Ningú no va dimitir, ni va demanar perdó al juliol del 2016 després del descarrilament d’un comboi en el túnel d’entrada a l’estació de Jesús. La jutgessa va arxivar amb rapidesa la investigació i amb més rapidesa es va tancar en fals una comissió d’investigació en les Corts Valencianes. L’accident del metro de València, ocorregut en ple apogeu del PP, a pocs dies de la visita del papa Benet XVI, semblava destinat a ser enterrat sota el triomfalisme i l’abús de poder malgrat l’horror i la mort sembrats en les vies.
Els familiars de les víctimes, organitzats en una associació, es van proposar combatre l’oblit oficial amb un lema de denúncia, “43 morts, 47 ferits, zero responsables”, que van traure en concentracions emotives en una de les places cèntriques de València cada dia 3 de cada mes, recordant la data de l’accident, fins a aconseguir mobilitzar la solidaritat ciutadana, despertar l’opinió pública i concitar el suport actiu de les formacions polítiques en l’oposició. També han aconseguit finalment reobrir la via judicial, tancada una vegada i una altra, perquè en un judici s’establisca què va passar i qui en van ser responsables.
El 3 de juliol de 2006 un comboi de la línia 1 de Metrovalència, que gestiona l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, amb 150 passatgers a bord descarrilava en la capital valenciana entre les estacions de Plaça d’Espanya i Jesús, un sinistre que va causar 43 morts i va provocar ferides a 47 persones més. Dues setmanes després, unes Corts Valencianes controlades per la majoria absoluta del PP de Francisco Camps tancaven en tot just cinc dies de sessions la comissió parlamentària. Les conclusions d’aquella ‘investigació’ van responsabilitzar del succés el conductor mort i l’excés de velocitat. No es va voler indagar per què van fallar els mecanismes de frenada automàtica ni quina va ser la incidència de l’estat del tren i de les vies en el fet.
Dimarts, més de dotze anys i mig després d’aquell accident, la jutgessa Nieves Molina, titular del Jutjat d’Instrucció número 21 de València, ha ordenat l’obertura de judici oral, a falta que es fixe una data per al començament de les sessions. La jutgessa va acordar el processament de Marisa Gracia, exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, i set exdirectius més de l’empresa pública valenciana (Juan José Gimeno, Vicente Antonio Contreras, Manuel Sansano, Francisco García, Sebastián Argente, Luis Miguel Domingo i Salvador Orts) el 31 d’octubre de 2018. La Fiscalia sol·licita tres anys i set mesos de presó pels delictes d’homicidi imprudent i lesions, entre altres.
L’obertura de judici oral es produeix després que l’Audiència de València obligara a la jutgessa al febrer del 2018 –per tercera vegada– a reobrir la investigació pel sinistre més gran d’aquestes característiques ocorregut mai a Europa.
Rosa Garrote, presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro (AVM3J), mostrava satisfacció pel que considera “un pas més” per a depurar les responsabilitats penals dels que van prendre les decisions, “tant polítics com directius”, abans i després de l’accident. Precisament, va ser la tenacitat i la insistència de les víctimes, que durant quasi una dècada es van concentrar cada mes en la plaça de la Mare de Déu de València per exigir justícia, el que va evitar que l’accident acabara en l’oblit.
Quant a les responsabilitats polítiques, la comissió d’investigació que es va constituir després de la victòria del Consell del Pacte del Botànic en les urnes ja va dictaminar (després 20 sessions de treball, 73 compareixents, 150 hores d’audiències i d’analitzar centenars de documents) que l’accident es va produir per falta de seguretat i falta d’inversions en la línia, va denunciar la manipulació de l’antiga Canal 9 i va responsabilitzar políticament l’expresident Francisco Camps i Juan Cotino per la seua actuació després del sinistre.