El grup parlamentari d’extrema dreta Vox insisteix en la seua ofensiva contra les lleis de memòria històrica. A penes 24 hores després de l’exhumació del dictador del Valle de los Caídos, el grup parlamentari va registrar en les Corts Valencianes una proposició per a derogar la Llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, aprovada per la majoria progressista el 2017.
La norma va tirar avant amb els vots a favor del PSPV, Compromís i Podem, que la van considerar un acte de justícia, l’abstenció de Ciutadans, que va veure la llei “manifestament millorable”, i els vots en contra del PP, que va denunciar que la llei només repara les víctimes del franquisme i s’oblida de la resta. El grup d’extrema dreta, nou en el parlament com a resultat de les eleccions autonòmiques d’abril, va més enllà en les seues consideracions i fins i tot afirma que és una norma contrària als principis constitucionals.
En el text registrat per Vox el 25 d’octubre es qualifica aquesta norma com “una col·lecció normativa la finalitat de la qual és reobrir ferides, cridar a l’odi i crear divisió entre els espanyols”. “La norma pretén convertir el poble espanyol en esclau del 1936, impedeix que la història seguisca el seu curs i tracta que es mantinga estàtica en l’any esmentat”, afirma el text.
La proposició de llei considera inconstitucional la norma, que “llança una ombra de sospita sobre la Constitució (...) Deixa clar que no hauria sigut prou democràtica”. Segons el partit, vulnera els articles constitucionals d’igualtat de tots els espanyols, perquè “discrimina, segons la seua opinió” i “promou el rancor”, vulnera el dret a la llibertat ideològica perquè “no permet res més que el relat oficial”. També considera que s’estableix una “veritat oficial” que té per objectiu “escriure relats històrics”.
Per a Vox, la Llei de memòria històrica del 2007, d’àmbit estatal, i que dona motiu a la legislació autonòmica, una norma que permet que els familiars de les víctimes del franquisme exhumen les seues despulles i prohibeix l’apologia del règim mitjançant els seus símbols, “suposa un atac contra les bases de l’actual Estat de dret, la monarquia parlamentària, el lliure desenvolupament de la personalitat i la dignitat de les persones, la llibertat de pensament, ideològica, d’expressió, d’opinió, d’informació i de càtedra; i en suma, contra la mateixa història d’Espanya”.