‘Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa’. Aquest és el lema de la campanya publicitària que el Govern de la Generalitat ha posat en marxa als 27 estats membres de la Unió Europea (UE) per defensar l’oficialitat del català a les institucions europees. La iniciativa és un elogi de la diversitat lingüística i es dirigeix als parlants de les 24 llengües oficials de la UE per presentar-los el català com la pròxima a ser-ho.
La campanya es difon a la via pública i en mitjans de comunicació de tots els estats membres. El primer anunci s’ha instal·lat a Brussel·les, a les pantalles de les parades de metro de Schuman, Arts Loi/Kunst-Wet i Trône/Troon, al cor de les institucions europees.
Pel català, en 24 idiomes
L’element principal de la campanya són 24 vídeos —un per cada idioma oficial de la UE— que el Govern ofereix a qualsevol persona o institució que el vulgui utilitzar per promoure i defensar la seva pròpia llengua. L’executiu català ha versionat la campanya en alemany, anglès, búlgar, castellà, croat, danès, eslovac, eslovè, estonià, finès, francès, gaèlic, grec, hongarès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, romanès, suec i txec.
Amb aquesta iniciativa, el Govern trasllada a l’opinió pública europea els principals arguments a favor de l’oficialitat del català. “Volem que la ciutadania europea conegui la demanda d’oficialitat del català a Europa i la visqui en positiu i amb empatia”, apunta la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu. La campanya també inclou la publicació d’un anunci a la premsa europea i en espais publicitaris i marquesines de la via pública.
Tant el vídeo com el cartell publicitari dirigeixen els espectadors al web europaencatala.eu, on el Govern exposa les principals raons a favor de l’oficialitat del català a les institucions europees.
Campanya als 27 estats membres
La campanya ja es pot veure en espais públics, mitjans de comunicació i xarxes socials dels 27 estats membres. Els primers anuncis s’han col·locat a les estacions de metro del barri europeu de Brussel·les, però també es podran veure als carrers de París, Estrasburg, Roma, Dublín o Berlín.
Els anuncis s’han publicat en desenes de diaris i mitjans digitals de tot el continent, des de Finlàndia (Helsingin Sanomat i Hufvudstadsbladet) fins a Xipre (Phileleftheros) passant per Suècia (Svenska Dagbladet i Dagens Nyheter), Dinamarca (Politiken i Berlingske), Irlanda (The Irish Times), Polònia (Wprost), Bulgària (24 Chasa), la República Txeca (Lidové Noviny), Grècia (Protothema) o Portugal (Expresso i Público).
Aquesta acció d’incidència en l’opinió pública europea complementa la que ja es va fer el mes de setembre amb la publicació de l’article d’opinió del president Aragonès en més d’una desena de rotatius internacionals.
Estratègia política del Govern
El Govern està actuant des de tres nivells diferents per intensificar els contactes polítics amb els governs europeus sobre l’oficialitat del català a les institucions europees. En primer lloc, des de Barcelona i Madrid, amb els contactes amb el cos consular i les ambaixades. En segon lloc, des de les delegacions del Govern a l’exterior ubicades als estats membres de la Unió Europea, que estan establint contactes des de les capitals dels diversos països. I, en tercer lloc, des de la Delegació del Govern davant la Unió Europea, que està coordinant bona part de l’estratègia i està desplegant els contactes amb les representacions permanents dels estats membres davant la Unió Europea.
En aquest sentit, el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia, ha rebut al Palau de la Generalitat els 21 delegats i delegades del Govern a l’exterior, i els 40 directors i directores de les oficines d’ACCIÓ al món, així com representants de l’Institut Ramon Llull, l’ICEC i Prodeca, tots ells implicats en la internacionalització del país, i ha remarcat “l’oportunitat històrica” que representa la possibilitat que el català sigui oficial a les institucions europees. “Estem davant d’una qüestió política”, no tècnica ni pressupostària, i que ha de servir per corregir una “anomalia històrica” i perquè la llengua catalana compti amb el reconeixement a les institucions europees.
“No rebaixarem el nivell d’exigència al Govern espanyol per avançar cap a l’oficialitat plena del català a les institucions europees, perquè són els responsables d’aconseguir que s’assoleixi per unanimitat al Consell de la Unió Europea”, ha conclòs la consellera Serret.