L’Institut Català de les Dones (ICD) celebra el seu trentè aniversari, i ho fa alertant que “queda feina a fer, perquè encara hi ha discriminació sistemàtica de les dones en tots els àmbits de la vida: personal, familiar, laboral i social. I aquesta discriminació és la causa de la pitjor manifestació del masclisme: la violència contra les dones i els seus fills i filles”, afirma Núria Balada, presidenta de l’organisme que dona impuls a les polítiques públiques en favor de la igualtat efectiva de dones i homes i per l’erradicació de la violència masclista.
L’ICD es prepara per celebrar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, reivindicant la vigència i la necessitat del feminisme i les polítiques públiques feministes. En aquesta línia, el Govern té previst aprovar més de 300 mesures per donar compliment a la Llei 17/2015 del 21 de juliol d’igualtat efectiva de dones i homes, i a la Llei 5/2008 del 24 d’abril dels drets de les dones per erradicar la violència masclista.
Totes aquestes mesures estan incloses en el Pla estratègic de Polítiques d’Igualtat de Gènere 2019-2022 que, alhora, integra el II Programa d’Intervenció Integral Contra la Violència Masclista 2019-2022. Els seus 6 eixos d’acció són: l’educació i la promoció de valors i models igualitaris, la promoció de l’equitat en el treball i la coresponsabilitat en els usos dels temps, la prevenció i l’erradicació de la violència masclista, la participació política i social i l’apoderament personal i comunitari de les dones, la visibilització de les dones i comunicació no sexista i la transversalització de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques.
Assessorament psicològic i legal i atenció en violència masclista
L’ICD posa a disposició de les dones informació sobre temes del seu interès i assessorament psicològic i legal presencial i gratuït. Ho fa a través de cinc oficines d’informació repartides per Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa, i dels 102 serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) dels ens locals, i als quals l’ICD dona suport. Aquest serveis es troben ubicats a totes les poblacions de Catalunya de més de 20.000 habitants.
D’altra banda, el telèfon 900 900 120 ofereix a les dones que travessen situacions de violència masclista un equip de professionals de l’advocacia, la psicologia, el treball social i la medicina, així com també els serveis especialitzats de la Xarxa d’intervenció integral contra la violència masclista. Es tracta del primer recurs on les dones poden trucar i expressar la situació que viuen. L’atenció és gratuïta i permanent, 24 hores, tots els dies de l'any i en 124 idiomes.
En les situacions més extremes també contacta amb els serveis d’emergències policials i de salut.
L’ICD també activa, si s’escau, un servei d’intervenció en crisis greus per garantir una atenció immediata i especialitzada amb un equip de professionals de la psicologia que es desplacen fins al lloc dels fets per atendre persones directament afectades per un acte greu de violència masclista.
A més de donar suport als ens locals per l’atenció que ofereixen a les dones i per implementar polítiques per avançar cap a la igualtat efectiva de dones i homes, també ofereix suport a projectes d’entitats que treballen per la igualtat de dones i homes i contra la violència masclista, i col·labora amb institucions i universitats per promoure els estudis i el coneixement amb perspectiva de gènere.
A més dels plans estratègics per la igualtat efectiva de dones i homes i contra la violència masclista, l’ICD elabora informes sobre l’impacte de gènere de les disposicions del Govern per garantir la no discriminació de les mesures.
També crea i desenvolupa el Pla director de Formació en equitat de Gènere de Catalunya. El Govern, amb aquest Pla, fa un pas ferm cap a una Catalunya més igualitària i justa per tothom a través d’impulsar la formació i la capacitació del personal públic i normalitzar i garantir que cap aspecte del treball i l’acció de les administracions sigui aliè a les dones.
Impulsat per l’ICD i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el Pla s’adreça al personal de tot el territori dels departaments de la Generalitat, els ens locals i les entitats col·laboradores. Té en compte la capacitació progressiva i continuada en el temps de tres col·lectius professionals prioritaris: alta direcció i línia de comandament, professionals dels circuits de violència masclista i referents d’igualtat.
A través de l’Observatori de la Igualtat de Gènere elabora informes de dades estadístiques sobre les desigualtats actuals entre homes i dones per la millora de la presa de decisions de les polítiques públiques en aquest camp.
L’ICD posa a disposició de les entitats i centres culturals un catàleg d’exposicions educatives itinerants per sensibilitzar sobre la igualtat efectiva i recuperar aportacions de les dones que han estat invisibilitzades en diferents camps del coneixement. A través de la seva plana web facilita una Guia d’entitats de dones i un Cercador d’Expertes. I a la seu de Barcelona (Pl. Pere Coromines 1) hom pot accedir al Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca, especialitzat en polítiques de dones, feminismes i gènere, on també s’ofereix suport a la investigació. Allà, es poden trobar, entre d’altres, recursos electrònics, estudis, llibres, audiovisuals, música i contes no sexistes.
Segons dades recollides per l'Oficina de Drets Civils i Polítics, les dones no van poder votar a Nova Zelanda fins l’any 1889. A Gran Bretanya no ho van poder fer fins el 1918, després de més de 50 anys de lluita. No va ser fins l’any 1933 que les dones van poder exercir el dret de vot a Espanya, malgrat la incomprensió i l’oposició d’homes de totes les tendències polítiques.
L’any 1991 hi havia a Catalunya 36 alcaldesses (un 4% del total). Avui, la xifra només ha pujat fins a 174 (un 18%). En la primera legislatura del Parlament (1980-1984) només hi havia 7 dones diputades (un 5%). Actualment, encara no s’ha arribat al 50%. Dels 131 presidents de la història de la Generalitat, tots han estat homes. Tampoc hi hagut mai presidentes als Estats Units, a la República Francesa ni al govern espanyol.
Dels 240 Estats reconeguts per Nacions Unides, només 23 tenen com a cap de govern una dona. D’aquests, 11 són a Europa, 4 al Carib, 4 a Àsia, 2 a Àfrica i 2 a Oceania. Malgrat s’ha avançat considerablement en l’exercici del dret de les dones a la participació política, encara queda molta feina a fer.