L’expresident de la Generalitat i exministre de Treball, Eduardo Zaplana, va viure durant quasi tres anys llogat en un pis de luxe del centre de València. El contracte d’arrendament de la residència que va buscar a la capital valenciana per a continuar el seu tractament de leucèmia es va posar a nom de la seua filla María i es va tancar amb l’empresari d’origen búlgar i passaport austríac Miroslav Schopoff, detingut el 2014 per una presumpta trama de blanqueig de capitals amb lingots d’or.
Però la investigació de la Guàrdia Civil present en el sumari del cas Erial ha revelat que, en realitat, Schopoff, no era el propietari real de l’immoble i que l’empresari, al seu torn, estava llogat a l’empresa Algaro 2011, del matrimoni de Puçol (València) A. Rodríguez i M. A. Oriola. És a dir, Zaplana vivia rellogat.
Segons la documentació que han obtingut els investigadors, María Zaplana, a través de transferències efectuades pel seu marit, l’empresari Luis Iglesias, va pagar a Schopoff des de gener del 2016 a juny del 2018 –van deixar l’habitatge al setembre del 2018– 3.500 euros per mes perquè Eduardo Zaplana poguera viure en el tercer pis del número 12 de Pascual i Genís de València. A més, al desembre del 2015 van abonar 21.000 euros com més a depòsit per si hi havia problemes amb el pis.
Schopoff, que va ser director de la cadena Oro Direct, al seu torn pagava a la societat Algaro 2011 per l’arrendament del mateix pis. En concret, l’empresari búlgar abonava mensualment 2.060 euros, segons la documentació present en el sumari.
Schopoff també va abonar una fiança que, com a marca la llei valenciana, va depositar en la Generalitat per a possibles problemes. En aquest cas només de 4.000 euros, una quantitat menor en comparació als 21.000 euros que va demanar als Zaplana.
D’aquesta manera, Schopoff s’embutxacava tots els mesos 1.440 euros de més pel sobrepreu de rellogar l’habitatge a l’expresident de la Generalitat, a més dels 17.000 de la diferència entre la fiança que li van donar els Zaplana i la que va depositar l’empresari búlgar en la Generalitat. 44.840 de més pels 31 mesos que van estar subarrendats, més la fiança. 61.840 euros de benefici per a l’empresari.
Sabien Zaplana i la seua filla que Schopoff no era el propietari real de l’immoble en què residia? Segons el contracte d’arrendament entre l’empresari búlgar amb passaport austríac i la filla de Zaplana, no, però els investigadors sospiten que sí i que la relació comercial tenia una altra finalitat, com el blanqueig de capitals. Per això la jutgessa ha imputat la seua filla María i el seu marit, l’empresari Luis Iglesias, perquè puguen donar explicacions en seu judicial.
La Guàrdia Civil va interrogar mentre estava la causa sota secret de sumari el soci majoritari de l’empresa propietat del pis en què va residir Eduardo Zaplana, el número 3 de la planta tercera del número 12 del carrer Pascual i Genís de València. A. Rodríguez va explicar als agents que va comprar l’immoble el 24 de gener de 2014 “per a invertir”, sense intenció de residir-hi.
És en aqueix moment quan revela als investigadors que va arrendar l’habitatge a Schopoff “a través d’una empresa immobiliària que li presenta Broseta Abogados, que va ser la que va gestionar el lloguer i va buscar l’inquilí esmentat abans”. El contracte, va afegir, el va signar entre el 30 de gener de 2015 i el 4 de juny de 2018. Zaplana va entrar a residir en el mateix pis al gener del 2016.
Segons va contar A. Rodríguez a la Guàrdia Civil, “fa dos anys li va comunicar Schopoff que havia de passar temps fora d’Espanya i li va sol·licitar permís per a sotsarrendar l’immoble”, cosa a la qual es va negar. Preguntat si sabia que Zaplana residia en el pis, el propietari real va contestar que no.
Schopoff va ser detingut e 2014 per blanqueig de capitals a gran escala a través de la fosa de lingots d’or. La macrooperació desenvolupada per la Policia Nacional i l’Agència Tributària va permetre desmantellar una trama de frau fiscal i blanqueig de capitals al voltant del comerç d’or i altres metalls en cases de compravenda, amb 164 detinguts en 12 províncies.
La investigació es va iniciar en detectar-se un augment exponencial en la facturació d’algunes empreses d’aquest sector, com ara Oro Direct, que en alguns casos va passar d’11 a 1.000 milions d’euros entre el 2008 i el 2012.