Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El Síndic de Greuges: l’agència de col·locació de PP i PSPV-PSOE

El síndic de Greuges, José Cholbi, amb l'adjunt al síndic, Ángel Luna

Sergi Pitarch

València —

0

La Sindicatura de Greuges, el Defensor del Poble valencià, és una institució fonamental per al funcionament i la transparència de l’Administració autonòmica. La seua faena de fiscalització ha servit per a traure els colors a més d’un polític i ha tret a la llum usos roïns i abusos de la Generalitat envers els ciutadans.

Però aquesta transparència en els seus treballs contrasta amb l’opacitat en la contractació del seu personal. Dels 35 llocs de treball previstos en l’RPT (relació de llocs de treball) aprovada el 2014, el cent per cent són llocs escollits per lliure designació, és a dir, a dit. Bé amb llocs d’assessors, bé amb el trasllat de funcionaris des d’altres administracions de manera eventual que busquen millorar els seus emoluments. Això sí, tots triats pel síndic, que es renova cada cinc anys per evitar coincidir amb les legislatures polítiques i que sempre han pactat PP i PSPV-PSOE.

El projecte de llei pel qual es regula la Sindicatura de Greuges passa dimecres per la reunió de sotssecretaris de la Generalitat, que al seu torn el traslladarà al Consell perquè l’aprove divendres. Si no hi ha canvis d’última hora –el document ha estat paralitzat unes quantes vegades–, del Govern valencià passaria a les Corts per aprovar-lo com a llei abans que s’acabe la legislatura.

Fonts del Consell expliquen que la norma es podria aprovar abans de les eleccions i així entrar en vigor abans del relleu del síndic actual, José Cholbi, que acaba el mandat el juliol del 2019. Entre les novetats més destacades hi ha la fi de la discrecionalitat en l’elecció dels empleats, introduint els processos de selecció de mèrit i capacitat i el canvi del pes de diputats de les Corts necessaris per a l’elecció, que passa dels actuals 2/3 de la cambra necessaris a 3/5. Una majoria menys reforçada, però que encara fa necessaris els pactes entre els blocs d’esquerra i dreta per a nomenar el Defensor del Poble valencià.

Actualment la llei de la Sindicatura permet al síndic, José Cholbi, escollir els 35 empleats de la institució. Només són elegits per la cambra els dos síndics adjunts, que en l’actualitat són Ángel Luna, advocat i exdiputat socialista, i Carlos Morenilla, parella de qui va ser consellera de Benestar Social Angélica Such, gràcies a un acord de la majoria PP i PSPV en la legislatura passada.

La resta de personal que treballa per a la Sindicatura depén directament del Síndic i cessaran quan cesse el síndic. Però no tots els empleats els ha nomenats Cholbi, sinó un acord polític entre populars i socialistes que ha acabat per omplir la institució d’afins als dos partits, almenys en una vintena dels 35 llocs.

Així doncs, en la plantilla de la institució treballen exdiputats socialistes com Manuel Bueno, Consuelo Català o María Dolores Gay. Importants càrrecs de Govern de l’etapa del PP com David Calatayud, que va ser cap de gabinet de Juan Cotino com a president de les Corts i delegat del Govern. 

De familiars de polítics valencians també n’hi ha, com la neboda de Rafael Maluenda, que va ser síndic del PP en l’etapa Camps, o una cosina d’Angélica Such, a qui cal sumar que la seua parella és el síndic adjunt. També està com a oficial de gestió Antonio Godoy, fill de l’històric diputat socialista, que també va formar part de la Sindicatura de Comptes.

Fa poc ha entrat en la institució Ángel Alfredo Albir, que és el germà del cap de gabinet de Cholbi, Ricardo Albir. Ricardo Albir va ser secretari d’ajuntament a Teulada en l’època de José Císcar, exvicepresident del Consell d’Alberto Fabra, com a alcalde del municipi de la Marina.

En la llista també hi ha militants i regidors d’ajuntaments de tots dos partits i, fins i tot, persones molt vinculades a les festes de les Fogueres d’Alacant.

La intenció del Consell del Botànic és posar fi a aquesta situació de discrecionalitat i que la institució es base en la meritocràcia. Posen com a exemple l’Agència Antifrau, en què el director només pot escollir el seu cap de gabinet i uns quants llocs més. El gruix de la plantilla ha de ser personal funcionari que haja passat un procés de selecció.

Etiquetas
stats