La marjal de Pego-Oliva va tindre en el passat una llarga tradició de servir de pastura d’estiu per a nombroses ramaderies de bestiar brau. Actualment només queda un ramader actiu en aquest aiguamoll, i amb ell es treballa en la recuperació d’aquesta activitat a més escala. Per fer-ho es comptarà amb noves tecnologies que facen compatible la recuperació d’aquesta tradició amb la protecció i l’impuls de la fauna que habita l’espai.
Darrere d’aquesta iniciativa està la Fundació Global Nature (FGN), que va adquirir fa dos anys, gràcies al finançament europeu, 27 vaques, tres jònecs i un bou de raça rústica que va deixar a cura de Francisco Panella, l’únic ramader establit en la marjal, a través d’un acord de custòdia del territori.
L’experiència consisteix a col·locar cinc collarets GPS als animals líders del ramat, el mascle i quatre femelles adultes, que permetran monitorar el seu comportament. L’ús d’aquesta tecnologia, adquirida per FGN amb l’ajuda concedida per la Fundació Bancaixa i CaixaBank dins de la ‘III Convocatòria Mediambiental’, tindrà múltiples aplicacions a l’hora de gestionar tant el bestiar com els recursos naturals per a una productivitat òptima i sostenible.
Amb el seguiment de la localització per satèl·lit, s’elaboraran mapes que marcaran patrons de moviment del bestiar. Així es podran assenyalar les àrees de l’aiguamoll més freqüentades pel bestiar i, mitjançant l’avaluació d’aquestes zones, es podrà obtindre informació de les espècies de flora o d’ocells que ocupen aquests nous hàbitats generats pel ramat. L’objectiu és que la reintroducció d’aquesta mena de bestiar afavorisca la diversitat de l’hàbitat amb l’aparició de clars entre les grans masses de canyís gràcies a la ingesta de vegetació i al calcigament de sendes i zones de descans
A més, en aquest mateix projecte es planteja la reintroducció d’exemplars de teuladí de canyar o repicatalons, un ocell propi dels aiguamolls europeus i que a Espanya està amenaçat, i que servirà com a reforç en les poblacions que es troben en la zona de la marjal de Pego-Oliva. Aquestes reintroduccions estan coordinades per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i el servei de vida silvestre de la Conselleria de Transició Ecològica.
Pel que fa a l’explotació ramadera, gràcies a la venda de carn, l’únic ramader actualment de l’aiguamoll pot mantindre la seua activitat. Amb això es pretén generar un recurs econòmic en el territori que obrirà perspectives a altres ramaders i que puguen revisar les seues estratègies de gestió actuals, millorant el rendiment i la productivitat.
La utilització de la tecnologia GPS busca augmentar el suport a altres estudis ambientals vigents, com el que es du a terme en la marjal de Pego-Oliva dins del projecte europeu Life Wetlands4Climate per a avaluar el paper de la ramaderia extensiva en el balanç de carboni dels aiguamolls i saber així la capacitat d’aquests ecosistemes de fer front al canvi climàtic.