Amnistia Internacional alerta dels “retrocessos” que suposarà derogar la llei de Memòria democràtica balear

Amnistia Internacional ha alertat dels “retrocessos en drets humans” que es podran produir en cas que, finalment, PP i Vox deroguin la Llei de memòria democràtica de Balears, la supressió del qual serà aquest dimarts presa en consideració al Parlament.

Durant el darrer ple ordinari del Parlament abans de l'estiu, aquest matí es debatrà la Proposició abanderada per l'extrema dreta amb què, amb el suport dels conservadors, pretenen tombar una normativa que ha permès a les institucions públiques investigar i aclarir els fets relacionats amb les violacions dels drets dutes a terme durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

En una nota de premsa, l'organització ha advertit que aquesta iniciativa “posa en risc el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de les greus violacions de drets humans” que es van cometre a Espanya, tant a la Guerra Civil com al franquisme.

Amb relació al projecte de llei, assenyalen que durant la II República (1931-1945) s'utilitzaven termes com “brutalització de la política”, “deshumanització de l'altre”, “capacitat coercitiva de l'Estat” o “desplaçaments forçosos de la població”, mentre que del 1945 en endavant, durant el franquisme, sostenen que no s'ha condemnat el règim ni es fa referència al seu caràcter dictatorial o la seva responsabilitat en la vulneració de drets humans.

Segons Amnistia Internacional, aquesta manera de procedir suposa “una preocupant invisibilització de l'esdevingut durant el franquisme, així com de les víctimes que van patir aquestes greus vulneracions de drets humans”. A més, han recriminat que es dissolguin totes les comissions, organismes i institucions creades en virtut de la llei esmentada, igual que totes les normes de rang igual o inferior que contradiguin el text.

Per aquest motiu, reclamen, en línia amb el que disposa el Relator Especial de les Nacions Unides (ONU), que es garanteixi la preservació històrica de la memòria col·lectiva durant la Guerra Civil i el franquisme, així com que s'adoptin processos de memorialització que permetin reconèixer, recordar preservar i transmetre la informació sobre les violacions de drets humans.

També han estimat convenient que es compleixi amb allò establert a la llei de Memòria Democràtica, sobretot pel que fa als processos d'exhumació i identificació de les víctimes d'aquests períodes perquè es tornin les seves restes mortals als familiars; i que, finalment, que aquestes qüestions no es considerin com a posicionament ideològic o partidista, sinó un estàndard internacional de drets humans i justícia transicional.