El jardí de les paraules

El llibre valencià se'n va de fira. Entre el 26 d'abril i el 6 de maig, el sector s'instal·la al jardí de Vivers de la ciutat de València. Paraula impresa i paraula viva gràcies a més d'un miler d'activitats entre presentacions, signatures, converses amb els autors, taules redones, recitals i espectacles per a grans i menuts. Tot per acostar els llibres i els escriptors als lectors.

“És el millor aparador del món editorial valencià, enguany hi ha un 20% d'expositors més i això ens dóna molta alegria, encarem la Fira amb il·lusió”, explica Nacho Larraz, president del Gremi de Llibrers, que organitza la Fira. Enguany és la 53a edició i hi participen 73 expositors entre llibreries, editorials, institucions i entitats amb fons editorial propi, que muntaran 112 casetes.

Un increment que va aparellat al repunt de les vendes de llibres després d'una crisi pronunciada. Al País Valencià s'editen cada any més de 2.500 títols de diferents gèneres i la indústria editorial valenciana és la quarta en volum de vendes dins l'Estat, segons l'informe “El comercio interior del libro en España”, fet per la Federació de Gremis d'Editors. En canvi, si mirem les vendes de llibres amb relació a població, som la segona autonomia, només darrere d'Andalusia, que menys llibres ven per habitant. Davant aquest panorama, la fira vol ser un catalitzador. Només en l'edició de l'any passat les vendes van arribar a un milió d'euros. Enguany esperen superar-les, per això han augmentat el pressupost fins a 360.000 euros.

“El que necessitem són més lectors, que la ciutadania tinga més contacte directe amb els llibres”, assenyala Larraz. Per això l'organització ha programat presentacions, trobades o signatures d'exemplars amb escriptors com Almudena Grandes, Juan José Millás (Que nadie duerma), Laura Freixas (Todos llevan máscara), David Trueba (Tierra de Campos), Sarah Lark (Bajo cielos lejanos), Manuel Rivas (Contra todo esto), Vicente Molina Foix (El joven sin alma), Blue Jeans (La noia invisible), Juan Francisco Ferrándiz (La terra maleïda), Carme Riera (Venjaré la teua mort) o Elia Barceló (El color del silenci).

Un cartell inabastable on només falten més escriptors en valencià. No és que no n'hi haja, és que no són coneguts per a arrossegar públic. “A la Fira van molts escriptors valencians, però les cues es fan amb els escriptors mediàtics i nosaltres no tenim imaginaris al voltant dels nostres autors. Per qualitat i narrativa, Martí Domínguez o Manuel Baixauli podrien ser els successors de Ferran Torrent o Isabel Clara Simó, però no són coneguts i els llibrers necessiten vendre llibres a la fira”, confessa Jesús Figuerola, president de FULL, la Fundació pel Llibre i la Lectura, que agrupa tot el sector editorial.

Ara mateix, les xifres de lectura en valencià són dramàtiques, només un 3% de la població lligen habitualment en la nostra llengua, el pitjor percentatge de tot l'Estat. El sector, en canvi, és optimista. “Pensa que només hi ha una generació, quasi dues, de gent educada en la nostra llengua, són la primera en la història. I ara hi ha més editorials valencianes, mai no s'havia editat tant en valencià, uns 800 títols l'any. Tenim editorials, escriptors i lectors potencials; cal dignificar la llengua, calen més polítiques incentivadores. S'estan començant a fer coses, pensa que en les administracions anteriors no es va fer res, i per a revertir l'abandó cal un pacte per la lectura en valencià, un treball específic per a fomentar-la. La Llei del llibre del 2003 obligava que hi haguera un pla de foment i no es va fer mai. Ara tenim el primer, però el repte és no parar. Cal marcar-se objectius, per exemple, incrementar un punt l'any els lectors en valencià, perquè al 2025 arribem a un 8 o 10%”, explica Figuerola, que dirigeix FULL i té una editorial en la nostra llengua.

FULL aprofita l'aparador de la Fira per a presentar dues iniciatives, justament un estudi d'hàbits lectors amb dades referides al País Valencià, i un Club Virtual de Lectura que llancen l'1 de maig i que utilitza Internet per a vincular i motivar els lectors. “És una xarxa social de lectors on llegirem sis o set llibres valencians en el que queda d'any, podrem parlar amb els escriptors i entre nosaltres”, avança.

El llibre valencià se suma així al repte digital. Si bé el llibre electrònic no ha substituït el paper com preveien els gurus digitals fa uns anys; les xarxes socials i altres entreteniments digitals ens han llevat temps de lectura. “Les opcions d'oci s'han afegit les unes a les altres històricament. El cinema no va fer desaparéixer el teatre, ni la televisió el cinema. De fet ara es va més al teatre que mai. I això té a veure amb el fet que cada vegada consumim més cultura, perquè som una societat d'oci. Hi ha des de l'oci cultural que no requereix cap esforç fins al que requereix un esforç intel·lectual molt important com la lectura, on el lector ha de construir mons sencers a partir de paraules únicament. És un esforç que val molt la pena, però segurament no és per a tothom”, reflexiona Figuerola.

Larraz, a més, defensa la lectura com una eina davant un món hiperconnectat. “La lectura del llibre és lineal i requereix concentració i tranquil·litat. Ens permet tornar a una quietud sense notificacions que sobresalten. Ací està el futur del llibre, en la possibilitat d'una reflexió menys fragmentària, més profunda i més crítica”, aposta el llibreter, sense descartar la virtualitat. “Les xarxes són una realitat d'ús majoritari i, per tant, poden ser instruments per acostar-nos a la lectura”, afig.

La Fira també vol recuperar la capacitat del llibre com a exercici de reflexió, sobretot en els temps que corren de restricció de la llibertat d'expressió. L'Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV) organitza l'exposició Mordassa, açò no va de gats, que presenta una àmplia visió gràfica sobre la Llei de protecció de la seguretat ciutadana, més coneguda com a llei Mordassa. A través de 77 il·lustracions que ens faran rumiar sobre el dret a la dissidència i els mecanismes contemporanis d'alienació. La temàtica es va decidir fa gairebé un any, i ara la coordinadora de l'APIV, Paula Pé, es lamenta que “cada vegada és més vigent, ara assistim a més i més retallades a la llibertat d'expressió cap a dibuixants, editors, músics...”. Per a l'APIV la il·lustració i la creativitat són “eines contra el pensament únic”. Per això participen i conviden a la Fira. “És una trobada entre els membres de l'associació i amb les altres parts del món editorial. Tothom hi gaudeix”, conclou Paula Pé.

“La cultura és incompatible amb la manca de llibertats i vulneracions de drets humans. Els llibres són un espai de pensament lliure, si bé s'hi ha escrit la ideologia de Hitler, també els grans avenços de la humanitat”, sentencia Figuerola, i homenatja Paco Camarasa, llibrer valencià que acaba de faltar, amb el record d'unes paraules seues: “Un poble sense llibreries no és un poble, sinó una urbanització”. Un país sense llibres no pot ser un país.