La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González

València té 9.462 apartaments turístics, un 40% dels quals clandestins perquè no estan registrats

El Consell Municipal de Turisme ha constituït aquest matí la comissió de treball sobre apartaments turístics, formada per representants de tots els partits polítics, la Federació d’Associacions de Veïns, els sindicats i el sector hoteler. Aquest grup de treball, que es reunirà amb caràcter trimestral, ha comptat hui amb la participació d’Hosbec i Avaec.

El regidor de Turisme, Emiliano García, ha explicat que durant la reunió de constitució s’ha donat compte de l’informe de dimensionament de l’oferta que mesura els habitatges turístics entre els anys 2016 i 2019, elaborat per l’Ajuntament de València.

Segons aquest document, València és “una destinació en creixement, sobre la qual impacta aquest fenomen característic de les destinacions urbanes”. No obstant això, ha assenyalat que l’estudi determina que el sector està “estabilitzat i en fase de reordenació”.

Segons García, durant la reunió s’ha coincidit que es tracta d’un sector “que necessita un monitoratge permanent per part de les administracions”. Per fer-ho, ha indicat, s’han d’“establir indicadors d’oferta i demanda davant una professionalització cada vegada més gran del sector”.

Igualment, ha informat que es constata en l’estudi que València té amb una oferta aproximada de 9.462 habitatges d’ús turístic, un equivalent a 38.281 places. D’aquests, segons han afirmat fonts veïnals després de la reunió, un 40% són clandestins perquè no estan registrats.

A més, l’edil ha exposat que en l’informe es veu “una reorientació de la presència d’habitatges cap a altres zones com Camins al Grau, Quatre Carreres i els Poblats Marítims, així com l’efectivitat de les mesures reguladores i el marc legal aprovat per la Generalitat València i l’Ajuntament”.

En aquesta línia, durant la reunió s’ha informat també sobre l’estat de redacció de l’ordenança, i s’han facilitat les dades sobre els informes de compatibilitat sol·licitats: el 2019 se’n van demanar 234, dels quals 118 van ser favorables, 75 de negatius, i 41 estan en tramitació. El 2020 es van registrar 83 expedients, dels quals 57 s’han resolt de manera favorable, 24 negativa, i 2 estan en tramitació.

Pel que fa a les denúncies, el 2019 se’n van tramitar 205, de les quals 144 tenen una proposta prèvia de reposició de legalitat, 27 ja tenen resolució ferma, i la resta estan en tràmit. Per part seua, l’any 2020 es va tancar amb 110 denúncies, de les quals 63 tenen una proposta prèvia de restaurar la legalitat, i 14 una resolució ferma.

La Federació de Veïns demana mesures de control

Durant la reunió, la Federació de Veïns (FAAVV) ha sol·licitat un pla per al dimensionament de l’oferta d’habitatge d’ús turístic (HUT) a la ciutat amb la finalitat de redimensionar i normalitzar la seua activitat.

Entre les mesures que han sol·licitat, i que hauria de recollir el pla, destaca la creació d’un registre accessible en què figuren les declaracions concedides i en tràmit, així com localitzar les acreditacions de compatibilitat en el geoportal d’Urbanisme.

A més, han demanat que s’identifique de l’activitat dels apartaments turístics en els portals de l’edifici, amb indicació del número de porta, número de registre i referències de contacte.

També que es formule una invitació als propietaris d’habitatges d’ús turístic perquè sol·liciten la declaració de compatibilitat en compliment de la normativa del pla general d’ordenació urbana (PGOU); que s’incentive la passada d’HUT al lloguer residencial amb una ajuda econòmica durant 5 anys amb rendes limitades (120.000 euros permetrien finançar 100 habitatges de renda limitada al llarg de 5 anys); que es desenvolupe un pla d’inspecció per evitar HUT il·legals, començant pels que tenen denúncies veïnals o en zones saturades.