Cimera entre l’Ajuntament de València i la principal plataforma digital de promoció i lloguer d’apartaments turístics.
La regidora de Turisme, Sandra Gómez, es reuneix aquest divendres amb responsables d’Airbnb amb l’objectiu de traslladar-los els criteris que vol fixar l’Ajuntament en la promoció d’aquest tipus d’allotjament per a frenar així el boom d’oferta que està provocant un increment desmesurat dels preus de lloguer a la ciutat.
La proposta de Gómez girarà al voltant de dos punts: en primer lloc, fixar un límit màxim de dies que un mateix immoble pot anunciar-se en la plataforma durant un any. El límit de dies s’establiria entre 60 i 120, tal com ja es fa en altres ciutats europees que també han posat límit als apartaments turístics.
L’altre punt que sol·licitarà l’edil serà la prohibició que s’oferisquen habitatges per dies sense que estiguen donats d’alta com a allotjament turístic i sense que estiguen registrats com a tals en l’Agència Valenciana de Turisme.
Precisament, per aquest concepte la Generalitat ja ha posat diverses sancions a diferents plataformes i, a més, ha anunciat que multiplicarà per 20 la quantia d’aquestes sancions, fins a 600.000 euros.
A València, els apartaments turístics han proliferat especialment a Ciutat Vella, Russafa i el Marítim. Els veïns d’aquestes zones fa mesos que denuncien els problemes de convivència que es generen entre els turistes que s’allotgen en apartaments turístics irregulars i la resta dels veïns de l’edifici.
A més, aquest fenomen ha disparat el preu dels lloguers fins al punt que moltes famílies i joves que vivien en aquestes zones s’han vist obligades a buscar lloguers més assequibles en altres barris.
La ciutat té 4.714 apartaments turístics, la qual cosa suposa un 48,6% de l’oferta habitacional (18.102 places). D’aquestes places, tan sols 2.245 estan regulades –pertanyen a empreses o immobiliàries i estan donades d’alta en Hisenda, per la qual cosa paguen els imposts que els corresponen–. La resta (2.469) són de particulars que les lloguen sense cap mena de control.
Pel que fa a la ubicació d’aquests apartaments turístics, la majoria (34%) estan situats a Ciutat Vella, encara que també n’acumulen un nombre important els barris d’Extramurs (12%), l’Eixample (11%) o els Poblats Marítims (10%).
Jornades sobre turistificació a Russafa
Aquest dijous 14 de desembre s’ha inaugurat, en la sala d’actes de l’Institut Sant Vicent Ferrer (Almirall Cadarso, 20), les primeres Trobades d’Hivern a Russafa.
Unes jornades internacionals de debat sobre turistificació, dret a l’habitatge i resistències socials.
Organitzades per les associacions Plataforma per Russafa i Salvem Russafa, es pretén amb aquestes Jornades crear un àmbit de reflexió i debat sobre l’abast d’aquest nou fenomen urbà, que afecta seriosament unes quantes ciutats europees i que comença a fer-se notar en uns quants barris de la nostra ciutat: zones com el Carme o Russafa, que estan ja en ple procés de gentrificació, i en què aquest nou canvi d’usos i d’usuaris ocasionals comença a afectar els seus entramats veïnals.
Durant els dies 14, 15 i 16 de desembre es debatrà a Russafa, amb ponents de Lisboa, Venècia, Madrid, Barcelona, Palma i València, sobre el creixement desmesurat del turisme en barris residencials i la tendència d’aquest procés a expulsar la població resident i a disminuir la qualitat de vida en les zones afectades.
Un nou fenomen que necessita reflexió, organització ciutadana que el vigile i d’una classe política valenta per a afrontar-lo.
En l’obertura de les Trobades ha participat Agustín Cocola Gant, professor del Centre d’Estudis Geogràfics de la Universitat de Lisboa.
Especialista en estudis sobre turisme urbà, patrimoni i gentrificació, En els últims anys ha investigat els impactes que el turisme genera en els centres històrics de Barcelona i Lisboa.
És autor d’una de les primeres anàlisis que han aparegut sobre apartaments turístics i la relació entre turisme i especulació urbana.
El divendres 15 a les 19:00 h, en el local de la Plataforma per Russafa (Literat Azorín, 39), es parlarà sobre les polítiques públiques que s’estan implementant o proposant en altres ciutats espanyoles i europees.
Per a això comptaran amb Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DTE (Drets Econòmics, Socials i Culturals) de Barcelona i amb Javier Andrés Gil, sociòleg expert en les propostes de regulació sobre la plataforma internacional de lloguer vacacional Airbnb.
El dissabte 16, en el CEIP Alejandra Soler (Puerto Rico, 5), tindran lloc els dos últims debats i una posada en comú entre diversos col·lectius socials locals, nacionals i internacionals.
De 10.30 a 12.00 hores, escoltarem la problemàtica de Venècia i Lisboa de la mà dels representants dels col·lectius ciutadans Habitar em Lisboa i No Grandi Navi.
I a partir de les 12.00 hores tindrà lloc una taula redona amb representants dels col·lectius Sindicat de Llogateres (Barcelona), Lavapiés, ¿dónde vas? (Madrid), Ciutat per a qui l’habita (Palma) i Entre Barris (València).