El rum-rum de l'hipotètic avançament electoral valencià ve corrent des del passat estiu. Amb el termini a punt d'acabar -el dimarts 5 seria el límit per a dissoldre les Corts i votar el 28 d'abril, coincidint amb les eleccions generals-, el soroll s'intensifica. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, respon diverses vegades al dia sobre la mateixa qüestió. I la resposta sol ser la mateixa: cal valorar-ho tot. Mentrestant, en el seu entorn, asseguren que la decisió no està presa.
En el nucli dur dels socialistes valencians hi ha un sector que insisteix que hauria de fer-se un calendari propi per a ressaltar les singularitats valencianes respecte a la resta de l'Estat. Des que Pedro Sánchez va avançar les eleccions a abril, la justificació per a un avançament autonòmic que coincidira amb el 28A és una possible desmobilització que portaria a un mal resultat al maig i que posaria en perill la reedició del Govern progressista del Botànic (la suma de PSPV, Compromís i Podem).
No obstant això, hi ha almenys tres qüestions de pes que dificulten l'avançament electoral. La primera, enunciada el divendres després del ple del Consell per la vicepresidenta i portaveu, Mónica Oltra, també dirigent de Compromís. L'Estatut d'Autonomia estableix en l'article 28.4 que “el President de la Generalitat, amb l'acord previ del Consell, podrà ordenar mitjançant decret la dissolució de les Corts, excepte quan es trobe en tramitació una moció de censura que reunisca els requisits exigits en el Reglament de les Corts”. Si bé la potestat de signar el decret és del president, en cas d'anticipar els comicis -abans de l'últim diumenge de maig, com estableix la norma-, la decisió hauria de passar pel ple del Consell, en el qual estan presents els membres de Compromís, contraris a fer coincidir les autonòmiques amb les generals.
Un altre impediment el marca la llei electoral estatal. Segons avança El Confidencial, la norma va incorporar el 1998 una modificació que obliga les autonomies que celebren les seues eleccions el quart diumenge del mes de maig a partir del 1995 -com és fins ara- a fer coincidir futures convocatòries amb les eleccions al Parlament Europeu, sempre que la celebració d'aquestes s'haja previst en un espai de temps no superior a quatre mesos. Aquest termini explica l'excepció d'Andalusia, Catalunya, Galícia, País Basc i Navarra, que com a autonomies històriques poden fixar el seu propi calendari. La Comunitat Valenciana, com a territori històric, també pot fer ús d'aquesta carta, però cap president autonòmic ho ha fet mai fins ara.
L'última qüestió a tindre en compte -de moment- és la reforma constitucional per a protegir el dret civil valencià. L'avançament electoral autonòmic trencaria la iniciativa de reforma constitucional iniciada per les Corts per a la reintegració del dret civil valencià, laminat per diverses sentències judicials. La proposta de modificació constitucional redactada per l'Associació de Juristes Valencians va ser presentada conjuntament per tots els grups polítics excepte Ciutadans, debatuda en ple a l'octubre i, després de passar tots els tràmits parlamentaris, en tractar-se del primer procés de reforma constitucional que parteix del Parlament valencià, té el dimarts 6 de març com a dia assenyalat per a la seua aprovació definitiva i remissió al Congrés. Una dissolució de la cambra prèvia a aqueixa data faria decaure la iniciativa, com va succeir en nombroses ocasions amb la recentment culminada reforma de l'Estatut d'Autonomia i que tant s'ha lamentat en les Corts Valencianes. Aquesta reforma compta amb el suport de les principals entitats socials, empresarials, sindicals i culturals valencianes i de les tres diputacions i 300 municipis.
Amb aquestes tres raons, la idea d'avançar els comicis autonòmics per a fer-los coincidir amb els generals es va difuminant. La incògnita sobre la decisió de Ximo Puig, potser la més complicada per a un president autonòmic, persistirà fins al dia 5.