Fa tres dècades de la declaració de l'Albufera com a parc natural. No obstant això, com reconeix el president de la junta rectora, Víctor Navarro, encara “està tot per fer”. Així, Navarro recorda que quan el PP va heretar el parc natural “no es va atrevir a tombar la declaració que la protegia, però tampoc van fer res per desenvolupar el paratge”.
És més, recorda Navarro -un històric del moviment ecologista triat president de la junta rectora fa poc més d'un any- com el llavors 'superconseller' de Territori, Rafael Blasco -condemnat a sis anys i mig de presó per desviar fons de l'ajuda a cooperació-, va impulsar el 2004 un Pla Rector d'Usos i Gestió (Prug) que convertia en urbanitzable una part important del parc, al sud de Pinedo -la planificació de Blasco permetia la construcció de 300 xalets i donava cabuda al projecte dissenyat per l'Institut Nóos que contemplava actuacions en l'Albufera amb un destacat impacte en l'entorn-. No obstant això, el TSJ valencià primer (2008) i el Suprem després (2012) van fallar en favor d'Acció Ecologista-Agró, que va recórrer el Prug, dictaminant que no es pot canviar la catalogació del sòl no urbanitzable del parc.
“Així que estem sense pla rector, encara que s'està començant a redactar el document”, explica Navarro, que es refereix als grans problemes de l'Albufera, com poden ser les reserves d'aigua i la seua qualitat. “Fins a les pluges del passat mes de novembre la situació del parc natural era més que alarmant”, reconeix el president de la junta rectora, que insisteix que cal eliminar totalment els abocaments contaminants i que s'han de regular les aportacions des de la conca del Xúquer perquè aquestes es produïsquen en major quantitat i de forma regular en l'època en la qual són necessàries. “No podem confiar que ploga tots els anys”, comenta. D'igual manera, apunta que també és necessari regular l'activitat cinegética.
S'estan donant passos
Navarro reconeix que s'estan donant passos, encara que siga molt poc a poc. “Cal reconèixer les limitacions de personal i de pressupost de la conselleria”, apunta, encara que ressalta el treball de la nova directora-conservadora del parc natural, Paloma Mateache, i la coordinació cada vegada major i bona voluntat de les administracions involucrades, entre elles els tretze municipis sobre els quals té afecció l'Albufera: “Em sembla que hi ha ganes i crec que les coses poden canviar”. “Ara cal centrar-se en la redacció del Pla Rector i en el seu desenvolupament”, insisteix. Entre les tasques pendents també es troben millorar la senyalització, adaptar rutes, regular els usos públics, actuar sobre la CV-500...
No obstant això, lamenta que l'Albufera haja sigut el paratge dels quatre aiguamolls espanyols més importants -al costat de Doñana, les Taules de Daimiel i el Delta de l'Ebre- on menys s'haja actuat, tant a nivell autonòmic com a nivell estatal. “Es podien haver aconseguit fons europeus per a la seua protecció i desenvolupament i no s'ha fet”, sosté.
El trànsit en la CV-500
Precisament, des d'Acció Ecologista-Agró exigeixen la pacificació del trànsit en la carretera CV-500, que travessa l'Albufera. L'organització ecologista considera aquesta via una “barrera infranquejable” per a la fauna que es desplaça des del bosc de la Devesa fins a la marjal. Així, han recordat que és un dels punts negres en atropellaments d'animals a nivell estatal.
AE-Agró crida l'atenció sobre la important densitat del trànsit, que fa que el vial siga “incompatible” amb altres mitjans de transport, com la bicicleta: “No es pot entendre un parc natural travessat diàriament per milers de cotxes”. Per això, demanen impulsar un projecte global que analitze la problemàtica de la velocitat i l'accessibilitat de la CV-500, plantejant itineraris alternatius i establint un transport públic eficient entre El Perelló i El Palmar amb la ciutat de València.