LLEGIR EN CASTELLÀ
Aquest dijous, la plaça de bous de la capital balear, territori que va ser pioner a regular les curses per evitar la mort de l'animal, ha acollit un altre espectacle de tortura. “Han tornat a entrar menors a la plaça, com cada any”, comenten els animalistes de Satya Animal, que denuncien que els aficionats no han esperat ni tan sols que entri en vigor la modificació de la llei de bous impulsada per Vox i avalada pel PP que permetrà l'entrada de menors d'edat als “espectacles” taurins de les Illes. “Aquest dijous a la correguda van fer els ulls grossos, deixant entrar els menors que van acudir amb els seus familiars,” assenyalen els animalistes. La sensació d'impunitat, segons ells, va venir motivada “per la proximitat del canvi de llei i informacions falses”.
A l'abril, els ultradretans van registrar la petició al Parlament per treure el veto als menors i al juny van comptar amb el vot favorable del Partit Popular. Va començar així l'engranatge per possibilitar la modificació de llei de corregudes de bous. Vox va vendre aquesta aprovació com una victòria i la fi del veto, quan la modificació encara es troba en període d'esmenes. No serà fins al 2 de setembre quan, finalitzat el període d'esmenes, s'iniciïn els preparatius per a la votació final a la Cambra balear. Per tant, els juristes apunten que a la correguda celebrada aquest dijous a Palma la llei vigent encara prohibeix l'entrada de menors durant “espectacles” taurins.
L'empresa desmenteix les acusacions
“Sabíem que tornaria a passar, això ha passat sempre”, afirmen diversos dels manifestants presents en la concentració contra la correguda. Des de Satya, els organitzadors de la concentració, asseguren que “han vist entrar a diversos joves menors d'edat”. Estan segurs d'això, però “descarten prendre accions legals” perquè no veuen el sentit a “denunciar davant unes autoritats que consenten i promocionen la tauromàquia”.
No obstant això, l'empresa promotora del Coliseu Balear nega rotundament que hagin entrat menors a les seves instal·lacions: “Està prohibit i fins a setembre no serà aprovada la llei que ho permet. L'empresa de seguretat sempre compleix rigorosament la llei establerta i mai s'incomplirà la llei. No hi havia menors en cap lloc. No es poden deixar entrar”. “Han de ser testimoniatges falsos”, comenta en declaracions a elDiario.es.
Adri, un jove manifestant, assegura sobre l'entrada de menors a les curses de toros que “és una mesura desesperada per intentar salvar un espectacle que s'està morint” perquè “sense adoctrinament des de petits, això no tindrà continuïtat”. Sofia, una altra participant de la protesta però d'edat més avançada, diu que és aquí per “empatia” i que no hauria d'entrar ningú i “menys els nens” perquè segons ella “és una salvatjada per a qualsevol edat”.
Enric, membre de Satya, opina que “als menors se'ls educa allunyant-los de qualsevol tipus de violència i no al revés”. A més, posa un exemple: “Ningú ensenyaria als seus fills a fer mal els seus gossos”. Alexia i Soaya són mare i filla, són sueques i és la seva primera concentració en contra de la tauromàquia. El tema dels menors els sembla especialment greu. “Els nens no han de veure aquesta tortura i assassinat”, diu la filla. Com a mare, Alexia apunta que els pares “han d'acceptar-ho, igual que accepten que els seus fills no poden beure alcohol fins als 18 anys”. També puntualitza que “és una cosa que no es qüestiona i això tampoc hauria de qüestionar-se”.
Als menors se'ls educa allunyant-los de qualsevol tipus de violència i no al revés. Ningú ensenyaria als seus fills a fer mal els seus gossos
Com cada any, no falla la concentració antitaurina als afores de la plaça. Aquest any, convocada per Satya Animal. El dol negre més o menys inconscient torna a dominar entre la roba. El crit “tauromàquia abolició” trenca la calma tensa dels manifestants i s'inicien càntics i tambors quan falta una hora perquè comenci. De sobte, i amb “la tortura no és cultura” de fons, apareix un jove vestit amb un vestit de torero, però lligat de mans amb cadenes. L'associació, explica Enrique, vol renovar “una mica” els discursos animalistes “mitjançant l'humor”. El torero fake atén els fotògrafs i entra a la tanca de plàstic per pujar a una petita plataforma improvisada. Els taurins que passen per davant, davant la novetat en la protesta, o insulten o, com tres xavals que vénen de front ben encamisats, li criden amb sorna: “Toreeeeeero!”
La croada de Vox
A l'hora punta d'entrada a la plaça es forma un bon embut. La seguretat és semblant a la d'un petit concert, uns set o vuit treballadors llegeixen les entrades amb una màquina. Estan desbordats en aquest moment. Hi ha un cartell a la porta que avisa de la prohibició d'entrada a menors de 18 anys i adverteix que l'espectacle pot ferir sensibilitats. A la web de venda d'entrades també s'adverteix de la prohibició esmentada. Un cop a dins, i durant tota la nit, es veuran grupets de joves que, si no són menors, fa poc que ho van deixar de ser; tot just se separen dels seus pares. No es veuran nadons ni nens preadolescents.
La corrida ha passat enmig de l'enèsima polèmica legislativa. A la dreta no en va tenir prou que el Tribunal Constitucional, per un recurs del PP, acabés amb l'anomenada “llei de bous a la balear” que va impulsar l'Executiu socialista de Francina Armengol. Els magistrats van anul·lar el 2018 aquells articles de la llei que posaven difícil la supervivència de les curses de braus a les Balears. A més, en virtut de l'acord de governabilitat entre PP i Vox a les Illes que ha fet pujar Marga Prohens (PP) com a presidenta de Balears, la ultradreta ha aconseguit aprovar al Parlament una proposició per modificar la llei actual. La seva intenció és eliminar la prohibició d'entrada als bous dels “menors” –sense, de moment, posar-hi edat concreta. L'oposició, formada pels impulsors de l'antiga llei, retreuen el Partit Popular que voti a favor de l'antiga llei del 1992 que marcava els 16 anys com a edat mínima per entrar.
Precisament aquest dijous s'han deixat veure a la correguda de bous de Palma dirigents de Vox com el polèmic president del Parlament, Gabriel Le Senne, o el vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard. També hi era present Toni Gili, secretari general del partit i objecte d'una investigació recent d'elDiario.es sobre les condicions laborals d'una empresa de què, segons la seva versió, n'era soci fins fa pocs dies. També hi era present el diputat nacional per Balears Jorge Campos, amb una dona i, com els últims anys, sense els seus fills. No ho fa des que el 2016 va portar-los a la plaça d'Inca sent molt petits, i el resultat de la reivindicació va ser una multa per al promotor.
L'espectacle
L'inici de la nit es precipita quan la gent encara està entrant a la plaça. Salta a l'arena Zapata, l'artista plàstic mallorquí que també treballa a Nova York i Miami. Fa dos anys que intenta vigoritzar la tauromàquia a l'illa. L'aplaudiment del pintor és notable, però sense exagerar. L'any passat va pintar els burladors de la plaça —on es resguarden els toreros i les seves quadrilles si els ve el toro—. Aquest any ha instal·lat també uns panells que folren tota la roda. Les il·lustracions són principalment figures que apareixen al “Guernica” de Picasso, altres elements taurins i molt de color. Als burladers es llegeixen aquestes frases: “La cultura no és política. Els bous són pinzells amb banyes. Visca Espanya, visca el Rei, visca Zapata!”.
Durant la correguda, els que més es mouen pels passadissos del darrere de la plaça són els joves. Ocupen les files superiors en grups més o menys nombrosos. Fins i tot es podria establir un hipotètic objectiu grupal en funció de si es troben a prop o lluny del president de la plaça, que va marcant el ritme i concedint les orelles o cues com a premi als matadors. Els joves que es troben just avall reprenen el president amb força si no atorga cap orella o només una, agitant ventalls o mocadors blancs: aquí predomina l'olor de cigar sobre el de tabac, gairebé indistingible del de la humanitat suada, aixecant alerons. “Comunista!” és, sens dubte, el crit sense dissimulació que més crida l'atenció; la resta són improperis més habituals en el judici eufòric de l'arbitratge. En canvi, els grups que són més lluny de la presidència, almenys vistos des de fora, flirtegen.
Si hi ha un silenci, obviant el soroll de les pipes, algú crida: “A veure si és que no hem pagat a la banda” o “Música, collons!”. Altres celebren moviments dels destres amb “vives” a la Policia Nacional, que només són respostos per una persona, a diferència del “viva España”, més popular i secundat per la marea blava i blanca de camises i vestits (amb algun toc de color radioactiu aportat per samarretes tècniques). L'insult és constant: “Malta-ho ja!”, “Calla, fillputa”, “Mou-te”, “Shhht!”. Excepte en moments comptats, els retrets no paren; uns xavals porten tres caretes amb la cara de Carles Puigdemont, cridant 'Puigdemont a presó' de tant en tant, perquè sí. Tots els iniciadors són homes cercant, potser, la satisfacció del segon d'atenció. L'exaltació del (suposadament) políticament incorrecte com leit motiv de la nit.
Excepte en moments comptats, els retrets no paren. Uns xavals porten tres caretes amb la cara de Carles Puigdemont, cridant 'Puigdemont a presó' de tant en tant
Tot això passa mentre es dóna mort als sis bous de la nit, arribats des de Sevilla. Els seus noms, en ordre de mort, són Noctámbulo, Maniquí, Blando, Vocecito, Barbero i Pletórico. Pantomima i Valirejo estan de reserva per si algun dels anteriors falla. Tots, després de clavar-los l'estoc una o dues vegades, seran arraconats pels altres membres de la quadrilla amb les capes. Cada vegada que l'animal intenta anar de banda, l'aturen, portant-lo a poc a poc cap a les fustes, fins que o cau o plega les seves extremitats sobre ell mateix i queda estirat, derrotat. I aquí sí, el rematen amb un ganivet.
El final de la nit és com de partit de futbol empatat. Sense catarsi col·lectiva. I sense empat. Si no s'ha tret la vista del cercle de la sorra, es pot acabar amb una mena de mareig. Tant moviment, tant estímul extremadament impactant, i tot i així el cervell ho normalitza tot a una velocitat aclaparadora fins a la dissociació.