Balears s'assemblaria al desert d'Atacama al pitjor escenari del canvi climàtic el 2100, segons una experta

La cap de servei de Producció Vegetal de l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Balears (Irfap), Maria del Carme Garau, ha apuntat que l'escenari “més pessimista” del canvi climàtic convertiria el clima de les Balears el 2100, en un de similar al del desert d'Atacama.

Així ho ha assegurat la doctora en Enginyeria Agrònoma a la Comissió no Permanent dels Efectes del Canvi Climàtic sobre l'Agricultura, la Ramaderia i la Pesca, celebrada aquest dijous al Parlament.

Garau ha acudit a la seu parlamentària per explicar els diferents projectes que desenvolupa l'institut per adaptar l'agricultura a les noves realitats climàtiques que es puguin donar els propers anys.

Durant la seva exposició, ha assenyalat els diferents escenaris a què es podria enfrontar l'arxipèlag al llarg de segle, en funció de l'evolució del canvi climàtic.

Garau ha indicat que la comunitat científica treballa amb quatre possibles escenaris de canvi climàtic i en el cas de Balears oscil·laria en rangs de 421 parts de per milió (ppm) de CO2 a l'aire el 2100 --l'escenari “més optimista”-- i 936 ppm de CO2 --el més “pessimista”-.

Això donaria com a resultat un augment de les temperatures màximes mitjanes al llarg de l'any, que actualment es troben en 23ºC, i si es compleix l'escenari pessimista esmentat, les màximes mitjanes pujarien fins als 26,4ºC.

L'altre factor que ha fet servir per fer la comparativa d'aquesta evolució del clima és el de la pluviometria, que actualment se situa en els 1,25 mm de pluja al dia i el 2100 baixaria fins als 0,82 mm al dia.

D'aquesta manera, Garau ha subratllat que amb aquests paràmetres Balears tindria un clima semblant al que actualment tenen al desert del Karoo, el desert de Sonora o el desert d'Atacama, ja que l'arxipèlag passaria de tenir un clima mediterrani a un àrid entre els anys 2050 i 2100.

Per aquests motius, ha ressaltat la necessitat d'adaptar els cultius a aquesta nova realitat climàtica amb varietats que requereixin menys aigua, menys hores de fred --per sota dels 7,2ºC-- per a la floració o aguantin períodes de sequera més prolongats, alguna cosa en què treballen des de l'Irfap amb diferents projectes.