Balears afronta una setmana inèdita de protestes contra la massificació turística
LLEGIR EN CASTELLÀ
La controvèrsia al voltant de les conseqüències del turisme massiu torna a situar-se a primera línia a Balears. Un territori mai aliè als debats sobre la necessitat de buscar un equilibri econòmic i mediambiental sense deixar de banda una indústria, la turística, que representa més del 45% del Producte Interior Brut (PIB), ocupa més de 200.000 treballadors i genera més de 16.000 milions d'euros en ingressos anuals. L'any passat, l'arxipèlag va marcar un rècord històric de 17,8 milions de turistes. Tot i això, els residents acusen una saturació que cada any frega límits extrems.
La situació se suma, a més, a una lenta agonia: un imparable creixement poblacional amb repercussions serioses en matèria sanitària, educativa i d'habitatge així com sobre el consum d'energia i d'aigua. L'impacte del desenvolupament turístic i l'activitat humana a les illes, constantment amenaçades per l'asfalt, ha causat un accelerat procés de degradació que preveu agreujar-se en els propers anys fruit de l'impacte del canvi climàtic.
La problemàtica ha assolit tals dimensions que els grups ecologistes i la ciutadania s'han sumat a l'onada canària contra la massificació turística i la carestia de vivenda i aquests dies portaran a terme diverses manifestacions inèdites fins ara a Balears. La principal mobilització, sota el lema 'Mallorca no es ven', tindrà lloc dissabte que ve a les 19.00 hores a la Plaça d'Espanya de Palma. Aquell mateix dia, a Alaior, a les 19.00 hores, convocats per la plataforma 'Menorca per un Habitatge Digne', els menorquins es manifestaran a la Plaça Constitució. Un dia abans, a Eivissa, l'illa més maltractada pel consum de territori i l'abús de preus tant a l'habitatge com als productes bàsics, la població també ha organitzat una protesta a les 20.00 hores, davant de la seu del Consell Insular, al crit 'Eivissa no pot més'.
La plataforma 'Menys Turisme, Més Vida' planteja, així mateix, estendre les històriques mobilitzacions a l'aeroport de Palma, principal via d'entrada del turisme a Balears, encara que també de vital importància per als residents, ja que el trànsit aeri els permet estar connectats amb la resta del món. Per les pistes operen 66 vols cada hora. El 2023, van circular per les instal·lacions fins a 31,1 milions de passatgers. Tot i les ingents xifres, les institucions, amb una inversió de prop de 247 milions d'euros, preveuen ampliar una de les terminals, diversos mòduls i el pàrquing en què es contempla com la remodelació més gran dels últims trenta anys.
El PP, de combatre la “turismefòbia” a capitalitzar el malestar
Mentrestant, el PP, que governa les illes amb el suport de Vox, ha decidit 'sumar-se', en un imprevist gir de guió, al mateix discurs que els últims anys ha criticat durament. Si la mantra passa per hissar la bandera contra l'intervencionisme de les administracions públiques, amb la reducció i retallada d'impostos com a recepta per a l'impuls del creixement econòmic, els conservadors van anunciar la setmana passada que Mallorca reduirà per primer cop el sostre de places turístiques. Ho farà en 18.000, l'equivalent a la meitat de què disposa la Platja de Palma, passant així d'un límit de 430.000 a 412.000. De totes, 308.000 pertanyen al sector hoteler, mentre que 104.000 corresponen al lloguer de vacances i es distribueixen al voltant de 12.000 cases, segons dades de l'Associació d'Habitatges Turístics de Balears (Habtur).
Al mateix temps, a Eivissa, on el parc automobilístic s'ha multiplicat per dos i mig en les darreres dues dècades fins a superar els 150.000 vehicles censats, el PP ha anunciat que limitarà l'accés de cotxes durant els mesos de temporada alta, en línia del que va promulgar l'anterior Executiu d'esquerres a Formentera. La presidenta del Govern, la popular Marga Prohens, detractora fins ara de tot “prohibicionisme”, va admetre la setmana passada que “la millor manera de defensar el turisme i aquestes illes com a destinació és posant límits” i aquest mateix dimarts responsabilitzava l'anterior equip de govern de la saturació que pateixen les illes.
El PP, que governa les illes amb el suport de Vox, ha decidit 'sumar-se', en un imprevist gir de guió, al mateix discurs que els últims anys ha criticat durament
També les grans cadenes hoteleres, agrupades a la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), s'han alineat amb les mesures anunciades pels populars tot i que, durant la legislatura passada, la majoria va carregar amb severitat contra les iniciatives dutes a terme a aquest sentit pel Govern liderat per la socialista Francina Armengol, especialment contra la Llei del Turisme, que contemplava la congelació de les places turístiques durant quatre anys, la substitució de 300.000 llits per elevables amb l'objectiu de facilitar les condicions laborals de les cambreres de pis, o la incorporació de criteris de circularitat en matèria daigua, materials, alimentació, energia i residus.
“No es pot posar el turista al centre del problema”
Des del PP, tot i això, neguen haver modificat el seu missatge i, en declaracions a elDiario.es, el conseller insular de Turisme, Marcial Rodríguez, impulsor de la mesura que disminuirà el sostre de places turístiques a Mallorca, rebutja qualsevol indici d'“hipocresia”. “El que hem vist és que amb moratòries, eliminacions i decisions que s'han pres, que no les critico, no s'ha solucionat el problema. Abans d'entrar a aquesta Conselleria ja havia detectat que aquestes no eren les solucions adequades, i ara que tinc l'oportunitat, aplico la meva teràpia. Això no va de simptomatologia, sinó de veure quina capacitat té Mallorca de metabolitzar tot això, i per a això és bàsic el rigor”.
Assenyala, amb tot, que no es pot posar el turista “al centre del problema”, quan “només n'és la quarta part en el millor dels casos”. Així mateix, puntualitza que el problema no rau en l'oferta d'allotjament legal, sinó en la què es troba fora del mercat. “És una dada que proporciona l'INE [Institut Nacional d'Estadística] i que molta gent passa per alt. Un percentatge que es mou entre el 7 i el 10% i que és un element afegit a la massificació i saturació”, assevera Rodríguez, que al·ludeix a més al fort creixement demogràfic experimentat els últims anys a Mallorca, que actualment compta amb 952.159 habitants dels 1.231.487 de la totalitat de Balears.
El que hem vist és que amb moratòries, eliminacions i decisions que s'han pres, que no critico, no s'ha solucionat el problema. Abans d'entrar a aquesta Conselleria ja havia detectat que aquestes no eren les solucions adequades, i ara que en tinc l'oportunitat, aplico la meva teràpia
“Des que em vaig incorporar a la Conselleria el juliol de l'any passat, el meu primer plantejament i el meu propòsit fonamental va ser sempre garantir la convivència social i mediambiental dins d'un marc de desenvolupament sostenible de l'activitat turística”, abunda el conseller, que precisa que Mallorca “no té un problema de demanda, té un problema social”. Rodríguez apunta que el Consell Insular no està portant a terme vídeos promocionals “de tres milions d'euros com s'han fet fins ara” i ha posat en marxa el Compromís per un Turisme Responsable per donar una nova perspectiva a l'estratègia de gestió de la illa. “La meva missió és protegir i regenerar totes les qualitats que fan d'aquesta illa un lloc meravellós per viure”, sentencia.
També des de la Conselleria de Turisme del Govern rebutgen que s'hagi produït “un canvi de discurs”: “El que sempre hem defensat és que els Consells Insulars han de tenir llibertat per decidir. Des que vam arribar apostem per una moderació i per un equilibri, i si parlem de creixement, nosaltres no parlem de creixement quant a volum, sinó de creixement quant a qualitat. El que volem és que les Balears siguin conegudes per la qualitat i no pel volum. Y la qualitat passa per allunyar-se del turisme d'excessos o d'una planta hotelera obsoleta”, assenyalen a aquest mitjà fonts del departament dirigit pel conseller Jaume Bauzà.
El Govern aposta per una 'moderació i equilibri' en matèria turística. 'Si parlem de creixement, nosaltres no parlem de creixement quant a volum, sinó de creixement quant a qualitat. La qualitat passa per allunyar-se del turisme d'excessos o d'una planta hotelera obsoleta', comenten fonts governamentals
“El que volem és aconseguir una convivència entre el turista i resident”, incideixen les mateixes fonts, que assenyalen que també amb aquest objectiu es va aprovar el mes de maig passat la modificació del Decret de regulació contra el turisme d'excessos, amb què el Govern d'Armengol va marcar el camí en la lluita contra els comportaments incívics als principals nuclis turístics de Balears. Un dels aspectes més criticats d'aquesta modificació és la supressió dels límits establerts per l'Executiu anterior en el nombre de places amb què compten els albergs turístics. No obstant això, inclou com a novetat la prohibició de beure alcohol al carrer amb sancions que oscil·len entre els 500 i els 1.500 euros.
Unes mesures orientades a “l'elitització” del turisme
Els experts, però, es mostren crítics amb unes mesures que, sostenen, no posen límit a la problemàtica que arrosseguen les illes en matèria turística. Segons Macià Blàzquez, catedràtic de Geografia a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i investigador sobre turisme, sostenibilitat i ordenació territorial, la reducció de places plantejada pel PP pot tenir “una motivació de fons”: la elitització del turisme. “En aquests moments, per exemple, a Eivissa i Formentera s'està produint una disminució del nombre d'amarradors a causa de l'increment de l'eslora. Han tret les embarcacions més petites dels amarratges de les instal·lacions nàutiques, i on hi havia tres iots ara hi ha un. I jo crec que amb el model turístic podem parlar en termes similars”, assenyala Blàzquez.
Segons Macià Blàzquez, catedràtic de Geografia a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i investigador sobre turisme, sostenibilitat i ordenació territorial, la reducció de places plantejada pel PP pot tenir "una motivació de fons": l'elitització del turisme
En aquest sentit, apunta que “a Magaluf, on abans en cobraven 40 euros, ara en cobren 400. Amb el decret del 2020 [contra l'anomenat turisme d'excessos], amb la declaració d'interès autonòmic d'un projecte hoteler, permetent afegir alçades a edificis que ja no són acords amb el planejament...”. Sobre això, l'investigador es mostra severament crític amb les diferents iniciatives urbanístiques i turístiques dutes a terme a zones madures com Platja de Palma, Magaluf, Platja d'En Bossa (Eivissa), on resisteixen “fòssils urbanístics que es van construir als anys 60” i avui no te'ls tornarien ni a deixar construir“. ”Tot això ja va començar amb la crisi del 2008 i ho han mantingut el PSOE i el PP Tots donen bola als hotelers“, critica.
Així mateix, Blàzquez considera que les mesures impulsades actualment passen per un “decreixement” fake“. ”Aquest decreixement és el menys just socialment, perquè és el de gent rica que consumeix més energia i més aigua i el que deixa una empremta ecològica més gran. No és pas un turisme de qualitat, és turisme de luxe. Perquè la qualitat va amb altres paràmetres“, abunda. I afegeix: ”Donem la culpa als de la legislatura passada i ens encaminem cap a aquest altre model més favorable a les grans corporacions“. El catedràtic recalca que si s'analitza la mesura ”en termes de classe social i de qualitat del benestar per a la comunitat local“, no és ”gaire beneficiosa“. Per això , advoca per ”donar voltes al tema i no creure el que se'ns ven. A banda que es van dedicar tota la legislatura passada criticant que aquestes són mesures intervencionistes. I et vénen ara amb això?“, subratlla.
La resurrecció dels megaprojectes
Per la seva banda, Iván Murray, doctor en Geografia per la UIB i autor del llibre 'El malestar en la turistificació', assenyala que, encara que les mesures recentment anunciades pel PP “es presentin com a novetat, no és gens nou el fet que els partits i entitats conservadores també defensin límits”. Recorda, per exemple, com als anys setanta el Sindicat Vertical, única entitat sindical autoritzada durant la dictadura franquista, va publicar un informe sobre l'oferta hotelera balear que ja apuntava a la saturació ia la necessitat de limitar l'excés de capacitat d'allotjament.
No en va, als anys setanta, l'auge del turisme va córrer en paral·lel a un urbanisme desenfrenat, desordenat i sense planificació, fenomen que es va conèixer a l'arxipèlag com balearització (un model turístico-immobiliari que més tard va ser exportat per empreses de Balears al Carib). Va començar així una transformació inèdita del paisatge natural, afectant, sobretot, les zones costaneres, les cales i platges verges, algunes de les quals van quedar desfigurades pel formigó. A partir d'aquell moment, com explica el geògraf, es van començar a alternar de manera recurrent etapes de contenció i expansió: “Realment, els moments importants són els de crisi, que és quan es reconfiguren les regles del joc i es duen a terme els processos polítics i econòmics per iniciar una altra fase expansiva”.
Sobre les polítiques actuals, Murray recrimina que l'Administració pública, “al mateix temps que parla de saturació, es tregui del barret de cop una altra vegada l'ampliació del port de Palma”, una iniciativa que, assevera, li recorda “a un megaprojecte que va circular l'any 2004”, quan les Cambres de Comerç de Balears es van proposar reformar i ampliar, per uns 1.800 milions d'euros, les instal·lacions portuàries de la capital balear amb la construcció d´un nou Dic de l´Oest i la construcció d´una terminal de creuers propera a la Catedral de Palma. “Els megaprojectes solen ser mecanismes que es treuen quan comença a decaure l'alegria financera del moment, i ara sembla que estan ressorgint”, abunda l'investigador.
En aquesta línia, Murray al·ludeix a l'elevada especialització turística de l'arxipèlag, “molt rara de trobar a altres llocs del món”. “A les Canàries encara està una mica més diversificada la seva economia, però això de Balears és una cosa espectacular. El problema rau que com més hiperespecialitzat ets, també ets molt més vulnerable. I això es tradueix també en el tipus de democràcia que tens: una democràcia de baixíssima intensitat”.
Finalment, el doctor en Geografia també es mostra crític amb les mesures impulsades durant les dues passades legislatures en què van governar de forma conjunta PSIB-PSOE, Mér per Mallorca i Podem. Al seu parer, el mandat passat “va ser complicat, però no es poden escudar tota l'estona a la COVID. I jo crec que van donar força l'esquena als del carrer”. Ho atribueix al fet que a les Balears “costa molt veure unes polítiques d'esquerres que realment s'orientin cap a un canvi social o cap a una transformació per por de l'empresariat”. “Estem en una societat que s'assimila a una plantació amb cacics. Si et rebel·les contra els senyors de la plantació, les conseqüències seran greus, però sobretot per als de baix”, sentencia.
L'anterior Govern d'esquerres va fer força l'esquena als del carrer. Costa molt de veure unes polítiques d'esquerres que realment s'orientin cap a un canvi social o cap a una transformació per por de l'empresariat. Estem en una societat que s'assimila a una plantació amb cacics. Si et rebel·les contra els senyors de la plantació, les conseqüències seran greus, però sobretot per als de baix
0