Margaret Atwood al FIC d'elDiario.es: “Prefereixo estar viva a guanyar el premi Nobel”

A Margaret Atwood no el preocupa guanyar el Nobel. Eterna candidata a obtenir el màxim guardó literari des de fa lustres, l'autora canadenca, de 84 anys, assegura que no escriu per guanyar premis. “Diuen que guanyes el Nobel i després et mors, així que prefereixo estar viva”, ha afirmat aquest dissabte durant l'entrevista en el marc del Festival de les Idees i la Cultura d'elDiario.es a Barcelona.

La calor de les cinc de la tarda no ha impedit que centenars de seguidors de l'autora (i diversos milers més a través d'internet) es congreguessin a la plaça de Catalunya per seguir l'entrevista que li ha fet la subdirectora d'elDiario.es, María Ramírez, durant poc menys d'una hora.

Ramírez i Atwood han conversat sobre els principals temes d'actualitat i sobre la matèria a partir de la qual es vertebra la seva literatura: els drets de les dones, la més que possible reelecció de Donald Trump als Estats Units, l'ascens dels totalitarismes, els llibres que llegeix l'autora, la visió de la vellesa, les seves futures publicacions…

“Sembla que hi ha molta energia a revertir els drets de les dones als EUA”, ha afirmat Atwood, que ha comparegut per videoconferència des del domicili a Toronto (Canadà). “Però alhora crec que és molt difícil fer retrocedir el rellotge fins al segle XIX”.

L'autora de El Cuento de la Criada ha recordat els diferents reptes que afecten els drets de les dones en el futur: des de la baixa natalitat fins al canvi climàtic, passant per les migracions vinculades a aquest últim. “Ens enfrontem a diferents problemes alhora, és difícil predir el que passarà però sempre sóc optimista”, ha explicat.

Atwood, guanyadora del Booker i del Príncep d'Astúries de les Lletres entre altres guardons, també ha anunciat durant l'entrevista que està preparant unes memòries el títol de les quals no vol revelar —“Els meus editors em maten”— i que es publicaran a la tardor de 2025. “És un llibre molt llarg que se suposa que ha de ser una memòria literària”, ha afirmat. “És diferent a una biografia perquè una memòria literària es basa en les coses de què te'n recordes”, ha precisat.

La novel·lista també s'ha mullat sobre l'ús polític de la seva obra. “Tota escriptura és política”, ha respost. “Perquè s'utilitzen paraules i les històries tenen moral, així que allò que un autor posi en una història serà interpretat pel lector”. L'escriptora, tot i això, considera que el més rellevant és “escriure de la millor manera possible”.

Atwood ha insistit a separar el seu activisme polític —sobretot a Twitter— de la seva activitat literària. “Distingeixo els deures d'una escriptora dels d'una ciutadana”, ha apuntat Atwood, que ha explicat que ella sempre votarà. “És deure d'un ciutadà estar interessat en els debats del teu país i això necessàriament implica prendre partit a la política”.

La novel·lista ha admès estar preocupada davant una possible victòria de Trump a les presidencials del proper novembre. “Seria molt dolent per a la posició dels EUA al món, però si volen destruir el prestigi del seu país allà ells”, ha assenyalat. Atwood creu que part de la ciutadania nord-americana es mira massa el melic i, de tant poder que ostenta el país, no observa els altres Estats. “Els canadencs, en canvi, hem d'estar pendents del que passa a altres països”.

El pas del temps, i com aquest li ha modulat la seva idea de la vellesa, també ha sortit a col·lació. “Les perspectives canvien naturalment a mesura que envelleixes”, ha admès. Atwood ha explicat que, als 18 anys, va escriure una novel·la sobre una “dona molt vella”. En realitat només tenia 40 anys. “Ara penso que tenir 70 anys és ser jove!”, ha etzibat amb un somriure.

Per finalitzar, Ramírez ha preguntat a l'autora per les seves lectures i per si llegeix per tenir consol. Atwood ha respost que llegeix llibres de ciència, d'arqueologia i “llibres grans” sobre història. “No acostumo a llegir per tenir consol però, si és el que busques, recomano les històries de misteri i assassinats de fa 50 anys”, ha conclòs. “Pots conèixer la vida social de l'Anglaterra del segle passat llegint les novel·les d'Agatha Christie”.