Un dels principals objectius del Departament de Salut de la Generalitat és garantir la igualtat d’oportunitats en assolir el millor estat de salut i de benestar possible per a cada persona. En aquest estat de salut influeix el seu entorn socioeconòmic o el territori on viu, però també si s´és dona o home. I és que, a banda que la salut entre dones i homes és diferent per raons biològiques, també és desigual per factors socials que estableixen diferències injustes i evitables en la salut d’ambos sexes.
Tot plegat, una realitat que fa que, a Catalunya, les dones visquin 5,3 anys més que els homes però amb menys qualitat de vida. De fet, les dones tenen uns hàbits més saludables que els homes, però tenen pitjor percepció del seu estat de salut i de la seva qualitat de vida relacionada amb la salut, segons els resultats de l’última Enquesta de Salut de Catalunya 2017. Aquest estudi mostra que les dones fumen menys que els homes (18,5% enfront del 29,7%); fan un consum de risc d’alcohol menor (1,5% enfront del 5,4%), i segueixen més la dieta mediterrània (65,3% enfront del 56,6%). Però malgrat aquests comportaments més saludables tenen una prevalença més alta de problemes crònics i discapacitants.
Per això, des de Salut s’ha decidit impulsar la perspectiva de gènere en les polítiques de salut, fent-la indispensable i indestriable a l’hora de planificar, aplicar i avaluar totes les polítiques que s’estan fent i es faran. Perquè és una necessitat social i perquè és de justícia; perquè una salut neutra al gènere no és més que una salut cega a la realitat; perquè combatre les desigualtats de gènere millora la salut de les dones. I una salut millor per a les dones és una salut millor per a tothom.
D’una banda, identificar les causes i les patologies més prevalents en les dones –sobretot les doloroses i discapacitants- és un repte per reduir les desigualtats en salut entre homes i dones. De l’altra, les polítiques públiques han de cercar estratègies per garantir la igualtat d’oportunitats en els resultats en salut, i no només en l’accés als serveis: per tant, això justifica fer intervencions diferenciades per homes i dones.
Un dels millors exemples d’això serà el proper Model d’Atenció a l’Endometriosi a Catalunya. Aquesta malaltia -que només afecta a les dones i que causa un dolor que limita molt la qualitat de vida- sol ser diagnosticada amb anys de retard, atès, en part, a la normalització de l’acceptació del dolor durant la menstruació. Aquest nou model posarà les bases per a ordenar els serveis assistencials que atenen les dones amb endometriosi, incloent aspectes clínics, assistencials i d’ordenació de circuits. Tot, contemplant les actuacions necessàries per atendre les dones afectades de forma integral.