LLEGIR EN CASTELLÀ
“Qui pot pagar 1.200 euros pel lloguer d'un pis quan el sou no arriba ni a 1.000?”, es demana Jesús. La manca d'un habitatge assequible a Balears l'ha portat, com a desenes de famílies, entre les quals hi ha nens i gent gran, a instal·lar-se en una caravana als voltants del poliesportiu de Son Hugo, ubicat al barri palmesà de Sa Indioteria. És una zona apartada, de fàcil accés i propera al polígon de Son Castelló, on treballen alguns dels seus 'residents'. Perquè molts dels que dormen en aquests vehicles són treballadors, però els elevats preus del mercat immobiliari, travessat des de fa anys per l'especulació, la voracitat dels fons d'inversió i l'oferta turística il·legal, els impedeixen accedir a una llar digna per viure.
Habitar sobre el formigó no és un fenomen nou, però s'ha convertit en una alternativa cada cop més estesa a l'arxipèlag, on llogar una habitació pot arribar a costar més de 700 euros. Segons un estudi recent del portal immobiliari Idealista, fins a 91 persones competeixen actualment per cada habitació que s'anuncia a la capital balear. La impossibilitat per arrendar un habitatge ha disparat la demanda d'aquest tipus d'espais, l'oferta dels quals ha incrementat un 29% durant l'últim any. D'acord amb les dades d'Idealista difoses aquest mateix dimarts, llogar un estudi a Palma avui és fins a un 90% més car que una habitació en un pis compartit.
A Son Hugo plou -la tardor ha començat amb alerta taronja a Mallorca- i les famílies es guareixen dins de les furgonetes. Altres xerren mentre preparen el menjar intentant no molestar els seus veïns. “L'administració es preocupa més pels turistes i els operadors turístics. Per això apugen els preus. Estan desorbitats i ens és impossible assumir-los, i això que la major part de la gent que viu aquí treballa. Fins i tot hi ha xòfers d'autocars que porten als turistes d'una banda a l'altra”, comenta Jesús. Té 76 anys i se'n va jubilar fa deu. Fa uns quants mesos que viu a la seva caravana, un vehicle que ja estava per al desballestament i que, a poc a poc, repara amb cura. Jesús atén a elDiario.es mentre realitza petits arranjaments a la seva actual 'casa'. “Fa més d'un any que tinc sol·licitat un habitatge de protecció oficial. La treballadora social m'ha fet un informe molt favorable. Però aquí continuo esperant”, explica.
“És vergonyós cotitzar i arribar a aquest nivell”
Caminant entre les furgonetes s'aprecia la roba estesa, les cortines tirades, el plor d'algun nen i un ca corrent al voltant d'un dels turismes. Els residents s'estimen més no parlar amb la premsa. Molts guarden silenci. Al costat d'una altra de les caravanes, Mircea [nom fictici] juga amb la seva filla. Ella viu amb la seva mare, però passa moltes tardes amb ell en aquest pàrquing dels afores de Palma. “Soc aquí perquè no em queda cap altra alternativa. Però la meva situació no és la pitjor. Hi ha gent que ha treballat i cotitzat 15 o 20 anys i arribar a aquest nivell és vergonyós”, relata. Ell mateix és conductor d'autobusos a Mallorca.
“Tinc el carnet d'autobús, de tràiler i de tot. Però no em passa només a mi. Aquí hi ha un munt de persones grans i nens. I, bé, nosaltres som privilegiats perquè tenim una caravana gran”, comenta Mircea, originari de Romania. La comparteix juntament amb un altre company que també és present en el moment en què es duu a terme aquesta entrevista. Prossegueix: “El problema és que hi ha gent que té cotxes petits i això encara és més dur”. No en va, al costat de les furgonetes conviuen petits automòbils, molts dels quals són dels anys noranta. “Però és que és impossible trobar alguna cosa amb lloguers que són més cars que un sou. Tampoc no ens han ofert res. I, d'altra banda, no et posen facilitats quan per entrar en un pis et demanen de cop 7.000 euros”, recrimina.
Aquí hi ha un munt de persones majors i nens. Nosaltres som privilegiats perquè tenim una caravana gran. El problema és que hi ha gent que té cotxes petits i això és més dur encara. No et posen facilitats quan per a entrar en un pis et demanen de cop 7.000 euros
Enmig d'aquesta situació, Mircea implora que, “almenys, s'instal·li llum i una aixeta d'aigua” a la zona per poder accedir a aquests recursos bàsics. “És normal que estiguem com a animals?”, es pregunta. Explica que fa pocs mesos que és a la zona perquè s'acaba de separar. Amb tot, admet que la seva és una història diferent: “Amb sort en sortiré, perquè tinc una bona feina, però hi ha gent que la tindrà impossible a la vida. Ells, els seus fills, i els fills dels seus fills”, lamenta amb resignació davant de la cada vegada més greu situació de l'habitatge. Instants després, torna a jugar amb la seva filla.
Una ullada al portal d'Idealista permet comprovar com es troba la situació immobiliària a la capital balear. Els immobles més barats són petits estudis ubicats a barris perifèrics i oferts per 700 euros: un baix interior de 38 metres i un tercer de 35. L'últim anunci donat d'alta abans de la publicació d'aquest reportatge és un àtic de 100 metres quadrats amb garatge: el preu, 1.950 euros al mes i per temporada.
“Et demanen sis mesos per entrar en un pis”
En una altra caravana, Víctor, d'origen peruà, no demana res més que “aigua, un desguàs i una línia telefònica, com en altres llocs”. “Perquè al final això és una gran despesa”, comenta. Mecànic naval, Víctor lamenta que, malgrat la seva titulació, “igual no hi ha on dormir”. “Ni un espai, ni una casa. És impossible. Et demanen gairebé sis mesos per poder entrar de lloguer. És una bogeria i un abús”, afegeix. Assegura que fa cinc anys que viu a Mallorca, però aquesta és la primera vegada que no ha pogut trobar un lloc per viure: “I ara he acabat aquí”.
Un cas singular és el de David, procedent de Colòmbia: “Si guanyes 1.200 euros, pagues 600 d'habitació i 300 o 400 de menjar, què et queda per viure? No es pot viure així, ningú no pot. I hem arribat a aquesta vida perquè no en tenim una altra”. Pel que fa a ell, tot i això, assegura que li agrada “sentir l'aire lliure”: “Soc una mica hippie. Encara que jo tingués un pis, el llogaria i continuaria vivint aquí, sempre que em deixin els que manen”.
Si guanyes 1.200 euros, pagues 600 d'habitació i 300 o 400 de menjar, què et queda per a viure? No es pot viure així, ningú pot. I hem arribat a aquesta vida perquè no tenim una altra
El mes de maig passat, el col·lectiu de les autocaravanes es va fer fora als carrers de Palma per reclamar “el seu dret a viure en pau” i que no es prohibeixi habitar-les tenint en compte la greu conjuntura actual del mercat immobiliari. Els afectats demanen a l'Ajuntament de Palma “una solució” i que se'ls ofereixi “pisos a preus assequibles”. Des del Consistori assenyalen que poden accedir als ajuts socials disponibles a la corporació municipal, al Consell de Mallorca o al Govern balear, i després “se'ls obre un expedient i se'ls ajuda en tot allò que sigui possible”, segons va assenyalar al seu dia la portaveu de Cort, Mercedes Celeste, arran de la manifestació.
Els autocaravanistes van decidir concentrar-se amb motiu de la reforma prevista a l'ordenança cívica municipal, que afegeix nous obstacles a aquelles persones abocades a viure en aquest tipus de turismes. Entre altres mesures, la modificació, impulsada pel PP, exigeix als propietaris canviar de lloc d'estacionament cada deu dies i mantenir el motor apagat, no permet instal·lacions externes a les autocaravanes i incrementa l'import de les multes.
En declaracions a aquest mitjà, fonts municipals afirmen que l'ordenança cívica encara està en fase final d'elaboració, ja que s'estan incorporant les diferents al·legacions que fins ara han estat acceptades. Des de l'Ajuntament asseveren, a més, que actualment no hi ha pàrquings o espais habilitats per a les caravanes, que, afegeixen, “han de complir la normativa que regeix per a la resta vehicles”.
Enmig d'aquesta situació, David, que treballa sis mesos intensius a l'any al sector del turisme, apel·la a la seva forma de vida a la seva caravana: “Aquí ningú es fica amb ningú. Cadascú va a la seva bola i a vegades és millor això que viure a segons quins llocs i que t'estiguin molestant tot el dia. Jo tinc la meva feina i estic sis mesos a l'any. Però em va bé. No necessito més. Perquè m'he arribat a fer una pregunta: 'Visc per a treballar o treballo per a viure?' Compte amb això. Jo prefereixo treballar per a viure”.