LLEGIR EN CASTELLÀ
Un empresari holandès, Hans van de Rakt, està projectant a Eivissa l'amarratge d'un creuer al port per allotjar treballadors que pateixen la manca d'habitatge durant la temporada turística. La seva empresa, Business Hippie Club, es dedica a estudiar i promoure solucions “imaginatives” al problema de l'habitatge, encara que les diferents administracions asseguren desconèixer aquest projecte.
El problema de l'habitatge a l'illa d'Eivissa és molt greu i les famílies residents han d'abandonar-la malgrat comptar amb feines i sous que en altres llocs els podrien oferir una bona qualitat de vida. La proliferació de l'habitatge turístic legal i il·legal, la compra de segones residències per part d'estrangers que només hi viuen uns mesos i les utilitzen com a negoci, l'enorme quantitat d'habitatge buit i els fons voltor que adquireixen edificis, fonamentalment, expulsen les persones treballadores residents i impedeixen l'arribada d'assalariades de temporada.
Així les coses, Hans van de Rakt, resident des de fa dos anys a l'illa, ha decidit buscar solucions “al problema de què tothom parla i que els poders públics no són capaços de resoldre”: un creuer-habitatge. El vaixell atracaria al port d'Eivissa i serviria per allotjar 500 treballadors i treballadores en 300 estades (d'entre una i tres places), que comptarien amb serveis comuns de neteja, restaurant i gimnàs, entre d'altres.
“Els treballadors necessiten un lloc decent per viure i no en tendes de campanya o en una habitació amb 10 persones més”, explica l'empresari a elDiario.es. “Millor tenir tots aquests treballadors en un lloc, com un creuer per controlar totes les coses i tenir una infraestructura adequada com, per exemple, d'escombraries. És molt millor que tenir la gent vivint a qualsevol lloc per l'illa. Eivissa té un problema estructural amb l'habitatge”, explica.
El projecte, encara embrionari, proposa preus que superarien els 700 euros per persona, als quals caldria sumar els serveis extra, disponibles al vaixell per a totes les persones allotjades. “Encara que tot això encara està en estudi, intentarem fer-ho el més barat possible”, asseguren des de Business Hippie Club. “Nosaltres no volem competir amb els hotels o els apartaments”, explica van de Rakt, que concreta que tot aquest projecte depèn dels permisos de l'Administració. Per part seva, ni Govern, competent en matèria d'habitatge, ni Autoritat Portuària de Balears (APB), ni Consell d'Eivissa ni l'Ajuntament de la capital saben res d'aquest projecte: “És el primer que sentim”, asseguren.
Hermetisme d'Autoritat Portuària
L´APB, organisme competent en la gestió del port d´Eivissa, no té constància del projecte i no s´ha volgut pronunciar sobre si és legal que aquest tipus d´embarcació pugui tenir permís per atracar, assegurant que la institució “no entra en especulacions”, tot i que aquest mitjà els hi ha enviat tota la informació disponible. El que sí que és clar és que en aquests moments el trànsit al dic de Botafoc, on atraquen creuers, ferris i grans vaixells de càrrega de mercaderies té un espai limitat.
Just a finals del mes passat, el Consell d'Eivissa i l'Ajuntament de la capital, on es troba el port, consensuaven amb l'APB la limitació d'entrada de més de dos creuers al dia i la restricció a 3.000 creueristes per al seu desembarcament a terra “per evitar els embussos i la manca de mitjans de transport terrestre”, explicaven després de la reunió entre el president del Consell d'Eivissa, Vicent Marí, el president de l'entitat portuària, Javier Sanz, i l'alcalde d'Eivissa, Rafa Triguero, tal com informava la Cadena Ser.
Marí assegurava en aquesta notícia que l'estiu passat “ja es va planificar reforç” de transport i “va funcionar”. La màxima institució insular està esperant conèixer com resultarà durant aquesta temporada aquest acord, tal com informen a aquest diari fonts del Consell: “Aquest any veurem com funciona la regulació que ha fet l'APB, amb la qual no coincidiran desembarcant més de 3.000 persones alhora el que, en teoria, permetria distribuir tothom en diferents mitjans de transport en menys de 20 minuts. En principi, ens oposem que un desembarcament descontrolat provoqui problemes de mobilitat en l'accés a la ciutat i provoqui problemes als viatgers per poder arribar al punt d'interès”, especifiquen.
“Cal analitzar com funciona aquesta regulació abans de posicionar-nos”, expliquen aquestes mateixes fonts. Cadascun dels creuers fa escala a Eivissa amb uns 3.000 passatgers. Per resoldre el problema del transport dels creueristes de la terminal del port d'Eivissa s'ha previst un reforç de taxis, autobusos i la posada a disposició del City Boat, petites embarcacions que ofereixen servei des dels molls de Botafoc a la zona des Martell, situat al centre de la ciutat dEivissa. Aquest 2024 hi ha programades des del mes de maig escales de 197 grans vaixells, xifra lleugerament superior a la del 2023, quan van atracar al port 192 creuers.
En principi, i a falta que APB tingui una postura sobre el projecte de Business Hippie Club, l'amarratge permanent durant tot l'estiu d'un creuer-vivenda faria que totes les Institucions implicades s'hagin de replantejar la limitació d'entrada de dos creuers en un mateix dia, perquè ja n'hi hauria un instal·lat durant tota la temporada. A la gestió del desembarcament de dos grans creuers al dia, que fan escala a Eivissa, amb uns 3.000 passatgers de mitjana cadascun, caldria sumar-los les 500 persones d'aquest creuer-hotel. A més, caldria tenir en compte les repercussions mediambientals de l'existència de més de dos grans vaixells i els problemes a la imatge d'Eivissa, ja que les dimensions de només un d'aquests creuers, en moltes ocasions, empetiteixen el perfil de la ciutat emmurallada, Patrimoni de la Humanitat.
Pel que fa al model d'habitatge proposat, la Conselleria balear del ram tampoc no coneix el projecte. “No coneixem el cas. A nosaltres no ens han presentat cap proposta”, expliquen fonts d'Habitatge. “Nosaltres tenim el nostre pla d´habitatge que està en marxa a través de la Llei de Mesures Urgents i no s´ha contemplat res d´aquest tipus”, expliquen, encara que eviten respondre a si un model similar estaria dins de les opcions possibles.
Problemes mediambientals
Cal no oblidar, a més de les dimensions d'aquests vaixells, la petjada mediambiental que deixen aquests així com també els creueristes als ports. El dic de Botafoc es troba davant de la ciutat d'Eivissa i molt proper a la zona de la platja de Talamanca, les praderies de posidònia, d'alt valor ecològic, pateixen una pressió insostenible des de fa anys provocada, sobretot, pel trànsit marítim i pels abocaments dels residus de la ciutat.
L'existència d'un vaixell-vivenda que allotgi durant tota la temporada treballadors hauria d'anar acompanyat per un pla de residus sabent les repercussions a aquest nivell que podria suposar el seu atracament en un espai tan altament sensible. En aquest sentit, sembla que el promotor de la idea del vaixell-vivenda ho té molt clar. “La sostenibilitat és la clau. Intentarem ser ecofriendly”, assegura. Van de Rakt explica que encara no disposa d´un pla de subministrament d´energia per al funcionament d´aquesta embarcació. Probablement serà una combinació d'energia solar, electricitat i dièsel. Hem de parlar encara d'aquestes infraestructures“, concreta.
La mateixa resposta rep aquest mitjà quan se li pregunta pel tractament de les aigües negres: “Depenent del tipus de vaixell que finalment utilitzem i de quanta gent hi hagi al vaixell. Pots llegir a la nostra pàgina web que la sostenibilitat és un assumpte important per a mi”, argumenta. Tot i això, no ha sabut concretar cap idea clara de cara a presentar-la a les autoritats competents ni aquestes han rebut cap comunicació al respecte, ni apareix a tot el web cap estudi o idea sobre aquest particular. Les afeccions de sorolls i emissió de gasos tampoc no estan estudiades.
El port d'Eivissa i, en concret, el dic de Botafoc comptarà amb un sistema de connexió elèctrica a la xarxa terrestre per a ferris, que permetrà que es mantinguin apagats els motors. La legislació europea obliga a la instal·lació de sistemes de connexió elèctrica perquè les embarcacions no emetin gasos contaminants quan estan detinguts, coneguts com Onshore Power Suply (OPS) o Cold Ironing. Però de moment aquests serveis no es preveuen en el cas dels creuers. De moment, només estarà disponible per als ferris perquè, segons l'APB, la demanda elèctrica dels creuers es pot multiplicar fins a 10 respecte als vaixells de transport. L'entitat espera que aquest servei es pugui oferir a partir del 2028. L'objectiu és que abans del 2030 el 95% dels vaixells de més de 5.000 GT (gran tonatge) es connectin al port.
Canvi del paradigma empresarial?
A la web de Business Hippie Club, a més de sol·licitar finançament per al vaixell-vivenda, també ofereixen idees per als turistes que visiten Eivissa. En concret, sis alternatives de vivenda: “Et donem 6 idees alternatives per viure a Eivissa o a altres llocs del món. Depèn de vostè utilitzar aquestes idees per resoldre la seva situació d'habitatge. Si necessites ajuda, estaré encantat d'ajudar-te durant la cerca d'habitatge a Eivissa. Té un apartament de lloguer o una casa disponible? Si us plau, contacta'm per posar això a disposició dels nostres cercadors de casa i fer-los feliços”, assenyala a la seva web, encara que el seu promotor assegura que no és una empresa immobiliària.
Entre aquestes alternatives hi ha la de viure en una furgoneta, encara que la web ha canviat el seu suggeriment després de la conversa de Van de Rakt amb aquest diari, en què se li va advertir que aquesta modalitat de turisme és il·legal a Eivissa. On abans apareixia un text que ressaltava la bellesa d'aparcar davant del mar, cada dia en un lloc diferent, i recórrer l'illa, ara s'esmenta com una opció més, sense especificar els llocs on el turista pot aparcar el vehicle. L'empresari hippie, com ell s'anomena a la seva web, assegura que tots els suggeriments que hi inclou són per ajudar les persones, tant turistes com treballadors a gaudir d'una illa que “tant li ha agradat”, aplicant els conceptes d'una nova forma de veure els negocis. Tot i això, insisteix que el projecte del creuer no busca cap benefici econòmic. “Tots els ingressos aniran destinats a esmenar les despeses que s'originin”, explica l'empresari.
“El que necessitem és un sistema econòmic social en què les empreses no obstaculitzin i idealment accelerin la transició de les metes de lucre a les metes de propòsit”, expliquen. “Per aclarir la idea dels Business Hippies, no són els típics hippies que puguis imaginar. Som creatius i de ment oberta, desafiem la 'saviesa' convencional i oferim noves solucions per als problemes que enfrontem”, sentencia van de Rakt.