LLEGIR EN CASTELLÀ
L'Ajuntament de Xàtiva ha iniciat els tràmits per demanar a l'Església i recuperar els 8.000 metres quadrats de sòl públic als voltants de l'ermita de Sant Josep i del conegut mirador Bellveret. Segons han confirmat fonts del consistori a elDiario.es, la intenció és arribar a un acord “amistós” amb l'església local i l'arquebisbat “dins de les bones relacions que mantenim”, tot i que s'ha activat el protocol per començar a redactar la demanda de rescat del sòl, que també ocupa vials públics. Es considera que l'actuació de l'abat de Xàtiva el 2004, Arturo Climent Bonafé, no va anar d'acord amb la legalitat i els terrenys eren del poble i no de la congregació.
Tal com va revelar en exclusiva elDiario.es, l'any 2004 l'exabat de Xàtiva va posar a nom de l'Arquebisbat els terrenys públics aprofitant un privilegi que prové del franquisme i que equiparava l'Església catòlica amb l'administració i els bisbes amb notaris. Una llei del Govern de José María Aznar va validar aquesta prerrogativa en democràcia. Gràcies a aquesta usurpació de la propietat del sòl, l'església ha tingut més fàcil comercialitzar un local annex a l'ermita de Sant Josep que ara a un gran restaurant. Part de la terrassa del mateix ocupa ara sòl que hauria de ser públic, però que lloga la Seu de Xàtiva. Una font d'ingressos important per a l'església local.
En cas que no hi haguera acord inicial entre l'Església i l'Ajuntament, la demanda ha de seguir el curs amb una reclamació inicial de propietat del consistori. El municipi haurà de demostrar la propietat del sòl amb un saberut argumentari. En aquest sentit, i segons ha pogut saber elDiario.es, des dels anys 80 del segle passat, els pressupostos de Xàtiva han sufragat el condicionament de la zona. Des dels vials a altres actuacions per arreglar el sòl rústic. Cal recordar, que l'ermita de Sant Josep és a una de les zones més emblemàtiques de la ciutat, al costat del mirador Bellveret, per la qual cosa s'ha convertit en un dels llocs més visitats per visitants i veïns.
La propietat de l´església d´aquestos 8.000 metres quadrats era totalment desconeguda per a l´Ajuntament. De fet, el canvi de nom es va realitzar el 2004 d'amagat. L'abat hauria anat al registre i posat la finca al nom de l'església. El registre no va posar cap pega al·legant el poder de l'Arquebisbat per fer estar immatriculacions gràcies a la llei d'Aznar. Xàtiva no és l'únic ajuntament que s'enfronta a l'església per la propietat de béns i terrenys que haurien de ser de gaudi de tots els ciutadans i en què l'administració ha invertit centenars de milions d'euros.
L'Església va reconèixer el 2022 que va posar al seu nom prop d'un miler de béns que no li corresponen. Amb l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, el Govern va fer públic el llistat de béns immobles que la Conferència Episcopal va matricular gràcies a la llei de José María Aznar que li va permetre fer-ho amb tan sols una certificació eclesiàstica.A partir de la publicació dels 34.961 béns(20.014 destinats al culte i 14.947 a diferents usos) es va posar en marxa una negociació entre les dues institucions per analitzar el llistat i, després de diversos mesos de converses, l'Església va assumir que 965 d'aquestos béns no li corresponen, segons les dades de l'Executiu.
L'acord pel qual la Conferència Episcopal reconeix que no és la legítima propietària d'aquestos béns immobles que va posar al seu nom entre el 1998 i el 2015 es va segellar al màxim nivell en una trobada que van mantindre Pedro Sánchez i el president dels bisbes , Juan José Omella.
El cas dels 8.000 metres de terreny dels voltants de l'ermita de Sant Josep no entra en aquest gran acord. De fet, era desconegut per les institucions fins fa uns quants mesos. És evident que l'exabat de Xàtiva també es va valer de la llei d'Aznar i el privilegi franquista per inscriure a nom de l'església uns béns del poble. La demanda pot ser linici duna sèrie de tribunals o acabar ràpidament amb lacord amistós de lesglésia.