Ximo Cádiz (Lió, 1972), veterà activista LGTBI, observa amb inquietud les noves polítiques regressives impulsades pel bipartit valencià format pel PP i Vox. La vespra de la celebració de la manifestació de l’Orgull LGTBI, la consellera d’Igualtat, la popular Susana Camarero, va titlar en les Corts Valencianes la tradicional marxa reivindicativa de “celebració de l’insult”. Sense mitges tintes. El seu director general de Diversitat, Stephane Soriano, es va convertir en protagonista involuntari de la sessió de control al president Carlos Mazón arran de la publicació en elDiario.es d’una gravació en què afirmava que l’executiu autonòmic no pensa “donar res” al col·lectiu Lambda, l’associació LGTBI valenciana més activa.
L’activista es va incorporar a Lambda el 1994 i ha viscut de prop les mobilitzacions i els avanços legislatius aconseguits a favor de la igualtat i del reconeixement de drets. Ximo Cádiz adverteix que l’anterior “context de negociació i de diàleg” que es va donar amb el PP abans de la irrupció de l’extrema dreta en les institucions, “en aquest moment, no s’ha pogut ni donar”, amb una dreta que es confon “cada dia més amb el que fa i diu Vox”. La consellera del PP fins i tot va insinuar –sense tan sols indicis– preteses irregularitats en la gestió dels fons públics per part de Lambda. “L’associació no té cap demanda ni condemna per corrupció, el PP no pot dir el mateix”, recorda Ximo Cádiz.
La interlocució amb les administracions públiques valencianes de les principals associacions LGTBI ha saltat per l’aire, sense que haja sorprés ningú. En el col·lectiu es respira un aire de preocupació, però de “por no”, adverteix Cádiz.
Què opina de les paraules de la consellera d’Igualtat, Susana Camarero, dijous en les Corts Valencianes?
És això de la cultura blanca i neutra, extrapolat a la reivindicació social; però no els permetrem que narcotitzen la societat blanquejant els seus pecats, actuals i passats. El PP és el partit que va votar, durant els governs d’Aznar, fins a cinc vegades contra la legalització de les parelles homosexuals; el 2005 es va oposar a la reforma del Codi civil que va reconéixer el matrimoni per a parelles del mateix sexe; el 2007 va votar no a la Llei reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones (que permetia a les persones trans ajustar la seua documentació a la seua identitat de gènere), és el partit que va presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional contra el matrimoni igualitari (que no es va resoldre fins al 2012). És el partit el líder del qual, Alberto Núñez Feijóo, va prometre derogar la Llei trans estatal si guanyava les últimes eleccions generals, els seus governs són els que han tancat serveis d’informació sexual per a joves, censuren i amaguen llibres i pel·lícules de temàtica LGTBI o feminista i anuncien una revisió de les lleis valencianes LGTBI i trans. Deuen pensar que no tenim memòria o som imbècils.
I què opina de les afirmacions de Stephane Soriano, director general de Diversitat, sobre el col·lectiu Lambda en la gravació publicada per elDiario.es?
Aquest àudio, la seua manera d’actuar des que va prendre possessió, la frase de “qui paga, mana”, l’incapaciten per a ser membre del govern de la Generalitat. El president Carlos Mazón ha de cessar-lo immediatament. D’altra banda, confirma que hi ha una campanya premeditada de fustigació cap a Lambda, precisament perquè és qui sí que planta cara al PP i Vox i denuncia les retallades de drets i programes per al col·lectiu LGTBI.
Com valora l’acte institucional de divendres passat en la plaça de l’Ajuntament amb motiu de la celebració oficial de l’Orgull LGTBI?
És un acte que quantitativament va tindre el seu públic; és difícil que en una nit de Sant Joan a València una activitat al carrer no tinga públic. Però, per descomptat, allí, el que és població LGTBI de la ciutat de València no n’hi havia en la proporció i en la magnitud que hem tingut en els últims anys en les festes, jo diria que no ja dels últims anys, sinó pràcticament des que es van començar a fer festes per a commemorar l’Orgull al final de la manifestació que des de fa 24 anys es fa a València.
Qualitativament, el problema no és que un ajuntament celebre l’Orgull, el problema és que un ajuntament o una administració com la Generalitat, que retira i retalla drets i conquistes del col·lectiu LGTBI, al mateix temps vulga convéncer la societat i el col·lectiu LGTBI que cal celebrar alguna cosa. El lema que fan servir d’Orgull de Comunitat, jo diria: Orgull de què?
Enguany, a diferència d’anys anteriors, no se celebrarà una festa després de la manifestació de l’Orgull LGTBI. Per què?
D’una banda, perquè els organitzadors, tant les associacions d’activistes, Lambda principalment, com també l’Associació d’Empreses i Professionals per al col·lectiu LGBTI+ de la Comunitat Valenciana (Avegal), van pensar que era molt arriscat fer una inversió de temps, esforç i faena per a tindre una festa organitzada i tindre el risc que el permís arribara en l’últim moment, o no arribara, o tindre algun tipus de multa o qualsevol incidència per part de l’Administració. Cal recordar que no seria la primera vegada: en el passat, quan Rita Barberá era alcaldessa de la ciutat, els permisos arribaven el dia abans de la festa o hem tingut algun tipus d’intent de sanció per part de la Policia Local, perquè ens retardàvem un minut del final de l’horari previst de la festa. Com que això ho hem viscut, no volíem assumir aquest risc.
La col·laboració amb les institucions governades pel PP i Vox per a l’Orgull ha sigut possible?
Pensem que era important fer notar la diferència, que la gent sàpia que, quan vota, hi ha conseqüències. En aquest cas, hem passat d’un clima en què les administracions col·laboraven i donaven suport a les reivindicacions del teixit social LGTBI de la ciutat a una Administració que vol apropiar-se’n per a rascar vots d’on siga.
I quan no entres en el seu joc, el que intenta és assetjar-te i llançar-te una sèrie d’insídies: des de la vicepresidenta Susana Camarero, dient poc menys que Lambda té una gestió econòmica dubtosa o un director general que, al crit absolutament caciquil de ‘qui paga, mana’, vol imposar de què es parla, què es diu, qui ha d’eixir a l’escenari o qui ha de liderar una celebració. Al final, aquesta idea que l’Orgull s’ha de despolititzar és un parany terrible que el que vol en realitat és neutralitzar i narcotitzar la celebració de l’Orgull. I l’Orgull serà sempre reivindicatiu, no poden fer-lo callar.
Com ha sigut la interlocució amb la Generalitat Valenciana?
El que em conta la direcció de Lambda és que ha sigut una interlocució accidentada. Perquè Lambda, com a organització social, disposa d’un concert amb la Generalitat Valenciana per a prestar serveis públics, que estan recollits i reconeguts en la llei autonòmica, concretament un servei d’atenció integral a les persones LGTBI i a les seues famílies i un programa de memòria històrica que intenta recollir els arxius personals i que no s’oblide la nostra història. A partir d’ací, els nous governants han valorat que això és un excés, que ací hi ha massa recursos públics en mans d’una associació que, a més –oh, quina sorpresa–, és crítica amb les retallades de drets i les polítiques contra el col·lectiu que fan el PP i Vox.
Sobre les acusacions insidioses per part de l’Administració, com bé ha dit el coordinador general de Lambda, Fran Fernández, l’associació no té cap demanda ni condemna per corrupció; el PP no pot dir el mateix. D’altra banda, l’altra idea ha sigut la d’intentar aïllar Lambda i intentar apropiar-se d’una iniciativa social que liderem i organitzem amb un esforç humà terrible des del 1986. Per descomptat, no deixarem que passe això.
Quines mesures ha pres el bipartit de PP i Vox en matèria LGTBI?
D’una banda, ens hem trobat que l’Ajuntament de València ha tancat un servei molt interessant d’informació sexual per a joves. En aquest servici es donava informació per al públic LGTBI, però també per a la resta dels joves valencians sobre respecte a la diversitat. Hem vist com en diferents ajuntaments s’ha amagat o s’ha censurat la compra o l’exposició de pel·lícules o de llibres que parlen de temàtica LGTBI i també de feminisme. Curiosament, la solució per no disgustar Vox per part del PP ha sigut reinterpretar la normativa de biblioteques per a crear seccions gueto per a poder amagar-hi o encapsular-hi aquests llibres.
El director general de Diversitat, Stephane Soriano, va anunciar una revisió de les lleis LGTBI. I tenim l’exemple del PP amb majoria absoluta a Madrid, que ja ha fet retallades. Un exemple molt concret: si la llei madrilenya, que el PP va votar a favor, prohibia les teràpies aversives (els electroxocs), aquesta prohibició ha desaparegut [de la nova norma]. És una de les raons per les quals el Govern d’Espanya ha anunciat un recurs d’inconstitucionalitat, perquè considera que va en contra del que diu la llei estatal i, per tant, es vulneren els drets del col·lectiu LGTBI de la Comunitat de Madrid. Estem espantats que això també puga passar ací.
També tenim els anuncis que fa Feijóo dient, en una promesa electoral de l’última campanya, que si governen derogarien la Llei trans. Ací a València, la Conselleria d’Educació va retirar guies educatives que estaven a la disposició del professorat per a fer educació sexual en temes de diversitat sexual, d’identitat de gènere o de diversitat familiar. Tot el que ara es retalle en educació sexual és una inversió en agressions i en discriminació. Si els xavals i xavales de hui no se’ls ensenya què és la diversitat i que cal respectar-la, posem la llavor del que seran futures agressions. Em sembla molt greu. És tan hipòcrita que vulguen celebrar l’Orgull al mateix temps que fan polítiques clarament contràries al col·lectiu LGTBI que ens sembla que calia plantar cara i, per descomptat, anar a l’Orgull amb cara de pomes agres.
Davant aquesta tessitura, com es preveu la manifestació de divendres?
Sempre hi ha hagut un component polític i, com deia el feminisme en els anys setanta, el personal també és polític. Per tant, la visibilitat de la teua orientació sexual o de la teua identitat de gènere és fonamentalment una acció política. Enguany serà encara més política que altres anys. El que té de bo l’Orgull, i enguany encara més, perquè hem insistit molt en les raons de per què cal anar, és que qualsevol persona (alguns amb un discurs més potent, altres amb una idea més bàsica o senzilla) sap que està ací per a reivindicar des de la seua visibilitat i la seua idiosincràsia personal o col·lectiva el respecte, la igualtat i la no-discriminació.
El que passa ací, a Europa, el que ens ve de l’Argentina, amb Javier Milei derogant totes les normatives a favor del col·lectiu LGTBI, ens sembla que és un moment important per a plantar-se i eixir al carrer. Sabent que som un moviment social i que els que governen són ells; però governar no és sinònim de barra lliure. Lluitarem per no retrocedir i plantar cara en tot el que es puga.
Fa poc contava en una columna en aquest diari la seua trajectòria en el col·lectiu Lambda, amb què va començar a col·laborar el 1994. Com ha evolucionat el diàleg amb la dreta fins hui?
Per part nostra podem ser contundents, però sense sectarisme. Jo mateix i una altra gent del col·lectiu Lambda vam estar asseguts negociant amb el PP una llei d’unions de fet. Va ser una llei molt insatisfactòria, però ells són els que governen, tenen la potestat i la confiança de la majoria de la ciutadania i amb ells s’ha d’intentar fer coses. També és veritat que aquest context de negociació i de diàleg, en aquest moment, no s’ha pogut ni donar. El crit ha sigut qui paga, mana. O es fa el que volem nosaltres o no es farà. Estem bastant espantats per la incapacitat de diàleg que té l’actual Govern valencià.
I curiosament Vox és previsible (és que no a tot). Per a ells, no cal celebrar l’Orgull i l’orientació sexual o la identitat de gènere entenen que no és causa de cap discriminació. I fins i tot si pogueren farien com [la primera ministra italiana Giorgia] Meloni: retirar els drets de filiació de les parelles de lesbianes i coses així. Però el PP el que fa curiosament, i això és el que ens preocupa de tota aquesta onada, és confondre’s cada dia més amb el que fa i diu Vox, però amb alguna contradicció. Mentre que en el cas d’Ayuso retallen les lleis, intenten també celebrar i potenciar l’Orgull, a la seua manera. I això no ho tolerarem.
Tenen por?
Molta preocupació, por no. L’època de la por ja ha passat. Hem patit molt i ara mateix fa molta alegria veure que tot el que hem treballat aquestes dècades implica que la gent jove no es talle un pèl, no s’amaga, ho explica a les seues famílies, als seus amics, i això dona molta tranquil·litat per a viure la teua vida i la teua sexualitat. I, per descomptat, el que farem és recordar que som les nostres famílies, els nostres amics i recordar que aquest país va aprovar lleis tan importants com la del matrimoni igualitari amb un suport social, en aquell moment, d’un 80% de la població a favor.
Si la dreta i la ultradreta (o l’extrema dreta i la dreta extrema), per mimesis, abracen el discurs del [cardenal Antonio María] Rouco Varela de fa uns quants anys o dels sectors més cavernícoles de la societat, doncs que sàpien que hi plantarem cara i farem valdre la majoria social que pensem que tenim i que no està disposada a retrocedir ni un pas quant a drets i conquistes.