Un assassinat cada dos dies. Al juliol, tretze dones van ser assassinades per les seues parelles o exparelles. 42 dones han sigut assassinades enguany com a conseqüència de la violència masclista i 32 menors han quedat orfes, segons les dades oficials. Davant un estiu especialment fosc, el moviment feminista d’Alacant ha declarat l’“emergència feminista” i ha organitzat la nit violeta, una marxa que vol omplir divendres els carrers de llum contra la por.
“Ha sigut un estiu de barbàrie i no entenem la normalització d’aquestes dades, que ningú faça res. I davant de la barbàrie, feminisme”, clamen Cova Peremarch, Lydia Sellés i Yolanda Díaz, responsables de l’organització. “La llum violeta reivindica carrers segurs, estar tranquil·les, no tindre por. El dret a una vida plena i lliure de violència masclista”, expliquen a eldiario.es les integrants de la plataforma.
“La iniciativa naix de la preocupació de veure que cada dos dies era assassinada una dona a Espanya i hi havia una certa normalització. Tretze dones assassinades, un menor assassinat i ferit de gravetat són prou motiu per a fer alguna cosa. No podíem començar el curs polític com si aquest estiu no haguera passat”, clamen.
En tot just uns dies la convocatòria s’ha anat estenent per tot l’Estat espanyol i s’hi han sumat capitals com París i Lisboa, a més d’algunes ciutats a l’Argentina i Colòmbia. La nit violeta ja té el suport de col·lectius feministes de tot el país i per partits polítics com Podem, Esquerra Unida, PSOE i Compromís, els representants dels quals assistiran a les concentracions en les places. Al tancament d’aquesta edició, més de 250 ciutats tenyiran de morat les seues places divendres a la nit. “La ràbia i la impotència la comparteixen companyes de tot l’Estat. Teníem clar que seria una convocatòria estatal”, reconeixen.
Les organitzadores preveuen una nit plena de simbolisme. Es tracta d’ocupar els carrers quan aquests, en l’imaginari col·lectiu, esdevenen perilloses per a les dones. La caiguda de la nit porta parella la idea d’intimidació i perill en moltes dones, amb missatges d’avís o recomanacions d’itineraris a seguir o a evitar. “L’objectiu és il·luminar els carrers, aquest espai públic del qual ens diuen a les dones que no és segur, en el qual hem d’anar amb compte per com ens vestim, amb qui ens ajuntem, quines apps utilitzem...”, relata Peremarch. Així, la nit violeta “és una demostració de mirar el patriarcat, la por, el terror de la nit. I estant juntes diem que no permetrem ni un pas arrere. Les dones ens apoderem, eixim als carrers. Nosaltres, per nosaltres”.
Encara que els símbols són importants, les feministes creuen imprescindible ressenyar que el repunt de violència sexual “és intolerable”. “És molt important que ens adonem que això no és una exageració, hi ha dades, és una realitat que l’Estat ha d’agafar de front i ha de començar a desenvolupar les lleis i a impartir formació al sistema judicial i educatiu”, reclamen. “És evident que hi ha un problema quan tenim lleis pioneres i les pitjors dades dels últims anys”.
En el primer manifest, la plataforma feminista d’Alacant ja alertava de les conseqüències d’una investidura fallida per a les polítiques de gènere i d’una repetició electoral. “No podem negociar amb els drets de les dones. Ens preocupa que s’amplie una dreta que ha manifestat clarament que retallarà en els nostres drets”. El feminisme, consideren “cal traduir-lo en exigències polítiques que es complisquen”; recursos econòmics, lleis, coeducació. “Els representants polítics no han estat a l’altura”, critiquen.
La Plataforma ha aconseguit el suport de dones referents en la literatura, el periodisme, l’art o l’activisme com a Rosa Cobo, Mar Esquembre, Amelia Tiganus Rozalén i Maria Murnau. Vint dones han col·laborat en del vídeo “20 motius”, en què expressen les seues raons per a eixir al carrer el 20 de setembre: “Davant la barbàrie, davant la foscor, davant la por, la intimidació, davant tot el que ens han arrabassat, llum violeta. Totes juntes, amb fanalets, llanternes, ciris, mòbils… isquem i deixem que el feminisme l’inunde els carrers, que ens vegen, que sàpien que no tenim por”.