Un president autonòmic i l’únic diputat d’una formació valencianista han aconseguit revolucionar el tauler polític espanyol per a parlar sobre el repartiment de recursos de l’Estat. L’un ha fet ús del seu càrrec institucional, l’altre de la seua representació parlamentària. L’un del PSPV-PSOE, l’altre de Compromís. Tots dos representen en diferents institucions la comunitat pitjor finançada d’Espanya, el deute de la qual, fruit d’un sistema caduc, no fa més que augmentar i minva la qualitat dels serveis públics a què tenen dret els seus ciutadans.
Després de sis anys de treball pesat i pedagogia, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el diputat de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, han aconseguit que la reforma del sistema de finançament autonòmic comence a moure’s. El model, caduc des del 2014 i amb uns criteris que perjudiquen la Comunitat Valenciana –rep 200 euros per habitant menys que la mitjana de les autonomies i ha de recórrer a l’endeutament per finançar els seus serveis–, sembla estar condemnat a rodar costera avall cada vegada que s’acosta al cim, però en aquest últim intent els interlocutors tenen una certa esperança.
Dimecres la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, ha subratllat el “compromís inequívoc” del Govern amb la reforma del sistema a fi d’elaborar-ne un de més equitatiu. La ministra socialista, exconsellera d’Hisenda a Andalusia, ha assegurat que presentarà el nou model al novembre perquè siga discutit per tots els actors implicats –comunitats autònomes, Govern central i grups parlamentaris–. I ho ha fet en una compareixença proposada per Compromís, en què ha reconegut: “La nostra previsió és que puguem presentar aquest informe, aquest document, el mes de novembre, com em vaig comprometre amb el senyor Baldoví”. El diputat de Compromís va sol·licitar la compareixença després que el Congrés aprovara una resolució per a accelerar la reforma del model, un dels compromisos del Govern amb la seua formació per a donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. El parlamentari valencià sempre ha subratllat la necessitat de compensar la falta de fons en tots els seus acords amb l’executiu. En la sessió parlamentària Montero també ha reconegut l’anomenat deute històric de la Comunitat Valenciana i Múrcia, a la cua en recursos per capita, i ha assegurat: “Quan abordem el model de finançament autonòmic hem d’abordar el deute acumulat i veure què passa”.
En el Palau de la Generalitat Valenciana van rebre amb una certa alegria el compromís de la ministra, després del poal d’aigua freda de la seua homòloga en Economia, Nadia Calviño, durant una visita a València fa uns dies. “És la primera vegada en la història que un ministre reconeix en seu parlamentària que hi ha un deute històric directament vinculat a la falta de recursos que hem registrat amb els sistemes successius”, valorava el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, que va recalcar que “la base del nou model és posar fi a les diferències injustificables entre comunitats i aquesta ha de ser una de les qüestions de partida que han de solucionar-se per encarar la recuperació en igualtat de condicions”. El conseller d’Hisenda també treballarà com a mitjancer amb altres territoris per defensar la proposta valenciana, que, reitera, només serà possible “si totes les autonomies incrementem els recursos disponibles fins a un nivell d’equilibri horitzontal entre totes nosaltres”. “Nosaltres continuarem parlant amb totes les comunitats autònomes, perquè necessitem una conversa que ens faça superar tòpics i ens ajude a cohesionar el país, i això cal fer-ho per la via del diàleg. Amb Andalusia compartim una urgència en el canvi de model de finançament”, ha insistit el president valencià Ximo Puig.
En paral·lel al debat parlamentari, la reunió del president valencià amb el seu homòleg andalús dimarts va provocar la ràpida reacció de l’anomenada “Espanya buidada”, les dues Castelles, Aragó i Extremadura, beneficiades pel sistema de recursos actual, que van acordar reactivar la seua posició comuna en defensa del model quan van conéixer l’aliança valenciano-andalusa. Els presidents socialistes Javier Lambán (Aragó) i Emiliano García-Page (Castella-la Manxa) han advertit que intensificaran els seus contactes, també amb Galícia i La Rioja, perquè els territoris “sociològicament similars” puguen “reflexionar” conjuntament sobre la seua postura. La inquietud dels representants que veurien alterada la seua posició és símptoma de moviment.
Mesos abans, l’“Espanya perifèrica” participava en un fòrum del Cercle d’Economia a Barcelona, en què els presidents valencià, balear, gallec i andalús van reivindicar un repartiment just dels recursos de l’Estat i acostar el focus a la realitat territorial d’Espanya. En la trobada, les autonomies van reclamar avançar cap a un model menys radial d’infraestructures, incrementar les inversions del Corredor Mediterrani i la seua unió amb l’eix Atlàntic, la connexió amb infraestructures insulars i la reforma del sistema de finançament.
En la compareixença en el Congrés, la titular d’Hisenda reclamava al dirigent de l’oposició, Pablo Casado, sumar-se al diàleg per a reformar el model, recordant que té rang de Llei orgànica i que requereix una àmplia majoria parlamentària, impossible sense el suport dels grans partits. El president andalús Juan Manuel Moreno Bonilla ha invocat la reunió bilateral entre el Govern i la seua comunitat autònoma i ha reclamat una cita amb Pedro Sánchez, però també ha implicat el líder del seu partit perquè abandone la seua estratègia de confrontació perpètua en el Congrés i s’assega a negociar amb el Govern la reforma del finançament. “És obligació de l’Estat reformar la llei [que regula el sistema de repartiment de fons a les comunitats], i entenc que Pablo Casado, com a líder de l’oposició, posarà de la seua part per a arribar a un acord”, ha exposat en una entrevista en la Cadena Cope dimecres. Queda per veure si el líder de l’oposició respon a la crida.