Eva Dénia: “El músic és un treballador intermitent i necessita d’un estatus especial”

Amb la intenció “d’acostar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiario.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta sèrie de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat de preguntar-los als seus protagonistes com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.

Eva Dénia (Gandia, 1960) és la protagonista del sisé episodi de ‘Cançons de prop’. Cantant, guitarrista i compositora suma més de dues décades combinant el jazz, la bossa, la chanson, la cançó d’autor i la música tradicional valenciana. Actualment està treballant en la musicació de poemes de Maria Beneyto, però la paralització total de l’activitat cultural i les seues conseqüències posen en perill qualsevol projecte artístic amb necessitat de finançament.

Com està afectant-te en l'àmbit professional la crisi sanitària del Covid 19?

Ha paralitzat completament el sector. S’ha suspés absolutament tot: festivals, gires, concerts, màsters, gravacions... Els que tenim una dedicació a banda de la música, com és el meu cas, que sóc ensenyant, estem treballant des de casa i continuem cobrant, però la situació per als músics professionals que viuen exclusivament de la música s’ha posat molt difícil.

De quina forma has continuat vinculada amb la música?

De moment no hi ha concerts ni assajos. Però la guitarra sempre la tinc a mà i no passa un dia que no l’agafe.

Estàs component noves cançons durant aquest confinament? De quina forma penses que pot influir la quarantena en la inspiració dels artistes?

A cadascú l'afecta d’una manera. Segur que hi ha gent que està aprofitant molt el temps. Jo, de moment, no estic component. Podríem pensar que la situació que estem vivint (tenim més temps, passen coses...) és propícia per a crear, però a mi no em ve la inspiració. En aquests moments és molta la preocupació i poca la motivació. Potser això canvie, ja que el confinament s’allargarà i passarem per situacions anímiques diverses. Tant de bo puguen eixir coses bones de tot açò.

Tens algun nou projecte en marxa?

Sí, ja fa temps que estic treballant en la musicació de poemes de Maria Beneyto, però si ja era complicat trobar finançament per als projectes musicals, a partir d’ara ho serà encara més. La crisi que ve s’acarnissarà en la cultura, sense cap dubte.

Quines mancances sistèmiques té el sector de la música que provoquen que siga més difícil superar una crisi com aquesta?

La situació laboral dels músics és vergonyosa. Ningú ha sigut capaç de posar ordre en el sector. En teoria un músic és un assalariat, però en la pràctica fins i tot les institucions l’obliguen a comportar-se com un autònom. El músic és un treballador intermitent i necessita d’un estatus especial, com el té en altres països d’Europa on hi ha respecte per la professió i una política cultural seriosa.

Tria una cançó teua que ens puga animar durant aquests dies de quarantena.

“El carrer és teu”, del disc Quan abril era abril.

Amb la intenció “d’acostar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiario.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta sèrie de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat de preguntar-los als seus protagonistes com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.