LLEGIR EN CASTELLÀ
Més de 250 persones residents a Mallorca han 'pres' aquest matí la platja més turistificada de l'illa, Es Caló des Moro, per protestar contra la massificació que des de fa anys pateixen aquests espais. La concentració, però, no ha estat exempta de polèmica: efectius de la Guàrdia Civil s'han personat immediatament a la zona per identificar els participants. “És increïble. La Guàrdia Civil intentant dissoldre la concentració pacífica des Caló des Moro. ¿On són quan els turistes orinen als carrers, o quan ocupen la via amb desenes de quads, o quan es barallen als espais públics? Ni un pas enrere. Mallorca és nostra”, es pot llegir a xarxes socials.
Es tracta d'una nova acció que, sota el lema 'Ocupem les nostres platges', han tornat a dur a terme nombrosos afectats per la saturació turística de l'illa, units al moviment Mallorca Platja Tour, recentment impulsat amb l'objectiu de fer visible el malestar dels residents davant de la problemàtica que travessen a l'hora de poder gaudir de la costa illenca. L'anterior protesta va tenir lloc a la platja de Sa Ràpita, una altra de les més massificades de Mallorca.
Es Caló des Moro, erigit en “símbol de la massificació de les platges”, com apunten des del moviment, és una de les destinacions més popularitzades per 'instagramers' i 'influencers'. La d'aquest diumenge ha estat plantejada pels protestants com una jornada “lúdica i festiva” alhora que reivindicativa, en cercar sensibilitzar sobre el problema de la massificació, exposant la necessitat de “cuidar les platges i recuperar-les també per als residents”. Els centenars d'assistents han aprofitat per fer-se un bany refrescant, ballar boleros i cridar la ja històrica consigna “Qui estima Mallorca no la destrueix”.
La jornada ha transcorregut amb normalitat malgrat que un grup d'assistents ha cridat 'Tourists go home', cosa que no ha agradat als organitzadors, que informaven els turistes dels objectius de la performance recordant que “aquesta acció no va contra ningú”. Moments després, la Guàrdia Civil ha demanat la identificació a totes les persones que anaven abandonant Es Caló des Moro després de participar a la protesta. Prèviament, tal com han explicat a xarxes des de 'Ocupem les nostres platges', els agents han reclamat la retirada de les pancartes, i els han demanat si disposaven de permís per a la concentració.
L'actuació dels efectius de l'Institut Armat ha provocat nombroses reaccions d'indignació, sobretot a 'X' -abans Twitter-: “La Guàrdia Civil ve al Caló des Moro per identificar els mallorquins que estaven gaudint d'un alegre diumenge de platja. No ens intimidaran, no ens aturarem”, proclamaven des de 'Menys turisme, més vida'. No en va, des de Mallorca Platja Tour assenyalen que, a partir d'ara, continuaran amb el seu activisme a través de diverses plataformes a tota l'illa.
Durant la protesta passada a Sa Ràpita, els integrants d'aquest nou moviment lamentaven que “té nassos d'anar a les platges s'hagi de convertir en un acte reivindicatiu”. La iniciativa va ser feta pública immediatament després quela portaveu parlamentària de Vox a Balears, Manuela Cañadas, manifestés aquesta setmana que els residents no poden “pretendre anar a les platges al juliol oa l'agost tranquil·lament, com fa anys”.
Davant d'aquestes paraules, el moviment sorgit com a reacció assevera que els mallorquins han de “desacomplexar-se en el sentit més ampli de la paraula”. “És clar que podem anar a les platges, és més, hem d'ocupar les platges mallorquines com a fets des de nens. Anar a llegir, a fer un capfic, a prendre el sol, a passar el dia amb una síndria. No hi ha res més mallorquí que gaudir de les nostres platges a l'estiu”, assenyalen.
La protesta es va dur a terme després de les històriques manifestacions celebrades al maig contra la massificació turística i la carestia de vivenda i enmig del debat renovat sobre les conseqüències del turisme massiu i la necessitat de buscar un equilibri econòmic i mediambiental.
A Balears, la indústria turística, que representa més del 45% del Producte Interior Brut (PIB), compta amb més de 200.000 treballadors i genera més de 16.000 milions d'euros en ingressos anuals. L'any passat l'arxipèlag va marcar un rècord històric de 17,8 milions de turistes. Tot i això, els residents acusen una saturació que cada any frega límits extrems, sumada, a més, a una lenta agonia: un imparable creixement poblacional amb repercussions serioses en matèria sanitària, educativa i d'habitatge així com sobre el consum d'energia i d'aigua.
L'impacte del desenvolupament turístic i l'activitat humana a les illes, constantment amenaçades pel totxo i l'asfalt, ha causat un accelerat procés de degradació que preveu agreujar-se en els propers anys fruit de l'impacte del canvi climàtic.