LLEGIR EN CASTELLÀ
Aquest any, és l'aniversari de la Casa del Poble. 100 anys des de la inauguració d'un dels elements protagonistes del moviment obrer que, ara, ha quedat reduït a un descampat que contribuirà a la bombolla immobiliària que fueteja la capital de l'arxipèlag balear, Palma. La iniciativa de la construcció va provocar una forta polèmica dins de l'opinió pública mallorquina perquè va ser una donació del banquer Joan March, que va finançar el cop d'Estat del 1936, a la classe obrera. Tant March com les classes obreres de Palma van rebre fortes crítiques dels seus adversaris i rivals polítics i socials perquè es deia que aquest regal implicava a canvi “la concessió de favors al financer”. Els socialistes van ser especialment criticats per aquest motiu.
Per què va regalar March una Casa del Poble a les classes populars? Aquesta és la pregunta del milió. La clau per resoldre-la és a la Primera Guerra Mundial. Com a conseqüència d'aquesta, Mallorca va patir els efectes de l'encariment dels productes de primera necessitat, cosa que es va conèixer com la crisi de subsistència, segons ve recollit a La Casa del Poble (1924-2024, Editorial Illa), d'Antoni Vidal Nicolau, doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears (UIB). A partir del 1916 els preus van començar a pujar perquè els comerciants van optar per exportar bona part de la seva mercaderia a països que participaven en el conflicte armat. Això va provocar escassetat i pujada generalitzada de preus als mercats locals. El moviment obrer mallorquí, especialment a Palma, va iniciar campanyes de denúncia per aquests motius, a les quals després es van sumar la Cambra de Comerç, Foment del Civisme i els ajuntaments. La situació es va aguditzar els anys següents, la qual cosa va causar disturbis el febrer de 2018 i 2019.
En aquest sentit, va jugar un paper important el banquer Joan March, que havia permès l'absorció de la naviliera Isleña Marítima per Transmediterránea. Tot i que va ser molt criticat per la premsa conservadora de l'època, en realitat era una disputa entre diferents faccions burgeses. Segons relata l'historiador Pere Ferrer, March estava enemistat amb Manuel Salas, representant d'una burgesia més conservadora i de caràcter aristocràtic. Tot i això, la major part de la premsa local es va posicionar amb Salas, la qual cosa va provocar que la imatge pública de March es veiés deteriorada. Se'l va responsabilitzar, en part, de la crisi de subsistència i de la venda d'Isleña Marítima.
De la mateixa manera, la premsa local elogiava Sales per la construcció d'habitatges per als obrers de la fàbrica de sa Petrolera del Molinar, mentre criticava que March no tenia cap vessant social. En aquest context, March, que ja havia entrat en política i controlava el Partit Liberal, es va comprometre a construir un edifici, en un solar seu, que seria propietat dels sindicats obrers. Aquest fet va provocar un fort debat entre les forces conservadores que s'oposaven a March, però també entre les esquerres ja que, segons algunes, acceptar una donació del financer implicava “sotmetre's a voluntat”.
Diferències a l'esquerra per la donació
Les crítiques sempre van arribar des del moviment obrer comunista i anarcosindicalista. En el cas del sector conservador, els comentaris negatius cap a March van aparèixer d'entorns molt conservadors, especialment partidaris d'Antonio Maura, president del Consell de Ministres cinc vegades durant el regnat d'Alfons XIII. En qualsevol cas, els socialistes sempre van negar que haver acceptat l'edifici hagués estat a canvi de mantenir “dòcil” davant dels interessos de March.
Les societats obreres del primer quart del segle XX vivien situacions de molta precarietat, per la qual cosa rebre una donació com la de March implicava consolidar els moviments obrers de la ciutat de Palma. Així, van aconseguir un local per desplegar les activitats reivindicatives de forma folgada. El banquer, a més, aconseguia frenar la campanya de la dreta més conservadora contra ell.
La irrupció de March, primer a l'economia i després a la política, va saquejar les bases socioeconòmiques, “va accelerar la pèrdua de poder i la influència de la classe adinerada d'origen aristocràtic que estava sent substituïda per un grup emergent que va trencar amb els estatus tradicionals”, explica l'historiador Vidal. Així, el banquer va ser l'emblemàtic representant d'aquesta “nova manera d'entendre els negocis, de percebre les possibilitats que hi havia darrere de la decadència de la gran propietat agrària”, a més d'entendre “les noves perspectives que s'oferien al primer quart del segle XX”.
La influència del banquer
La donació que March va oferir no va ser directament la construcció d'un edifici que havia de ser la seu de la Casa del Poble. Ell es va postular per construir edificacions que contribuïssin al benestar dels obrers, com podia ser una cooperativa, escoles o un edifici que actués de seu. Les societats obreres socialistes de Palma van proposar a Joan March que la solució es concretés en una Casa del Poble on tindrien la seu les diferents entitats obreres.
Les veus crítiques contra March i els socialistes van persistir especialment entre el 1918 i el 1924. És a dir, des que es va anunciar la donació fins que es van acabar les obres. Els diaris de Palma van ser algunes de les veus més crítiques contra el banquer fins al punt que el 1921 va optar per crear el seu propi diari, El Dia, per assegurar-se una tribuna des de la qual “defensar els seus propis interessos”.
Fart de les crítiques, el banquer va crear El Dia, el seu propi periòdic, per a assegurar-se una tribuna des de la qual 'defensar els seus propis interessos
Tot i que l'edifici no va ser inaugurat fins al 20 de gener del 1924, encara que va entrar en funcionament el setembre del 1923, un dels moments més interessants va ser el període del 1918-1923, quan els socialistes i anarcosindicalistes van compartir l'espai de la Casa del Poble provisional. La inauguració de l'edifici estava prevista per al 30 de setembre del 1923, però es va suspendre a causa de la declaració de l'estat de guerra a causa del cop d'Estat de Primo de Rivera.
La convivència, però, va ser difícil i va acabar després de l'escissió dins del socialisme i la creació de l'Agrupació Comunista de Palma, constituïda per antics afiliats socialistes. Aquests es van alinear amb els anarcosindicalistes i van desplaçar els socialistes de la direcció de la Casa del Poble. El 1922 els socialistes van recuperar el control i els anarcosindicalistes el van abandonar. Per això, malgrat que ja havien mostrat certes reticències per la donació de March, a partir de llavors, els anarcosindicalistes van ser molt crítics amb els socialistes per haver acceptat la donació.
El socialisme “trenca” amb March
Amb la proclamació de la I República, la Casa del Poble va gaudir d'un període de consideració social i popular. Durant la dictadura de Primo de Rivera, la institució va haver de limitar les actuacions que s'havien desenvolupat amb la democràcia republicana en vigor. De fet, van ser els socialistes els que van marcar el rumb a través del PSOE i van iniciar una campanya de defensa de la República.
A partir del 14 d'abril del 1931, la Casa del Poble es va convertir en un baluard de la II República, encara que entre el 1931 i el 1933, els socialistes es van veure enmig d'una situació nova i incòmoda per a ells. D'una banda, haver de defensar el Govern; de l'altra, continuar amb la seva funció sindical en la qual comunistes i anarcosindicalistes van optar per estratègies més contundents que podien desestabilitzar la República.
Durant aquest anys, segons l'historiador Pere Ferrer, les relacions entre March i els socialistes es van trencar i tots dos es van tornar “enemics acèrrims”. La conjuntura política era diferent: s'iniciava una etapa en què la classe treballadora ja no es conformava a reivindicar millores laborals i salarials, sinó que estava “disposada a assolir el poder polític mitjançant el control dels mitjans de producció”.
De fet, el 1931, les Corts constituents van crear una comissió per a la depuració de responsabilitats comeses durant la dictadura de Primo de Rivera. Un dels punts més polèmics va ser l'anomenat cas March pel qual s'acusava el financer d'haver aconseguit “la concessió de monopolis per part del Directori Militar de manera fraudulenta”. Aquesta comissió va elaborar un dictamen que va conduir a la detenció i empresonament de March a Madrid. Tot i això, va aconseguir fugir el novembre de 1933. El setmanari socialista L'Obrer Balear recollia la següent cita atribuïda al ministre d'Hisenda: “O la República sotmet March o March sotmet la República”.
March va ser detingut i empresonat a Madrid, acusat d'haver aconseguit 'la concessió de monopolis per part del Directori Militar de manera fraudulenta'. No obstant això, va aconseguir fugir
A partir del 1933, les diferències amb els republicans progressistes, el triomf de la dreta a les eleccions del novembre del 1933 i l'ascens del nazisme a Alemanya van modificar les relacions entre les esquerres. L'antifeixisme es va convertir en un element aglutinador i es va iniciar una aproximació entre socialistes i comunistes que acabaria amb la constitució, l'abril del 1936, de les Joventuts Socialistes Unificades. Durant aquest període, la Casa del Poble es va convertir a l'espai on es desenvoluparien les activitats més destacades de l'antifeixisme a Palma.
Amb la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936, les esquerres van avançar en la participació conjunta d'actes públics. Per exemple, les joventuts socialistes i comunistes van formar, a l'abril d'aquell any, les Joventuts Socialistes Unificades. Un mes abans, el 8 de març, Dia de la Dona Antifeixista, 2.000 persones van assistir a un dels primers actes feministes de Palma a la Casa del Poble.
La Falange es fa amb el control
Els fets que van succeir de la nit del 18 al 19 de juliol del 1936, en el marc del cop d'Estat contra la Segona República, van reflectir el que simbolitzava la Casa del Poble. A l'espai es van concentrar militants de les forces obreres esperant les armes que mai van arribar en un dels punts prioritaris que els colpistes volien controlar per aconseguir el poder a Palma. Les forces obreres esperaven l'arribada d'armes per part del governador civil, però mai no van arribar, malgrat que se li va sol·licitar fins a quatre vegades. El cop va ser ràpid i les forces colpistes es van fer ràpidament amb el control de la Casa del Poble i d'altres punts estratègics de la ciutat, com ara Cort o la Diputació.
A partir de llavors, la Falange va convertir la Casa del Poble en una caserna i centre de tortures i interrogatoris per on van passar militants i dirigents de les esquerres abans de ser empresonats o assassinats i llançats en una cuneta. A partir de desembre de 1936, el seu nom va ser canviat a Caserna de José Antonio; després, a la primavera de 1937, quan les noves autoritats franquistes van prohibir els assassinats extraoficials, la Falange va perdre el seu interès a mantenir la seu, que va passar a anomenar-se Casa de José Antonio. Quan va acabar la Guerra Civil, Falange va abandonar l'edifici definitivament. Al juliol de 1954, el local va ser recuperat per instal·lar l'Escola Taller Sindical durant 20 anys.
La Falange va convertir la Casa del Poble en una caserna i centre de tortures i interrogatoris per on van passar militants i dirigents de les esquerres abans de ser empresonats o assassinats i llançats en una cuneta
Caiguda del franquisme i la Transició
L'octubre del 1974, per diferents motius, però especialment per problemes estructurals de l'edifici, el centre educatiu va abandonar el lloc i un mes després es va presentar la sol·licitud del sindicalisme franquista per enderrocar-lo. Les motivacions van poder ser de diversa índole: es parla del seu mal estat, però també de la voluntat del règim d'evitar, davant del final del franquisme, que el sindicalisme socialista el recuperés.
També va haver de pesar, però, que el franquisme no sabia què fer amb l'edifici i no trobava arguments que justifiquessin una inversió important per a la seva rehabilitació, especialment, en una construcció que tenia el seu origen a les forces obreres de la República.
Després, amb la recuperació de la democràcia, hi va haver alguns episodis de tall reivindicatiu tímids quant a la recuperació del solar, però la UGT va prioritzar l'acceptació dels locals i instal·lacions ja construïdes a Palma com a part de la recuperació del patrimoni confiscat durant la Guerra Civil.
Una empresa vol construir un edifici
El Ministeri de Treball es va quedar amb el solar, encara que durant molts anys va romandre tancat i abandonat. El 2008 va ser subhastat i va passar a mans privades. L'any 2014, l'empresa Agrupación Balear de Inversiones SA el va adquirir per 850.000 euros. Aquesta, alhora, el va vendre a una tercera empresa: Beachhous Invest SL, que és la que des del 2024 duu a terme la construcció d'un edifici plurifamiliar.
Des de llavors, part de la societat palmesana s'ha mobilitzat per recuperar la memòria de la Casa del Poble, amb l'objectiu de paralitzar el projecte de construcció d'habitatges i que l'espai sigui dedicat a usos socials del barri. Amb aquest objectiu com a teló de fons, es va constituir l'associació Els amics de la Casa del Poble, que des del setembre del 2021 duu a terme una campanya de sensibilització davant la societat i impulsa actuacions davant dels poders públics per recuperar la memòria d'un dels edificis més emblemàtics del moviment obrer a l'illa.