Balears… capital Singapur? (1)

La primera gran sensació de tocar sostre va ser el 10 d’agost del 2015: per primera vegada el nombre de turistes -en aquells moments uns 15 milions anuals- i els residents -1 milió i poc en el 2015- van sumar més de dos milions en un mateix dia a les nostres illes. Un indicador que va fer sonar les alarmes d’un model d'èxit, però que ja aleshores posava interrogants a la seva sostenibilitat.

Aquestes dues coordenades quantitatives són el punt de partida d’aquest article, i aquestes xifres són les que he fet servir després d’una certa recerca per establir que fa gairebé una dècada la ja anomenada balearització estava donant senyals de tocar els límits que la pandèmia ha accelerat i multiplicat. Ara necessitam mesures de xoc per evitar precisament patir l’èxit desmesurat.

Com a part del govern progressista del 2015, i com a diputat nacional a partir del 2016, la meva posició és avui la mateixa que fa una dècada. El turisme representa un èxit a les Balears, però les seves externalitats negatives s'han de gestionar de forma conjunta, global. No crec que una sola mesura, per exemple limitar el vacacional, abaixi els preus dels lloguers, ni tampoc que els creuers s'hagin de prohibir si al mateix temps no es repensa la connectivitat aèria. El futur s'ha d'abordar en conjunt. En cas contrari, les solucions aïllades augmentaran la frustració social.

Com a part del govern progressista del 2015, i com a diputat nacional a partir del 2016, la meva posició és avui la mateixa que fa una dècada. El turisme representa un èxit a les Balears, però les seves externalitats negatives s’han de gestionar de forma conjunta, global

Durant vuit anys de mandats socialistes, s'han fet passes per limitar el turisme d'excessos, reduir els creuers, s'han fet moratòries de places i s'ha limitat el vacacional a Palma. Avui comunitats com Canàries volen fer el que nosaltres ja hem aplicat. La pandèmia, s'ha de recordar, ens va provocar una caiguda del PIB de 21 punts, i al mateix temps ha accelerat, una vegada hem tornat a la normalitat, un procés de luxificació i massificació que és el que ens ha portat a participar de forma personal a les manifestacions convocades davant la sensació que les externalitats negatives posen en qüestió la nostra qualitat de vida.

Hem rebut crítiques a la participació en les manifestacions contra la massificació que acceptam des del respecte total, i al mateix temps s'ha de recordar que durant la mateixa manifestació vaig fer diverses piulades explicant que hem de continuar gestionant aquest èxit, segurament amb mesures que siguin accions de conjunt, tant en l'àmbit europeu, nacional, autonòmic i local. De forma aïllada no funcionarà.

Aquí van algunes de les meves idees, que he defensat i que continuaré defensant com a socialdemòcrata i com a persona compromesa amb les Balears.

En primer lloc, la meva primera reflexió: tornar a un temps passat sona a dir falsedats, però, en canvi, encara som a temps de reorientar l'èxit i de mitigar bona part dels efectes negatius que provoca ser una destinació top global, per gaudir del sol i de la platja, però també per viure i treballar, encara que sigui a distància. Mitigar les externalitats negatives ha de ser la nostra ambició màxima.

Tornar a un temps passat sona a dir falsedats, però, en canvi, encara som a temps de reorientar l'èxit i de mitigar bona part dels efectes negatius que provoca ser una destinació top global, per gaudir del sol i de la platja, però també per viure i treballar, encara que sigui a distància

Avui és obvi que hi ha una necessitat de repensar cap a on anam. Des del 2015, hem obert diverses reflexions, els socialistes, per cert, hem aplicat mesures molt criticades per formacions que avui reconeixen que hem tocat sostre, i a més s'ha sortit als carrers, en una mostra de la preocupació social existent, que cada vegada és major.

Avui, el turisme també representa un model d'èxit. I per això les solucions són complexes: 150.000 persones hi treballen de forma directa, milers d'empreses són el braç auxiliar d'aquesta indústria, i les Balears simbolitzen a més un producte que ho té -almenys fins ara- tot: gran connectivitat, serveis de qualitat, ubicació central prop de grans capitals europees, seguretat, clima i paisatge variat, capitalitat mediterrània, i una oferta de tot color. El nostre PIB, en definitiva, es nodreix d'una activitat vertebradora de la nostra societat, ens agradi més o menys.

El turisme genera riquesa -el repte és la seva distribució-, però al mateix temps avui ja té un efecte pervers, erosiona el paisatge, devora recursos, genera desigualtat i una pèrdua de qualitat de vida per qui visqui, vengui d'on vengui, a Formentera, Eivissa, Mallorca i Menorca. El diferencial és que aquesta erosió s'ha accelerat després de la pandèmia, es veu a tots els nivells i a més és gairebé visible tot l'any. Estam davant una paradoxa, els somnis de la gent que vol gaudir de les nostres illes degrada els drets dels habitants que hi viuen, i això és també el reflex d'un model global que necessita de més regulació pública i justícia social.

Avui les externalitats negatives d'aquest èxit comencen a ser una rèmora pels seus habitants, tant pels de sempre com pels que han vengut fa poc, i per suport, també afecta i afectarà a molts que han comprat fa uns anys i que altres compatriotes estrangers també els “convidaran” a vendre gràcies a la luxificació que veiem d'una forma ben visible.

Fàcil de resoldre? No. Avui el turisme creix a gran velocitat (Espanya té previsions de més 150 milions de turistes abans de la segona part del segle) en formes diverses i a moltes bandes al mateix temps. El que vivim a Mallorca nosaltres també ho generam amb les nostres vacances a altres destinacions, i això vol dir que els límits han de començar per nosaltres mateixos. No bastaran mesures unidireccionals. Mitigar és un projecte col·lectiu primer, individual després, des del sector privat també, i amb el lideratge públic i de la societat civil.

Això ens condueix a una primera realitat que és la nostra espasa de Damocles: Balears va incorporar a la seva demografia 24.695 persones durant els 12 mesos de 2023. I d'acord amb les dades de l'INE, aquesta tendència no aturarà. En el 2039, viuran a les Balears prop d'un milió i mig de persones. Un creixement producte de l'èxit, tan espectacular com explosiu per a la sostenibilitat de les nostres illes, i que sense dubte ve generat pel nostre model productiu turístic, que avui ja ens ha convertit en un hub turístic, d'oci de luxe i residencial de referència global.

Per tant, el factor diferencial i alarmant és la nostra demografia creixent en un territori limitat i en molts casos al límit en matèria de recursos naturals, mobilitat, accessibilitat a un habitatge o simplement la sensació d’una qualitat de vida cada vegada més precaritzada i monopolitzada per persones amb gran poder adquisitiu que luxifiquen de forma accelerada les nostres illes. I això en un entorn de salaris moderats, serveis públics amb molta pressió i gran especulació amb drets fonamentals com l'habitatge.

Una sensació d’exclusió que es materialitza amb espais d’oci només per a un alt nivell adquisitiu, habitatges exclusius per a classes altes i serveis i cost de la vida orientats a segments que precaritzen a la resta (inflació, alt cost de la vida, especulació amb l’habitatge, sensació que els territoris només per a persones amb molts recursos també s’han instal·lat a la vida quotidiana). I això genera malestar social, sense dubte. I a més, en un moment d’emergència climàtica, el nostre èxit es menja a tota velocitat els nostres recursos més valuosos, especialment l’aigua.

En realitat, aquest fenomen és producte de l'èxit d'un destí segur, amb serveis públics que funcionen, amb una mobilitat i una xarxa viària més que correcta, una connectivitat excel·lent i uns serveis d'oci i turístic d'alta qualitat a excepció d'algunes zones madures i degradades que demanden una reconversió integral. En definitiva, l'èxit del nostre model es menja el nostre benestar.

Aquest fenomen és producte de l'èxit d'un destí segur, amb serveis públics que funcionen, amb una mobilitat i una xarxa viària més que correcta, una connectivitat excel·lent i uns serveis d'oci i turístic d'alta qualitat a excepció d'algunes zones madures i degradades que demanden una reconversió integral. En definitiva, l'èxit del nostre model es menja el nostre benestar

A tot això hem d'afegir el daltabaix vital provocat per la pandèmia: el turisme és una eina vital iniciàtica que acaba conduint a un creuerista a comprar a Mallorca, a una persona que ve uns dies a una casa vacacional a comprar residència a Menorca i una persona que treballa a Nova York que vengui a viure a Vila per canviar de vida i iniciar nous negocis. I això la pandèmia ho ha multiplicat a l'infinit. Les Balears són un paradís amb el qual somnien persones de Los Angeles a Tòquio. I, per tant, cerquen tota mena de recipients per passar temps a les illes.

Les Balears, a més, s'han convertit en un lloc de somni, ja ho deia Josep Pla al seu llibre Las ciudades del mar, per viure i treballar a distància, i que els efectes de la pandèmia ha accelerat, i que ja fa més de 25 anys que es va iniciar encara que ara la sensació és molt pitjor per la superposició de tants models de turista al mateix temps que tenim a l'actualitat.

Balears, efectivament, avui té la morfologia d'una ceba: conviuen un turisme clàssic que cada vegada allarga més la temporada, un turisme quasi resident flotant de temporada, un nou perfil que treballa o/i viu, creueristes de poques hores del famós “mordi e fuggi”, persones que compren i especulen i després de comprar tornen a vendre, residents que perceben una pèrdua de qualitat de vida, o treballadors de l'Estat que eviten treballar a les illes com sigui.

I, al mateix temps, malgrat això, milers de persones continuen arribant cercant oportunitats i qualitat de vida a Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca. Els somnis estan per damunt de les dificultats, especialment si tens un alt poder adquisitiu. Els més fràgils arriben en pastera, mentre altres ho fan cada vegada més en vols privats.

El repte és entendre que aquest èxit col·lectiu s'ha accelerat a tal velocitat per la combinació de la tecnologia, els efectes de la pandèmia, el canvi climàtic, les noves formes de treball i la nova manera de viatjar i de viure que només amb una gestió estructural per mitigar-ne els efectes es podrà frenar la sensació de pèrdua supersònica de qualitat de vida per tots i cadascun dels que trepitgen les nostres illes, sigui de forma temporal o permanent. Per això, i malgrat els atacs interessats, té tot el sentit participar de les manifestacions. Com a partit de govern, som part de la solució, com també podem ser en part responsables, com tots, per la situació actual, i que, per cert, cap destinació top ha resolt.

Per tant, el nostre objectiu com a illencs ha de ser la de rompre aquesta tendència que no té fi. És a dir, fracturar una equació que suposa creixement turístic i que comporta creixement demogràfic. Fracturar vol dir no anar a més, mitigar els efectes, i treballar tots junts per trobar solucions per mantenir la qualitat de vida i oferir una vida digna al qui viu a les illes.

La primera gran sensació de tocar sostre va ser el 10 d’agost del 2015: per primera vegada el nombre de turistes -en aquells moments uns 15 milions anuals- i els residents -1 milió i poc en el 2015- van sumar més de dos milions en un mateix dia a les nostres illes. Un indicador que va fer sonar les alarmes d’un model d'èxit, però que ja aleshores posava interrogants a la seva sostenibilitat.

Aquestes dues coordenades quantitatives són el punt de partida d’aquest article, i aquestes xifres són les que he fet servir després d’una certa recerca per establir que fa gairebé una dècada la ja anomenada balearització estava donant senyals de tocar els límits que la pandèmia ha accelerat i multiplicat. Ara necessitam mesures de xoc per evitar precisament patir l’èxit desmesurat.