Balears prohibeix les macrogranges avícoles de més de 160.000 gallines després de frenar la de 750.000 aus projectada a Mallorca

El Govern balear ha acordat prohibir mitjançant decret llei les macrogranges avícoles de més de 160.000 gallines després d'haver frenat la projectada al municipi mallorquí de Sineu, en què els promotors pretenien albergar 750.000 d'aquestes aus amb l'objectiu de produir uns 156 milions d'ous a l'any.

Així ho ha informat aquest divendres a la roda de premsa posterior al Consell de Govern el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, que ha admès que la mesura ha estat impulsada arran de les demandes socials sorgides al voltant a la macrogranja de Sineu, que, segons Greenpeace, es convertiria en la més contaminant de tot el territori espanyol i preveia consumir més de 61.000 m3/any d'aigua, l'equivalent a unes 25 piscines olímpiques.

El decret llei, que haurà d'arribar al Parlament en un termini màxim de 30 dies, compta inicialment amb el suport dels diputats de Més per Mallorca, segons ha avançat Simonet, que ha informat que, a més de prohibir les macrogranges de més de 160.000 gallines, l'Executiu autonòmic ha proposat establir altres límits a la mida d'aquests projectes en funció de la proximitat amb els nuclis urbans.

En concret, les macrogranges que allotgin a partir de 20.000 gallines s'hauran de situar almenys a dos quilòmetres lineals de distància del sòl urbà residencial més proper. Entre els dos i els quatre quilòmetres aquestes podran disposar de fins a 40.000 aus, mentre que entre els quatre i els sis quilòmetres podran albergar fins a 60.000 exemplars. El topall màxim se situa a les 160.000, que en qualsevol cas s'hauran de trobar a una distància no inferior a aquests sis quilòmetres de distància dels nuclis urbans residencials.

“Així s'assegura la producció en condicions suficients per proveir la població i es protegeixen els recursos naturals, el medi ambient i els residents de les poblacions urbanes, que és el que més ens preocupa”, ha apuntat el conseller.

El “detonant” d'aquest decret llei, ha subratllat, han estat les “demandes socials” sorgides arran del projecte de la macrogranja avícola de Sineu, prevista a menys de dos quilòmetres de la localitat i en què es preveia criar a 750.000 gallines i tractar els productes de 220.000 més procedents d'altres granges. Ha estat el mateix Govern el que ha arxivat el procediment dautorització ambiental integrada relatiu a aquest projecte, basant-se en un informe de no compatibilitat urbanística emès prèviament per l'Ajuntament de Sineu.

L'anunci d'aquest decret, ha afegit el conseller d'Agricultura, no genera “inseguretat jurídica” als promotors d'aquesta macrogranja en haver estat acordat després que el projecte hagi estat arxivat. Així mateix, ha assegurat desconèixer si l'empresa promotora, Avícola Son Perot, pretén presentar una altra proposta ajustada als nous límits o si hi ha projectes similars a l'arxipèlag.

En qualsevol cas, ha puntualitzat, tan sols aquelles instal·lacions amb més de 40.000 gallines s'hauran de sotmetre als procediments d'autorització ambiental integrada, encara que això no les eximeixi d'haver de respectar les distàncies marcades.

A Mallorca, ha indicat el conseller, hi ha 17 granges de gallines destinades a la producció d'ous, quatre a la producció de carn i 3.200 d'autoconsum més petits. La instal·lació més gran d'aquest tipus es troba a Manacor, amb 135.000 exemplars, i el cens total a l'illa és de 400.000.

La iniciativa, ha explicat, està basada en una normativa europea relativa a les emissions industrials i altres derivades de la cria de bestiar -que exposa que aquest tipus d'explotacions són especialment contaminants- i compta amb exemples similars a altres regions d'Espanya.

La proposta d'establir aquests límits a les granges avícoles intensives, ha incidit el Govern, està justificada en la necessitat d'atendre la “debilitat del territori, la manca de recursos, la limitació del sòl rústic i l'impacte mediambiental que poden generar aquest tipus d´explotacions”. Amb ella, afegeix, es pretén garantir el manteniment del medi rural i defensar la importància de l'agricultura i la ramaderia davant d'un tipus d'explotacions que són “contràries a l'esperit de la llei agrària de Balears”.

En un comunicat emès després de conèixer la denegació de l'autorització ambiental, Avícola Son Perot va manifestar el seu compromís amb el desenvolupament sostenible i responsable al sector avícola així com de la comunitat rural. “L'objectiu sempre ha estat treballar en benefici del sector primari, respectant tant l'entorn com les normatives mediambientals aplicables al moment de la sol·licitud”, assegurava, sense entrar a valorar a fons la decisió del Govern “fins que es compti amb una anàlisi exhaustiu de la situació”.

Es dóna la circumstància que l'auge de les macrogranges a Espanya ha fet que el país sigui incapaç de complir el límit d'emissions tòxiques d'amoníac marcat per la legislació europea. Només el 2020, Espanya va llançar a l'aire 483 quilotonades (kt) d'amoníac, segons l'Inventari Nacional d'Emissions a l'Atmosfera. La xifra va suposar 12 kt més que l'any anterior i se situava per sobre del topall marcat llavors per la directiva europea de reducció d'emissions nacionals, fixat en 467 kt. Tot i això, el 2023, després de més de deu anys d'incompliments, Espanya respectava per primer cop el límit de les emissions d'amoníac després d'estrenar-se un nou llindar màxim calculat a l'alça.