L'AMB té, des de 2010, competències en l'impuls de les energies renovables, dins dels quals, l'any 2019, es va a aprovar el Pla Clima i Energia, que recull les principals línies estratègiques per a la reducció d'emissions en el territori metropolità i en els serveis metropolitans, i per a impulsar tant les renovables com l'estalvi d'eficiència energètica. Posteriorment, en 2020, es va aprovar el Programa Marc d'actuacions en Energia i Clima (PMEC), que concreta les actuacions pel que fa a l'impuls de renovables, eficiència energètica, mitigació d'emissions i adaptació al canvi climàtic.
Aquest programa persegueix l'objectiu de que, l'any 2030, tots els ajuntaments de l'àrea metropolitana siguin 100% renovables, és a dir, neutres en els seus consums d'edificis de les seus consistorials, dels poliesportius, de les escoles i de l'enllumenat públic.
I dins d'aquest programa s'estableix un pla d'implantació d'energies renovables, sobre tot, als punts de cada municipi a on l'Observatori Metropolità de l'Energia ha inventariat que s'aprofitarien més les inversions en cobertes fotovoltaiques, cosa que permet que s’estenguin de forma molt ràpida i eficient.
Ana Romero, cap d'Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l'àrea metropolitana, explica: “hem fet un esforç molt important per posar fotovoltaica en les cobertes, la qual cosa és un fet diferencial a l'àrea perquè, des del 2019 fins al final d'aquest mandat, en 2023, preveiem la instal·lació d'una potència de 22 megavats (que és una potència elevadíssima i en un temps rècord)”.
A banda d'aquesta línia, el programa aprova una altra que és la vinculada a l'impuls de la fotovoltaica en el teixit industrial i dels particulars, que és molt incipient i tot just l'estan començant.
Les tres fonts del pla d'inversions
Tot això requereix un pla d'inversions que té tres fonts: per una part, hi ha instal·lacions que s'estan finançant amb el Pla de sostenibilitat de l'AMB; per l’altra, hi ha inversions, per exemples les vinculades a instal·lacions de residus o d’aigua, que s'estan gestionant mitjançant els plans de gestió propis, per exemple, amb la Agència Catalana de l'aigua.
I, finalment, hi ha altres instal·lacions que s'estan finançant amb el fons FEDER, fons estructural que forma part del Conveni FEDER que la Generalitat de Catalunya i l'AMB van signar l'any 2017 per a la gestió de projectes metropolitans dins del programa operatiu d'inversió en creixement i ocupació FEDER Catalunya 2014-2020 per a àmbits com les smart cities, la mobilitat sostenible, l'eficiència energètica o la recuperació i el foment del patrimoni natural, industrial i cultural.
Una dada interessant és que, segons Romero, “els fons europeus Next Generation han de permetre recuperar una part important d'aquestes inversions per poder-la reinvertir per tal de fer créixer aquesta potència renovable i alimentar aquest salt d'escala”, amb la possibilitat de sumar set milions d'euros a els 26 milions ja consolidats.
“La qual cosa ens situa com administració pública local líder en l'àmbit estatal entre ajuntaments i diputacions”, celebra Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'Àrea Metropolitana (AMB). El que és més meritori, afegeix: “aquestes actuacions equivaldrien al consum anual de 9.000 llars o, pel que fa a l’estalvi de 5878 t de COâ‚‚, a plantar, anualment, 290.000 arbres, o a fer 1.200 voltes al món en un cotxe tèrmic”.
En efecte, Gil Lladó, responsable de l’Oficina de Transició energètica de l’AMB anuncia que, en els dos primers anys de mandat, han consolidat una inversió de 26 milions d'euros en energia solar fotovoltaica d'alt consum, en 215 actuacions, de les quals, 142 són en cobertes d'edificis dels 3.000 que hi ha a l'AMB, 20 poliesportius i 82 escoles, entre altres llocs.
Principals tipologies d'actuacions
D'aquests 26 milions d'euros, una part molt important se'n va a les cobertes d’energia fotovoltàica, a la teulada d'edificis públics municipals i, amb prioritat, s'estan instal·lant a les escoles públiques com a projecte pedagògic pels nens, que veuen quotidianament unes pantalles amb dades sobre el consum d'energia.
També s'han instal·lat tres cobertes biosolars fent una intervenció amb infraestructura verda urbana amb beneficis col·laterals com la millora de la qualitat de l'aire: “Energia verda de proximitat de la qual la ciutadania es beneficia de forma molt directa i, a més, a prop dels punts de consum, la qual cosa, evidentment, limita les externaliitats negatives que poden tenir les renovables lluny d'aquestes grans àrees urbanes on tenim tant consum”, apunta Lladó.
Una altra part rellevant es destina a la potabilització i sanejament d'aigua, perquè les plantes potabilitzadores o sanejadores estan dins del propi territori i, per tant, molt a prop dels punts de consum, que tenen un potencial enorme d'instal·lar-hi energia solar fotovoltaica. La bona noticìa es que, en aquestes inversions, informa el vicepresident Badia, “arribarem a cobrir un 90% del potencial disponible en aquestes instal·lacions d'aigua, per tant, a les depuradores ja tenim pràcticament els deures fets”.
També són fonamentals les 40 fotolineres ja operatives, pèrgoles solars fotovoltaiques amb recàrrega per vehicles elèctrics, així com els cinc punts d'aparcament dels diferents municipis que, a més a més, generen energia neta. La fotolinera de Molins de Rei, pionera des de fa tres anys, ha funcionat tan bé que es van a instal·lar tres punts més de recàrrega bidireccional, que no només poden permetre recarregar cotxes, sinó que a més poden servir de bateries d'edificis, quan la societat el necessita i no només quan hi ha sol.
Els objectius per a 2030
Com explica Ana Romero, es pretén que, per 2030, els edificis i l'enllumenat públic municipal siguin d'emissions zero, 100% neutres, que tot el que consumeixin provingui d'instal·lacions solars que hagi promocionat o fet l’AMB dins del territori metropolità.
Eloi Badia assenyala que, “per arribar al 2030 a aquest objectiu, cal instal·lar aproximadament 100 megavats de fotovoltaica, i estem a 16 megavats. Per tant, queda bastanta feina per fer, però hi ha temps fins a 2030 per consolidar això entre totes les administracions: ajuntaments, Generalitat, etc.”.
De moment, en cobertes d'edificis hi caben 50 megavats per arribar al 100%; la resta d'energia renovable que han de posar s'haurà de buscar al territori, que és molt dens, amb poc espai per posar fotovoltaica al sòl. Pensen en marquesines, en aparcaments públics, en els vials de les grans infraestructures, en espais a terra que tenen un valor que s'ha de compatibilitzar o un altre ús, com l'agrícola sempre que sigui compatible.
De cara al 2023, quan s’acabi el mandat electoral municipal, pretenen multiplicar encara més les instal·lacions renovables. A través de fórmules público-privades, esperen poder incrementar-ho com a mínim cinc milions més, pel que argumenta Lladó: “les inversions en energia solar fotovoltaica es paguen per si soles i, per tant, creiem que és estratègic fer aquelles inversions que puguin tenir un retorn ecològic recolzant-nos en fons privats i reservar els pressupostos públics per a aquelles inversions que no tinguin retorn econòmic, com les polítiques estrictament socials”.
El consum i l'amortització
Finalment, qüestions essencials són el consum i quants anys trigarà a amortitzar-se aquesta inversió. Davant la qual cosa Lledó agraeix l’eina del l'Observatori Metropolità de l'Energia, que té integrada la facturació dels 3.000 edificis i 4.000 quadres de l'enllumenat públic dels municipis metropolitans, de manera que permetre saber, a un sol clic, quantes plaques necessita, per eixample, una escola per el seu consum anual.
La rellevància que té aquest Observatori, i que dona el sentit al fet d'ser una institució metropolitana única a l'Estat, “és intentar buscar aquestes sinèrgies i agrupar als 36 sistemes de comptabilitat energètica dels 36 ajuntaments, de manera que, ràpidament, es pugui veure en quins edificis de cada ajuntament és interessant fer-hi projectes”, resumeix el vicepresident d'Ecología de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).