Balears… capital Singapur? (2)

Qui afirmi que limitar el turisme, la mobilitat de persones i de capital, en un món global i interconnectat és senzill no diu la veritat. Les xifres són evidents. El turisme creix, la mobilitat es dispara, el teletreball ja és habitual i la pandèmia també ha deslocalitzat no només a les empreses, sinó també als seus treballadors i directius. Hem de trobar solucions de conjunt.

D’acord amb les dades, superar ja de llarg els 15 milions de turistes i el milió d’habitants obliga a qüestionar avui la qualitat de vida a les illes, que a més les xarxes socials s’encarreguen d’empitjorar bombardejant a totes hores amb imatges que ja no són reals del nostre territori. A mi m’agrada fer-ho des de la idea de gestionar un èxit que té externalitats negatives evidents.

Per tant, la primera mesura ha de ser a escala europea. Necessitam canviar els tractats per poder rompre la unitat de mercat en casos excepcionals, de gran tensió com a Balears, o a certes regions franceses o italianes, i altres llocs de la UE, i que això permeti regular i frenar l'especulació sobre els nostres territoris. Perquè l'origen és la sensació que el turisme és oci, però també una forma de negoci que especula i si per a molts és accessible gràcies al low cost, aquesta especulació també provoca una low life pels habitants de les illes. De fet, els països van prenguent mesures, com ha anunciat recentment el govern grec.

Necessitam canviar els tractats per poder rompre la unitat de mercat en casos excepcionals, de gran tensió com a Balears, o a certes regions franceses o italianes, i altres llocs de la UE, i que això permeti regular i frenar l’especulació sobre els nostres territoris

Canviar tractats no bastarà. Això ha de venir de la mà d’habitage públic rehabilitació de l’existent, suport al lloguer i al propietari i més ajuts als joves. I en definitiva, com diu l'arquitecte Norman Foster, recuperar l’espai públic i les polítiques públiques en detriment d’un espai privat que vol fer de les Balears un espai de luxe invivible per a la majoria.

Ambicionar volums de fa una dècada ha de ser el segon repte, i per això he fet referència a la primera part de l'article a les dades del 2015. I això suposa decréixer, reorientant el nostre model turístic a partir d'aquest moment en què la població flotant era igual o superior a la resident durant l'agost del 2015. Si hem de tenir turistes entre els 15 i 17 milions, ho hem de fer conviure amb la nostra qualitat de vida, i per suposat no l'hem d'estimular en quantitat. Retirar-se de tots els circuits de promoció i obrir una estratègia global a xarxes per reorientar el producte Balears hauria de ser un segon pas.

Retirar-se de tots els circuits de promoció i obrir una estratègia global a xarxes per reorientar el producte Balears hauria de ser un segon pas

Això ha de venir acompanyat amb mesures radicals que evitin especular amb la compravenda de propietats (limitant la compra i limitant la revenda), amb l'obligació de tenir almenys un cert temps d'estada a Balears per comprar habitatge, més control fiscal sobre les persones que decideixen viure a les nostres illes, més protecció ambiental, més inversió pública al temps que s'ha de fer un Pla de Xoc turístic per a la reducció de: vehicles de lloguer, habitatges vacacionals, places obsoletes i de creuers, a més d'aplicar la llei d'habitatge estatal pel control dels lloguers que els socialistes hem adoptar i el PP ha bloquejat. I, per descomptat, un pla integral de limitació de la mobilitat del vehicle privat, molt especialment en els accessos a centres de ciutats i pobles, per recuperar l'espai públic.

A més, necessitam repensar la connectivitat de les nostres illes, tenit en compte que la seva redimensió també vol dir menys mobilitat per als residents. A més, s'han de repensar models com els dels fixos discontinus que avui tenen poc a veure amb la realitat hotelera de fa 30 anys i per descomptat protegir territori en lloc de fer amnisties urbanístiques. I l'oferta complementària no pot ser una barra lliure on caben des de party boats a carreres de tours pels camins de terra de les illes. Ha d'existir, però adaptada a unes illes que volen la reducció del turisme d'excessos. Balears ha de ser un exemple de turisme que respecta, no que s'excedeix sense límits.

Necessitam repensar la connectivitat de les nostres illes, tenint en compte que la seva redimensió també vol dir menys mobilitat per als residents

La fiscalitat ha de ser molt més progressiva, i la venda de propietats després de comprar amb simples objectius d'especulació ha de ser penalitzada. Els municipis han de poder prendre mesures per limitar l'accés de visitants. I no ens enganem, els residents hem de reflexionar i actuar sobre l'ús que fem del vehicle privat, la nostra mobilitat i també la nostra capacitat per reduir la nostra petjada ecològica. I la gestió de l'aigua ha de ser clau: qui més consumeix, ha de pagar més. Molt més.

Malgrat que els reptes són grans, la resposta és evident. Hem de gestionar l'èxit de forma radical. I s'ha de fer amb un pacte de futur almenys fins al 2050. Tots sabem que posar algunes paraules genera alerta, però hem de ser valents.

Si volem mantenir l'èxit, hem de deixar de créixer en turistes i, per descomptat, en habitants. Hem de decréixer en connectivitat, i en cotxes de lloguer, hem de decréixer en entrades de vehicles per mar, hem de decréixer en places turístiques, hem de decréixer en compravenda de béns a curt termini, hem de decréixer en vacacional, hem de decréixer en quantitat en definitiva.

Per descomptat, la nostra economia és turística, per tant, aquests canvis s’han de fer amb tots els sectors, i amb la societat civil. És precisament per preservar l’èxit que hem de mutar i entendre que si no ho fem Balears tendrà, a molt curt termini, una nova capital que podria simbolitzar Singapur, o Malta: molta gent, poc espai, moltíssima luxificació, un hub planetari a l’aeroport i, en el nostre cas, pèrdua clara de la sensació de viure a un paradís. I això ens pot portar a una conflictivitat social que fins ara no hem tengut a les nostres illes.

Si volem ser un destí d’èxit, ens hem de reinventar des de la radicalitat de voler preservar l’èxit, des de la mitigació dels efectes d’un èxit que és un llop per a la nostra societat. La verdadera llibertat és garantir junts un marc que ens permeti compatibilitzar turisme i vida digna per a tothom. Som un territori universal i cosmopolita, però convertir les illes en una barra lliure sense control ens limitarà cada vegada més els nostres drets, i també els nostres somnis d’una vida millor.

Qui afirmi que limitar el turisme, la mobilitat de persones i de capital, en un món global i interconnectat és senzill no diu la veritat. Les xifres són evidents. El turisme creix, la mobilitat es dispara, el teletreball ja és habitual i la pandèmia també ha deslocalitzat no només a les empreses, sinó també als seus treballadors i directius. Hem de trobar solucions de conjunt.

D’acord amb les dades, superar ja de llarg els 15 milions de turistes i el milió d’habitants obliga a qüestionar avui la qualitat de vida a les illes, que a més les xarxes socials s’encarreguen d’empitjorar bombardejant a totes hores amb imatges que ja no són reals del nostre territori. A mi m’agrada fer-ho des de la idea de gestionar un èxit que té externalitats negatives evidents.