Diumenge passat, ‘Salvem el Botànic. Recuperem ciutat’ anunciava que es dissolia al cap de 22 anys de lluita ciutadana. El col·lectiu decidia dir adéu, perquè entenia que l’objectiu de les seues reivindicacions s’havia assolit: no es construirà al conegut com a solar de Jesuïtes, terrenys que ja són de propietat municipal i als quals s’ha assignat la qualificació de zona verda, amb la qual cosa en un futur serviran per a ampliar el Jardí Botànic de València.
Així doncs, ha arribat a la fi un moviment ciutadà que naixia el 1995 com a resposta “immediata” a la decisió de l’Ajuntament de València –governat pel Partit Popular de Rita Barberá– de donar llum verd a un projecte urbanitzador que permetia construir tres torres de 21 altures al solar contigu al Botànic a la rodalia de l’antic llit del Túria i el nucli històric de la ciutat.
Com reconeix l’arquitecte Carles Dolç, un dels impulsors de ‘Salvem el Botànic’, tot i que la idea parteix d’un grup de poc més de deu persones, en la primera reunió constitutiva ja en van participar més de mig centenar, a títol individual o com a representants de diversos col·lectius socials i veïnals, sindicats... Es va constituir un grup impulsor que s’ha mantingut unit des de llavors, amb reunions cada dilluns a la seu del Centre Excursionista de València, que ha desenvolupat multitud d’accions reivindicatives com a rebuig de l’“urbanicidi” plantejat.
Hereus dels uns, exemple per als altres
‘Salvem el Botànic’, com reconeix Dolç, és hereu de dos moviments socials que van ser protagonistes en els anys setanta a València: ‘El Saler per al poble’, que es va enfrontar als plans d’urbanització d’aquesta zona en els últims anys del franquisme, i ‘El llit del Túria és nostre i el volem verd’. En tots dos casos, les reivindicacions ciutadanes van tenir èxit i es va assolir l’objectiu. Precisament, des de ‘Salvem el Botànic’ recorden i destaquen la figura de l’arquitecte Just Ramírez, que va encapçalar la lluita al Saler i va morir el desembre del 1994, com un dels referents d’aquest col·lectiu.
I si ‘Salvem el Botànic’ va agafar el relleu d’aquests dos moviments ciutadans, també ha servit d’inspiració per a altres iniciatives d’aquestes característiques, com ‘Salvem el Cabanyal’: “Ha estat un punt d’inflexió, que ha servit de pont, de transició, entre les accions reivindicatives dels anys setanta i les sorgides a la fi del segle passat i el principi de l’actual”, explica Alfons Álvarez, que destaca que s’impulsen en un moment en què “la dreta és hegemònica i no hi ha capacitat de resposta”.
De tres torres, a cap
Tant Dolç (un dels fundadors) com Álvarez (que es va incorporar posteriorment a la reivindicació) criden l’atenció sobre la part transversal de ‘Salvem el Botànic’, que en aquests 22 anys ha viscut nombroses experiències de tota mena. Si a la fi dels noranta es va traslladar l’edificabilitat de dues de les tres torres a Campanar, no va ser fins a la segona dècada del segle xxi que va tenir lloc l’acord entre l’empresa propietària dels drets d’edificació (Expo Grup) i l’Ajuntament per a traslladar la tercera de les torres prevista al solar dels Jesuïtes fins a l’avinguda d’Aragó, on hi havia el nou edifici de l’Ajuntament de València, ja derruït.
El futur, ampliar el Botànic
I ara què. Després del canvi del sòl a zona verda, el futur del solar passa per l’ampliació del Botànic, circumstància que Dolç confia que tinga lloc a mitjan termini: “La dificultat és que la Universitat no se’n pot fer càrrec, perquè no hi ha diners, però la voluntat de l’Ajuntament és que es faça aquesta cessió i s’amplie el Jardí Botànic”.
I això s’aconseguirà al cap de més de dues dècades de lluita ciutadana i de mobilitzacions fruit de la solidaritat “de tota la societat, persones de peu i gent del món de la societat i la cultura valencianes, com és el cas de Manuel Vicent, per posar-ne simplement un exemple”, anys en què hi ha hagut concentracions, manifestacions, cadenes humanes, accions de tota mena, concerts, com el que va fer aplegar més de cent dolçainers al Teatre Principal... “22 anys donen per a fer moltes coses”, apunten.
A parer de Carles Dolç, tot i que la majoria dels integrants de ‘Salvem el Botànic’ continuen ‘lluitant’ en altres batalles d’altres col·lectius o entitats, “nosaltres hem acomplit la nostra funció, l’objectiu que ens vam marcar al principi”. No obstant això, conclou, “queda l’amistat, la relació d’un grup de gent –per ací han passat centenars de persones molt diferents– sempre disposades a dialogar i debatre per a resoldre qualsevol qüestió sense que mai no hi haja hagut tensions entre nosaltres”.