Verònica Cantó: “El valencià pot quedar molt malparat”

La institució que, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, vetla per la llengua pròpia dels valencians com a idioma oficial al costat del castellà, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), es va pronunciar en termes molt crítics sobre l'anomenada Llei de Llibertat Educativa, que ha promogut l'actual conseller d'Educació, José Antonio Rovira, i que va aprovar el PP amb el suport de l'extrema dreta de Vox. Una de les conseqüències d'aquesta llei és la consulta a 570.000 pares i mares prevista del 25 de febrer al 4 de març sobre la llengua base que s'ha de fer servir en les aules. La presidenta de l'AVL, Verònica Cantó, expressa l'alarma que hi ha en la institució davant els plantejaments d'aquesta consulta, que està generant un clima de crispació en els centres educatius perquè “propicia la confrontació”. “El valencià pot quedar molt malparat”, adverteix.

Editora, filòloga i professora, Cantó (Cocentaina, 1964), té una llarga trajectòria al si de l'Acadèmia (hi forma part des de la seua creació el 2001 i en va ser secretària entre els anys 2006 i 2022), prové del món editorial (va ser presidenta de l'Associació d'Editorials del País Valencià entre 1999 i 2002) i té també experiència en l'àmbit de la docència del valencià. La seua és, per tant, una perspectiva molt completa de la situació, que revisa amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, convocat per la Unesco cada 21 de febrer.

Pel que fa al valencià, es pot dir que estem en una emergència lingüística en aquest moment?

Estem en un moment molt delicat, d'un gran perill. No gosaria dir que és un moment d'emergència lingüística, encara que es pot entendre, però sí d'un gran perill de substitució lingüística i d'arribar a un punt sense retorn.

L'alarma es concentra en dues coses, la llei dita de llibertat educativa i, com a conseqüència, la consulta que hi ha ara en tot el sistema educatiu sobre la llengua base...

Efectivament, tant una com l'altra no afavoreixen una recuperació plena del valencià. Em produeix una enorme tristor veure una altra vegada el valencià com a motiu de confrontació en el debat partidista, amb un conflicte estèril, que no du enlloc, quan estava superat. Que això estiga propiciat pels responsables que tenen el deure i l'obligació, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, de promoure un especial respecte i protecció cap al valencià com a llengua oficial juntament amb el castellà, em produeix una tristor enorme. Allò que es percep, llegint la premsa diària, mirant les xarxes socials, és que realment s'ha produït una confrontació que ha arribat a les famílies. Quan no calia. Ho han advertit associacions de directors, del professorat, de pares i mares, fins i tot associacions d'inspectors, que han denunciat la tensió que s'està vivint entre les famílies a propòsit de la consulta sobre la llengua base.

A què es refereix quan diu que estava superat?

El Tribunal Constitucional és molt taxatiu en les seues sentències, des de l'any 1994 fins al 2023, quan ha establert que les dues llengües oficials han de ser vehiculars en l'ensenyament i sempre s'ha de respectar, com a mínim, el 25% de l'ensenyament en castellà. I bé, quan mires la Llei de Llibertat Educativa - i, en aqueix sentit, les observacions que va fer l'Acadèmia en el seu moment anaven per ahí-, es veu que en la distinció de comarques de predomini lingüístic castellà i de predomini lingüístic valencià estan llevant drets. El valencià queda abocat a la marginalitat en les comarques castellanoparlants. Reduir a un 10% en valencià vol dir impartir únicament l'assignatura de valencià en el millor dels casos. A més, no hem d'oblidar la qüestió de l'exempció.

Pareix que hem passat de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que diu que es tracta d'un patrimoni a protegir i promoure...

D'especial respecte i protecció. Ho diuen la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia, que també diu que tenim dret a rebre ensenyament del valencià i en valencià.

Deia que hem passat d'aquest marc legal a una llei que està plena de possibilitats d'exempció. Pareix que la llibertat educativa consistisca en no voler aprendre el valencià...

La llibertat educativa està en l'article 27 de la Constitució. Evidentment, la llibertat en l'educació és un dret, com ho és la llibertat de creences religioses. El que no és un dret, que no figura enlloc, és el dret dels pares i mares a triar la llengua d'escolarització o la llengua vehicular de l'ensenyament dels seus fills, com tampoc és un dret dels pares i mares decidir si volen que el seu fill o la seua filla reba o no classe de matemàtiques, de música o de qualsevoil altra matèria. Sempre focalitzem la qüestió en el mateix, que és el valencià com a vehicle de l'ensenyament, una condició que té com a llengua oficial.

Les crítiques a la consulta coincideixen en el fet que contribuirà a arraconar encara més una llengua minoritària.

En efecte.

Assenyalen que, si portes el teu fill a un centre on hi ha ensenyament en valencià, et pots trobar que una majoria de pares decidisca que no. I això pot tornar a passar cada any. No pots confiar que hi haja un projecte escolar a mitjà termini...

Els pares i mares tenen participació a través d'òrgans col·legiats on hi ha representació de l'alumnat i dels professorat, com són els consells escolars de centre. També tenen representació en els consells escolars municipals. La representació està garantida. Però a banda de tot això, la planificació educativa és una competència exclusiva de l'Administració. Això no es pot deixar en mans de ningú. No pertoca i la llei ho diu claríssimament. Ara bé, quan planteges una consulta que ha tingut dues observacions essencials per part del Consell Jurídic Consultiu, quan tens una protesta majoritària davant el caos organitzatiu, alguna cosa t'ha de dir que no està bé, o que no és fruit d'una reflexió com caldria. Un dels problemes, concretament, és que la consulta siga telemàtica, ja que el fet que només siga telemàtica vulnera la llei de procediment administratiu.A més a més, el mateix òrgan que convoca la consulta esdevé el supervisor i el que donarà els resultats. La consulta no és anòmima. I discrimina. Qui pot tindre més opció de votar telemàticament? D'altra banda, el valencià és oficial en tot el territori. Ho remarque: en tot el territori de la Comunitat Valenciana. Per tant, què passarà en les comarques de predomini lingüístic castellà?

Tot es vesteix com una qüestió de llibertat d'elecció.

S'està parlant de llibertat d'elecció de llengua, de llibertat d'elecció educativa, però quin dret és aquell que no és un dret individual? Vull dir, si jo tinc el dret individual com a mare de triar la llengua del meu fill, però no el puc exercir perquè depén del que decidisquen els altres.

D'allò que decidisquen altres pares.

Així és. No puc exercir el dret individual que en teoria se'm pretén reconéixer. Podríem parlar també dels terminis. El cens va eixir el dia 17 i hi ha fins el divendres 21 en la pràctica per presentar al·legacions. El dia 24 es publicarà el cens definitiu i el 25 començarà la consulta. Per què s'està propiciant la confrontació, tal com s'està observant, amb famílies que s'enfronten unes a les altres, associacions que s'enfronten les unes a les altres? Tot això hauria de dur, especialment als que tenen la responsabilitat de la planificació educativa, a fer una reflexió profunda i frenar-ho.

Creu que podria arribar a suspendre's la consulta?

Si no s'havien previst les conseqüències, crec que s'està demostrant que no està clara la celebració d'aqueixa consulta, entre altres coses perquè el valencià pot quedar molt malparat. Si considerem que l'escola és un dels pilars fonamentals per a enfortir la llengua, això pot perjudicar molt l'ús normal del valencià.

“Encoratge a tots i totes a marcar el sí al valencià”

I si la consulta es fa de tota manera?

Si es fa, encoratge a tots i totes a marcar el sí al valencià perquè el valencià és la manera per als nouvinguts, per exemple, d'integrar-se i arrelar-se al territori. Si realment som bilingües, i els valencians ho som perquè tenim dues llengües oficials, això ens permet dominar llengües i fer més possible dominar altres disciplines, siguen lingüístiques o no. Anime claríssimament a decantar-se per un sí al valencià.

Per a una llengua que ve de la marginació, que ha viscut un procés massiu d'alfabetització d'importants sectors de la població en els últims anys, la comunitat educativa és clau. Creu que es produirà un retrocés en aquest àmbit?

Absolutament. S'està retrocedint. L'escola, la comunitat educativa, ha sigut fonamental, no sols per al coneixement del valencià sinó per ajudar a l'ús social. Si ara majoritàriament la resposta en la consulta és abocar el valencià a la més estricta marginalitat, sí que podríem arribar a un punt sense retorn.

En relació a l'ús social, la situació no està com per a retrocedir.

La situació social no està en absolut com per continuar en aquesta línia. El nivell de desigualtat lingüística el va posar damunt la taula la Fundació Nexe en l'estudi sobre desequilibri lingüístic que va presentar l'any passat, amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna precisament. El celebrem el 21 de febrer, el Dia de la Llengua Materna o, com prefereix l'amic Joaquim Dolz [professor de la Universitat de Ginebra, especialista en didàctica de les llengües], les “llengües familars primeres”.

Ell fa la distinció en referència a la complexitat creixent de les famílies en la societat actual.

Això mateix. Perdre l'escola seria arribar al punt sense retorn i aniria en contra dels mateixos xiquets i xiquetes.

L'Acadèmia ha fet uns quants informes sobre tot això. Troba la institució que no l'escolten els qui han de fer-ho?

Vaig sentir l'altre dia, en la compareixença per la presentació de la campanya, que li van preguntar expressament al conseller Rovira per l'Acadèmia. I va dir que amb l'Acadèmia sí que s'havia reunit. En efecte, al primer a qui l'AVL va fer sabedor de les observacions que plantejeva va ser al Govern valencià a través del seu conseller d'Educació. En aquesta institució ens creiem la lleialtart institucional. No sols ens la creiem sinó que, a més a més, la practiquem. Això sí, després d'entregades les observacions abans de fer-les públiques, no ens hem tornat a reunir amb el conseller- L'Acadèmia no ha estat consultada. Tampoc és obligatori en aquesta ordre. Però el fet és que només ens vam reunir quan li vam lliurar les observacions.

És a dir, a iniciativa de l'Acadèmia.

Efectivament, a iniciativa de l'Acadèmia.

És important deixar-ho clar, això.

Crec que és important, sí. No hem sigut contactats per la consulta. No n'estan obligats. Tampoc ho estaven per la Llei de Llibertat Educativa, en la seua tramitació, ja que no va ser una iniciativa legislativa del Consell sinó que va ser de les Corts. Per això no vam fer un informe de l'Acadèmia sinó unes “observacions” davant aquesta llei.

La llei està recorreguda davant del Tribunal Constitucional. L'Acadèmia coincideix bastant amb els arguments d'aquest recurs.

M'han dit que les observacions de l'Acadèmia consten en la documentació del recurs presentat al Constitucional. No se sap quan es pronunciarà el tribunal, però sí, la llei està pendent del recurs d'inconstitucionalitat.

L'Acadèmia fa unes altres coses, a més d'haver d'afrontar aquestes situacions. Què ha organitzat amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna?

La iniciativa de l'escriptor de l'any, que enguany és una escriptora, Maria Beneyto, l'aprofitem sobretot per fer pensar sobre el tema de la llengua i hem organitzat una exposició intenerant, que comença a rodar. La presentació i inauguració es fa en l'Hemeroteca Municipal de València, a la plaça de Magúncia, que és on està dipositat el llegat de Maria Beneyto. A partir d'això, hi ha concertades, si no recorde malament, quaranta peticions d'aquesta exposició itinerant. A més, s'inaugura en el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (Muvim) una exposició dedicada a Maria Beneyto que ha organitzat la Diputació de València i en la qual també hi col·labora l'Acadèmia. Tot dins de l'Any Maria Beneyto, que tindrà jornades didàctiques, recitals de poesia, a càrrec d'actors i actrius valencianas, i publicacions. Entre les publicacions hi ha una obra inèdita. Es farà també la traducció de la seua novel·la sobre la riuada de València de l'any 1957, que en castellà es titula Cuando el río viene crecido.

Desgraciadament, és un tema molt actual.

De molta actualitat. Es farà també una antologia poètica traduïda a l'anglés. L'Any Maria Beneyto està ple d'iniciatives i activitats en col·laboració amb moltíssima gent, i amb clubs de lectura. De La dona forta s'hi ha fet una edició no venal perquè es llegisca en vint clubs de lectura que gestiona el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana. Es parlarà de música, també, perquè l'obra de Maria Beneyto ha estat musicada per alguns desconeguts o per algú tan conegut com Amando Blanquer, per exemple. I segurament també es farà un concert. Hi haurà coses en col·laboiració amb l'Ajuntament de València.

A banda de tot això, l'any passat vam emprendre l'acció Comença, que és un rap destinat a promoure la llengua entre els joves i enguany tindrà una continuació amb influenciadors, músics i professionals de la comunicació. Inclourà un karaoke que s'oferirà als centres educatius perquè l'incorporen a les seues activitats. Es difondrà a través de les xarxes socials, que és on es mouen els joves. Farem la quarta convocatòria del Premi Carme Miquel, que l'any passat va generar una allau de projectes d'accions transversals pel valencià en els centres educatius. Tracten aspectes com què es pot fer en valencià en un menjador escolar, en una ràdio, en un diari. És a dir, no tenen a veure directament amb l'assignatura de valencià. L'any passat vam tindre seixanta-sis projectes presentats. Enguany, la Secció de Foment espera superar-los, encara que superen al jurat, que és la mateixa Secció de Foment. Tornem a fer la campanya En Valencià, amb les Aviva, que vam reprendre l'any passat. Són activitats lúdiques, de carrer, que es fan per a donar a conéixer les oficines Aviva, de promoció ling¡üística dels ajuntaments. Hi va haver activitats en vint-i-sis poblacions. Enguany en seran trenta-dues, si no recorde malament, però dedicarem una especial atenció als pobles afectats per la DANA.

“Fem activitats de promoció de l'ús del valencià allà on podem”

Tot això demostra que l'Acadèmia està molt activa en la seua relació amb la societat, si més no amb el sector de la societat que és més procliu a la promoció del valencià. S'ha anat desplegat progressivament? Hi va haver una etapa en què estava més encasellada en els temes de normativa i capacitat legal? O es una dinàmica que ha vingut de manera natural?

Ha vingut de manera natural. Les tres potes sobre les quals se sustenta el treball de l'Acadèmia són la normativa, evidentment, que té a veure amb el diccionari, amb les gramàtiques..., amb la part més lingüística; l'onomàstica i la toponímia, en què posarem en marxa el nomenclàtor toponímic valencià a través d'una aplicació; i l'altra competència que té per llei l'Acadèmia, que és vetlar per lús normal del valencià. Dins d'aquesta competència fem activitats de promoció de l'ús del valencià allà on podem. No hem d'oblidar que l'Acadèmia té uns recursos limitats. Sempre dic que les accions de política lingüística són del Govern i que l'Acadèmia fa el que pot amb el que té, en el sentit dels recursos econòmics disponibles i dels recursos humans que permeten dur a terme les activitats. Hi ha diversos projectes, com Autors a les Aules, amb la Fundació pel Llibre i la Lectura (Full), que presenta un catàleg extenssíssim d'escriptores i escriptors actuals que van pels centres educatius comunicant el procés de creació d'una obra. O també Lletres Compartides, que arriba a la quarta edició. Aquesta activitat es fa conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, el Consell Insular de Menorca, les Pitiüses,, la Catalunya Nord i el Govern d'Andorra (que està a punt d'entrar-hi). Es tracta d'exportar escriptors i escriptores menys coneguts als altres territoris amb els quals compartim la llengua. Ací rebem escriptors dels altres territoris.

És un intercanvi?

Sí, són intercanvis literaris.

Algun altre programa?

Per exemple, el programa Acosta't a l'AVL, que vam posar en marxa fa temps i pel qual poden passar al voltant d'uns dos-mil xiquets de primària i secundària cada any. Fan tallers sobre la llengua i els diccionaris, se'ls ensenya el monestir [de Sant Miquel dels Reis, on hi ha la seu de la institució] i suposa un flux permanent de visitants. Estem animats. Això a més de les qüestions pròpiament normatives, perquè ell Diccionari s'actualitza tots els mesos i el Portal Terminològic Valencià també.

Per acabar, volia preguntar-li per les noves tecnologies. L'Acadèmia fa ús d'internet, de l'audiovisual i de les xarxes. Ara mateix la Intel·ligència Artifical es presenta com un gran repte. Hi ha algun moviment en aquest àmbit capdavanter?

El Ministeri de Transformació Digital del Govern d'Espanya, que està molt interessat en aquest tema, ja que parlem d'un instrument nou i molt poderós, va plantejar una iniciativa en què estem presents totes les acadèmies de la llengua de l'Estat Espanyol. S'ha signat un conveni precisament per a validar l'ús del valencià en la nova tecnologia, perquè la intel·ligència artificial et parle en valencià, utilitzant les estructures dels valencians. S'hi han incoporat també moltes universitats. El conveni va ser aprovat en el ple per unanimitat. Ara estem pendents del ministeri per a oferir el nostre corpus lingüístic i que els tècnics del ministeri articulen la qüestió. Vam estar parlant fa poc amb el director de l'agència que s'encarrega de la Intel·ligència Artificial, Ignasi Belda, perquè coincidim en el lloc de residència, i em va explicar que s'està començant a moure tot això. El Govern d'Espanya ja ho tenia molt avançat. Ara el que farem és oferir el corpus lingüístic i validar que el resultat siga adequat.