Antoni Riera, catedràtic d'Economia: “Necessitem repensar el creixement, no decréixer”

Antoni Riera (Santa Margalida, 1969) és el director d'orquestra de la reflexió col·lectiva que s'està duent a terme a les Illes Balears a compte del turisme i les externalitats. Catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB), director de la Fundació Impulsa Balears i coordinador del Grup d'Experts del Pacte per la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears engegat per la mateixa presidenta de Govern, Marga Prohens (PP).

El Pacte per la Sostenibilitat acaba de concloure la fase inicial amb la presentació del document Bases de l'Agenda de Transició, fruit d'un procés desenvolupat durant nou mesos. El diagnòstic recull aportacions de dotze grups de treball i més de cent entitats, establint 59 objectius estratègics i 65 objectius específics de desenvolupament. Un full de ruta que pretén anar més enllà dels cicles electorals i els colors polítics.

Comencem actualment, quines conseqüències directes pot tenir l'actual guerra aranzelària entre potències (EUA, Xina, UE) sobre l'economia europea, especialment en sectors clau?

Les guerres comercials sempre afecten el tipus de canvi, a la inflació i al creixement. En aquest cas, una estratègia comercial incoherent com la de Donald Trump, que parteix d'una lògica profundament neomercantilista i obsoleta, genera sobretot un clima d'inestabilitat, que impacta en les decisions de consum i inversió, en un context, a més, en el qual la incertesa lligada a altres qüestions geopolítiques en actiu (com la guerra d'Ucraïna) encara no s'ha dissipat.

Com es podrien veure afectats Espanya i territoris insulars com les Balears, l'economia de les quals depèn en gran mesura del turisme i les importacions?

L'impacte directe a Balears serà limitat, ja que només el 0,8% del valor de la nostra cistella exportadora depèn de les vendes als Estats Units, mentre que el 66,5% de les nostres importacions procedeixen de la UE-27. Però en un sistema econòmic globalment interconnectat, els efectes indirectes poden ser més perjudicials que els directes. En aquest cas, per exemple, si s'encareixen components industrials o productes agroalimentaris europeus afectats per les contramesures aplicades, les Balears poden haver d'assumir augments de costos.

Anem al tema: el Pacte per la Sostenibilitat. Quin balanç fa sobre el procés participatiu que ha permès elaborar aquest diagnòstic inicial? Heu complert les vostres expectatives?

El balanç és clarament positiu. Hem estat capaços d'articular un procés ampli, plural i metodològicament sòlid que ha transcendit la mera recopilació de propostes per configurar una arquitectura compartida. No es tractava només de donar veu, sinó de construir sentit comú estructurat a partir de la diversitat. En aquest esforç coral, s'han sedimentat les bases d'una visió estratègica amb vocació transformadora.

Quins han estat els consensos principals i quins aspectes han generat més debat o resistència durant aquesta fase inicial?

El consens ha estat notable al voltant de la urgència de redefinir el nostre model de desenvolupament. Tanmateix, alguns conceptes –com ara “massificació turística”, “decreixement” o l'accés a l'habitatge– han generat tensions comprensibles. La clau ha estat sostenir el diàleg, mantenir els canals oberts i permetre que les diferències s'integrin com a valor i no com a obstacle.

Què ve ara després de publicar aquest document? Quin cronograma preveu per iniciar la implementació de les mesures concretes?

Ara s'obre una etapa decisiva. La segona fase consistirà a traduir l'arquitectura conceptual i estratègica en un instrument operatiu. El full de ruta contempla una activació per prioritats, reforçada amb estructures de governança i indicadors de seguiment que permetin mesurar avenços amb rigor i transparència.

Com es pensa garantir que el consens i la participació assolits no es dilueixin a l'etapa operativa que ara comença?

El model està dissenyat perquè la participació no sigui un episodi aïllat, sinó un tret estructural del procés. La governança s'articula sobre una xarxa estable d'actors, reorganitzats entorn dels objectius clau, la qual cosa permet donar continuïtat al diàleg i blindar el procés enfront de dinàmiques conjunturals.

La participació no ha de ser un episodi, sinó un tret estructural del model

Què ha passat perquè hàgim patit una erosió de la renda per càpita de Balears respecte a la mitjana europea i nacional, malgrat el creixement imparable del turisme?

La clau és el desacoblament entre creixement i benestar. La nostra economia ha crescut, sí, però ho ha fet a partir de sectors amb baix valor afegit i limitada capacitat de redistribució. El resultat és un model que genera riquesa sense convertir-la en benestar compartit, en bona part degut als impactes regressius vinculats a la pressió turística i l'encariment de l'accés a recursos bàsics.

La nostra economia ha crescut, però ha generat riquesa sense convertir-la en benestar compartit

Encara estem a temps d'impulsar una transició profunda cap a la sostenibilitat a les Illes Balears?

Estem en temps de descompte. La dècada que tenim al davant és crítica. Actuar ara amb ambició i coordinació ens dóna marge de maniobra. Però si posposem decisions, correm el risc de perdre sobirania futura sobre el nostre propi desenvolupament.

La dècada que tenim per davant és crítica. Estem en temps de descompte

És realment possible assegurar el benestar econòmic, social i ambiental de l'arxipèlag a llarg termini?

És possible, però no serà fruit de la inèrcia. Cal superar la lògica del creixement quantitatiu i avançar cap a una economia desacoblada del consum intensiu de recursos. No es tracta només de quant creixem, sinó de com, per a què i per a qui. El benestar dependrà de la nostra capacitat per generar i distribuir valor des de l'eficiència i la resiliència.

Quins riscos veu vostè en cas de no fer una transformació profunda del model econòmic actual?

El risc més gran és entrar en una espiral regressiva: pèrdua de competitivitat estructural, augment de la desigualtat i degradació ambiental irreversible. L'oportunitat és anticipar-nos, però si fallem, el cost serà molt més que econòmic: afectarà la qualitat de vida i l'equilibri ecosistèmic del territori.

Quines estratègies s'aplicaran per evitar que el monocultiu turístic limiti la diversificació econòmica proposada?

La solució no és renunciar al turisme, sinó per resignificar-ho. Si aconseguim que el turisme sigui palanca i no límit, podrem generar sinergies amb sectors emergents. Cal redissenyar la política turística perquè dialogui amb la indústria, l'agricultura, la tecnologia o la cultura. Per això pot néixer una nova matriu de valor.

La solució no és renunciar al turisme, sinó per resignificar-ho. Cal redissenyar la política turística perquè dialogui amb la indústria, l'agricultura, la tecnologia o la cultura

Quin dels cinc objectius estratègics definits considera prioritari a curt termini i per què?

No hi ha jerarquies possibles en aquest cas. Els cinc objectius estan interconnectats. No podrem transformar la nostra relació amb els recursos, ni reforçar la cohesió, sense redefinir el vincle entre turisme i territori. Aquesta relació és el nucli des del qual es projecten les altres transicions.

Com es garantirà la participació ciutadana contínua durant la implementació i com se n'avaluarà l'impacte real?

S'estan dissenyant mecanismes específics per fer-ho. La clau serà consolidar una arquitectura oberta, on la ciutadania no sigui espectadora, sinó coproductora del procés. I això implica avaluar no només amb dades, sinó amb percepcions.

Quines són les resistències més importants que anticipa durant la implementació del pla i com pensa abordar-les?

Les resistències més rellevants no seran tècniques, sinó culturals i institucionals. Canviar inèrcies, moure estructures arrelades implica desafiar zones de confort i marcs mentals. També sorgiran friccions sectorials quan es qüestionin privilegis consolidats. Davant això, l'única estratègia eficaç és la transparència, el diàleg informat i la capacitat de demostrar que la transició genera valor afegit i obre oportunitats reals.

Canviar inèrcies, moure estructures arrelades, implica desafiar zones de confort i marcs mentals. També sorgiran friccions sectorials quan es qüestionin privilegis consolidats

Quins indicadors específics i quina metodologia faran servir per avaluar regularment l'impacte real i l'eficiència dels recursos utilitzats?

El sistema d'avaluació estarà ancorat en una bateria d'indicadors alineats amb estàndards internacionals com el TTDI o els ODS. Seran traçables, comparables i estructurats al voltant dels cinc grans objectius de transició. A més, es combinarà l'anàlisi tècnica amb la lectura social per garantir una avaluació integral: rigorosa a les dades, sensible a les percepcions.

Quins factors, entre els identificats, considera crítics per accelerar amb èxit la transició a les Balears?

Hi ha vectors essencials: la qualitat institucional, la col·laboració publico-privada, el capital humà i la capacitat d'innovació. Però n'hi ha un que els articula a tots: una narrativa compartida. Sense un relat que doni sentit i legitimitat al canvi, qualsevol arquitectura se'n ressent. Necessitem construir propòsit comú per mobilitzar.

Com asseguraran que els objectius estratègics definits siguin mesurables, flexibles i adaptables a possibles canvis o nous escenaris?

La mateixa Agenda incorpora mecanismes de revisió periòdica. No és una cotilla, sinó un instrument dinàmic que permet adaptar-se sense diluir el rumb. La flexibilitat ha de ser al servei de la resiliència, no del relativisme. Per això, és clau combinar direcció estratègica amb capacitat adaptativa.

La mateixa Agenda incorpora mecanismes de revisió periòdica. No és una cotilla, sinó un instrument dinàmic que permet adaptar-se sense diluir el rumb

Quins mecanismes concrets (auditories, revisió externa) s'han previst per validar la feina del grup i protegir la credibilitat del procés?

L'Agenda comptarà amb mecanismes d'auditoria tècnica i amb la participació d'experts independents. A més a més, s'activaran canals de percepció ciutadana. Només una avaluació externa, plural i exigent pot blindar la legitimitat del procés al llarg del temps.

Quins desafiaments preveu en passar de l'enfocament teòric al pràctic, especialment pel que fa a l'abandonament d'algunes entitats? Considera que la metodologia protegeix suficientment la pluralitat i la integritat del procés?

Tota implementació comporta riscos, entre ells la sortida d'actors. Tot i això, l'arquitectura metodològica —modular, oberta, robusta— està dissenyada per resistir aquestes contingències sense perdre integritat ni pluralitat. L'essencial és que cap actor no tingui poder de bloqueig, però tots conservin capacitat d'influència.

L'enfocament sistèmic de l'Agenda permet identificar tant sinergies com tensions. Es proposa crear estructures de coordinació transversal, amb espais de diàleg, capaços de gestionar els inevitables conflictes de forma cooperativa, transparent i estratègica.

Hi ha hagut un debat públic suficient sobre termes com “massificació” o “decreixement”? Considera que el turisme està massificat a les Balears? Hem de decréixer?

El debat ha començat, però encara és incipient. L'evidència empírica mostra que hi ha moments i espais de sobrecàrrega, on la pressió turística sobre recursos comuns genera externalitats negatives. Més que abraçar etiquetes, el que necessitem és repensar el creixement: menys intensiu, més intel·ligent, més valuós. No es tracta de decréixer, sinó de transformar el model perquè generi més valor per unitat d'impacte.

L'Agenda disposa de mecanismes clars per resoldre contradiccions potencials entre objectius, per exemple, entre creixement econòmic i limitació d'impactes ambientals?

Sí. La transversalitat de l'enfocament obliga a aplicar filtres de sostenibilitat en cada decisió. Quan sorgeixin contradiccions, aquestes han de ser explicitades, avaluades i resoltes amb responsabilitat política. No n'hi ha prou amb diagnosticar; cal decidir amb criteris clars d'impacte integral.

Quines condicions són necessàries perquè aquest document transcendeixi cicles polítics i sigui una referència estable per a futurs governs a Balears?

S'ha de consolidar com un instrument útil, tècnic, obert i orientat a resultats. Si l'Agenda demostra impacte i genera confiança, serà difícil que els governs successius la ignorin. El veritable blindatge és la seva eficàcia.

Li preocupa que el curt termini polític pugui distorsionar o limitar l'eficàcia del marc tècnic proposat? Quines recomanacions fa sobre això?

És una preocupació legítima. Per això és fonamental institucionalitzar el procés, dotar-lo de recursos estables i ancorar-lo en una aliança social i empresarial àmplia. La continuïtat política es construeix des de la legitimitat tècnica i la utilitat pràctica.

Quines mesures concretes haurien d'adoptar els propers governs per garantir que el consens tècnic aconseguit no es perdi per diferències ideològiques o partidistes?

Primer, reconèixer el valor del document com a bé comú. Segon, mantenir vives les estructures de participació. Tercer, establir pactes de legislatura que assegurin la implementació de mesures clau. La sostenibilitat no és una ideologia: és una condició de possibilitat per al futur.

La sostenibilitat no és una ideologia: és una condició de possibilitat per al futur

La Fundació Impulsa Balears acaba de fer 10 anys. Com ha viscut aquest procés de consolidació i quina valoració fa de la seva evolució aquesta primera dècada?

Ha estat un procés de maduració col·lectiva. Impulsa ha aconseguit convertir-se en un referent en la generació de coneixement estratègic i en l'impuls de dinàmiques col·laboratives. Avui és una veu tècnica, independent i propositiva, amb capacitat per incidir en les decisions que marquen el futur de l'arxipèlag. I ho ha fet gràcies a una comunitat de 65 patrons que creuen en la sostenibilitat com a principi rector del desenvolupament.

A escala personal, com s'organitza i quines estratègies fa servir per gestionar eficaçment el temps i l'atenció en tants processos oberts simultàniament?

Amb mètode i amb propòsit. La gestió del temps requereix ordre, jerarquia de prioritats i confiança als equips. Però sobretot requereix sentit. Quan l'horitzó és transformador, l'energia s'organitza sola. Cal combinar visió a llarg termini amb una gran plasticitat operativa. I dedicar més hores de les que el rellotge recomana, perquè hi ha tasques que només es comprenen quan es viuen intensament.