LLEGIR EN CASTELLÀ
Balears, Madrid i Catalunya són les comunitats amb més renda per càpita i van ser les úniques aportadores netes al sistema de finançament autonòmic (SFA) el 2022, segons un estudi publicat per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea).
Fedea ha publicat aquest dilluns una nota elaborada per Ángel de la Fuente en què s'analitza la liquidació del sistema de finançament autonòmic (SFA) corresponent al 2022, que ha estat feta pública recentment pel Ministeri d'Hisenda.
Segons s'explica a l'informe, el sistema va aportar el 2022 a les comunitats de menys renda recursos extra, per sobre dels seus ingressos tributaris, per un import d'uns 24.000 milions d'euros. Aquests recursos provenen en part de l'Estat (que va aportar una mica més de 14.000 milions d'euros) i en part de les comunitats amb més renda per càpita (Madrid, Catalunya i Balears) que van aportar gairebé 10.000 milions més.
En concret, la comunitat que més va aportar al sistema el 2022 va ser Madrid, amb 7.395 milions d'euros, seguida de Catalunya, amb 2.088 milions i Balears, amb 345 milions d'euros. Així, aquestes tres comunitats, amb les rendes per càpita més grans, són les úniques aportadores netes, amb un volum total de 9.828 milions d'euros en total.
Segons Fedea, les aportacions a l'anivellament suposen entorn del 7% dels ingressos tributaris autonòmics a Balears i Catalunya i un 25% a Madrid.
Al costat de les comunitats receptores, les transferències rebudes per aquesta via excedeixen el 20% dels ingressos tributaris homogenis en deu casos i són particularment importants a Extremadura i Canàries, on superen el 85% i el 100% respectivament de la recaptació per tributs cedits.
Les comunitats amb finançament inferior a la mitjana
Per la seva banda, l'estudi publicat per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) reflecteix que Múrcia, València, Andalusia i Castella la Manxa es mantenen un altre any més en les últimes posicions de la distribució de finançament efectiu per habitant ajustat.
En concret, i tenint en compte que la mitjana nacional és de 100, el 2022 Múrcia tenia un índex de finançament definitiu a competències homogènies per habitant ajustat del 90,8 mentre que la Comunitat Valenciana el tenia del 91,8, Andalusia del 94,6 i Castella-la Manxa del 94,9.
D'acord amb l'estudi, les variacions registrades el 2022 en les posicions relatives de les diferents comunitats autònomes en termes de finançament efectiu per habitant ajustat han estat apreciables en alguns casos, i hi han jugat un paper significatiu l'evolució diferencial dels ingressos tributaris regionals.
Crida l'atenció de l'any 2022 el fort avanç de la Rioja i Aragó, que guanyen 4,8 i 3,2 punts respectivament, i la reculada de Madrid (-2,1 punts), que es queda al límit de la mitjana amb un índex de 100.
Es preveu un estancament dels recursos el 2025
El volum total del finançament definitiu de les comunitats autònomes de règim comú, mesurada a competències homogènies i igual esforç fiscal, va experimentar el 2022 un increment d'uns 18.000 milions d'euros (un 14%) respecte del 2021 a causa fonamentalment de la bona evolució dels ingressos tributaris autonòmics i estatals.
Per a anys més recents no es disposa encara de dades de finançament definitiu, però els recursos subjectes a liquidació proporcionats pel sistema van créixer amb força el 2023 i 2024 (a taxes del 19,3% i 14,7% respectivament) i es preveu que tendeixin a estancar-se el 2025 (amb una taxa de creixement del 2,55%).