Els rics propietaris d'unes cases de luxe de Mallorca ploren la pèrdua dels seus apartaments il·legals: “És punyent”

Una història de constància i perseverança. Així defineix el Grup d'Ornitologia de les Balears (GOB), una de les principals entitats conservacionistes de les illes, la demolició, després de 19 anys de batalla judicial, de dotze apartaments de luxe edificats a Cala Llamp, una de les zones costaneres de Mallorca més afectades per la destrucció. Erigida avui en símbol de la lluita per la protecció del territori i contra la corrupció urbanística, Cala Llamp és testimoni aquestes setmanes de la intervenció d'operaris i excavadores en un lloc la devastació del qual semblava que no tenia fi. La legalitat urbanística torna a quedar restablida allà on mai no es va haver de construir.

Cala Llamp no es troba en un nucli municipal qualsevol. Es tracta d'una de les zones més cobejades d'Andratx, localitat situada al sud-oest de l'illa que, en plena voràgine immobiliària, principalment a la zona costanera de l'illa, va ser escenari, el 2006, del primer gran cop contra la corrupció a les Balears. Actualment, diversos xalets s'ofereixen a cop de talonari a Cala Llamp. Un d'ells, de 691 metres quadrats i en venda per 12,8 milions d'euros, s'anuncia en un dels més elitistes llocs a Mallorca: “L'encantador port i la marina amb el seu famós passeig ple de nobles restaurants, bars i botigues obliguen a aturar-se”. A les proximitats, el “preat” camp de golf d'Andratx i “la bella platja de sorra a Camp de Mar”, a la qual “s'arriba en només cinc minuts amb cotxe”.

El boom de la construcció va fer efecte a Andratx, però especialment a Cala Llamp, on fins fa tot just unes setmanes sobrevivien els dotze habitatges il·legals que ara s'estan demolint per tragèdia dels seus rics habitants. Entre ells hi ha el britànic Lee Pendleton, que, en declaracions a TheTelegraph i The Daily Mail, ha assegurat estar vivint un “terrible desastre” davant l'enderrocament del seu apartament d'1,6 milions d'euros: “És punyent”. Els desperfectes que van començar a aparèixer des del principi -va comprar l'habitatge el 2007- es van convertir en sospites d'irregularitat urbanística, que han derivat finalment en una ordre judicial de demolició de tot l'edifici.

Els dos blocs afectats van ser construïts a l'abric d'una llicència urbanística atorgada l'estiu del 2005 per Eugenio Hidalgo -ja aleshores alcalde d'Andratx- a l'empresa Marmacén Sol S.L. L'autorització, però, va ser anul·lada per un Jutjat Contenciós Administratiu el maig del 2009. El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) confirmaria aquesta resolució l'octubre del 2011. La sentència asseverava que la construcció havia nascut d'un suborn que el promotor, Manuel Zapata, va pagar a Hidalgo i al llavors zelador municipal, Jaime Gibert. Durant la instrucció de la causa, Zapata va admetre que havia abonat a tots dos un suborn de 60.000 euros.

Negociacions i tractes de favor

Tant l'exprimer edil com el constructor van reconèixer els fets i van ser condemnats a penes mínimes davant dels vuit i cinc anys que, respectivament, la Fiscalia sol·licitava per a tots dos. La sentència apuntava a les negociacions i tractes de favor que Hidalgo va dur a terme per beneficiar Marmacén Sol així com a Zapata, amb l'objectiu d'atorgar-li la llicència d'obres dirigida a construir edificis plurifamiliars “sabent” que els terrenys “no eren urbans i sobre els quals no es podia executar cap acte edificatori al juliol de l'any 2005”. La màxima instància judicial de les illes recordava, a més, que “fins i tot es van arribar a fer desaparèixer actuacions posteriors que avalaven la nul·litat de la llicència”.

Des que els apartaments comencessin a ser edificats fins al seu enderroc definitiu han passat 19 anys, “un temps massa llarg”, en paraules del GOB, que “posa en evidència la dificultat que té l'acció pública” per fer que les institucions i la Justícia “actuïn de forma diligent, ràpida i contundent contra la indisciplina i la corrupció urbanística, fins i tot, en casos tan clars com aquest”.

La lluita continua

L'entitat celebra que la demolició d'aquests blocs s'ha convertit en un altre “símbol” de la lluita en defensa del territori com ja ho van ser ses Covetes i Llucalcari. Cal recordar que, el 2013, la Justícia va posar fi a un dels embats territorials que més repercussió han generat a Mallorca, el relatiu a la construcció de fins a 68 apartaments, una piscina i un restaurant il·legals a Ses Covetes, a l'extrem de la platja verge des Trenc. La llicència va ser concedida de forma irregular a l'abril de 1992.

Tot i les successives resolucions judicials dictades pel TSJIB, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem en pro de la demolició d'aquestes edificacions, els promotors van fer cas omís a aquestes en una de les batalles judicials més llargues que es recorden (gairebé dues dècades a mans dels tribunals), mentre el PP, al capdavant de l'Ajuntament de Campos, promovia la reforma de les normes subsidiàries del municipi per declarar urbanitzables els terrenys en un dels seus múltiples intents per mantenir dempeus les construccions il·legals.

Els ecologistes, no obstant, asseveren que el restabliment de la legalitat urbanística a Andratx no acaba a Cala Llamp. Tal com denuncien, a Monport encara continuen drets 50 habitatges amb les seves piscines, aparcaments i serveis urbanístics il·legals -la llicència dels quals també va atorgar Hidalgo- en una zona protegida des de l'any 1991. Des del GOB recorden que l'agost del 2021 es va publicar al Butlletí Oficial de Balears (BOIB) el conveni amb què l'Ajuntament d'Andratx encomanava al Govern central la redacció del projecte de demolició de les edificacions existents. Tot i això, lamenten que el Consell de Mallorca, que el 2017 va exigir l'enderrocament dels immobles, no ha tornat a insistir en l'execució del restabliment de la legalitat. “Falta preguntar ara a l'Ajuntament quin serà el pas següent”, sentencien.

Cala Llamp, màxim exponent de l'urbanisme salvatge

Cala Llamp va protagonitzar la seva pròpia causa de corrupció, el 'cas Llampec', que va investigar l'evasió d'impostos a través de paradisos fiscals, operacions de blanqueig de capitals i dobles vendes de solars urbanitzables. Dividit en una desena de peces separades, aquest procediment judicial va permetre a les Administracions estatal i autonòmica recuperar més de 14,5 milions d'euros dels diners defraudats a Hisenda, als quals se sumen als que se sumen el milió d'euros que un contribuent va regularitzar en el marc del cas així com dos milions recaptats per les autoritats britàniques arran de les condemnes contra diversos anglesos implicats a la trama.

Cala Llamp va protagonitzar la seva pròpia causa de corrupció, el 'cas Llampec', que va investigar l'evasió d'impostos a través de paradisos fiscals, operacions de blanqueig de capitals i dobles vendes de solars urbanitzables

La Fiscalia Anticorrupció va activar aquesta causa el 2007 arran d'un entramat milionari de frau fiscal ordit pel bufet d'advocats Feliu, epicentre de les investigacions, amb l'objectiu d'estafar a través de les vendes successives dels mateixos terrenys. Segons diverses sentències derivades del cas, l'entramat va utilitzar paradisos fiscals, comptes a l'estranger i múltiples societats pantalla per encobrir el moviment de milions d'euros en negre i eludir els pagaments corresponents al fisc. Només en un dels serrells del procediment, que va derivar en un acord de conformitat entre les acusacions, l'adinerat matrimoni britànic format per Christian i Martha Monica Hore i l'advocat Alejandro Feliu, va suposar la restitució de 10,6 milions d'euros a l'Agència Tributària.

Ana Torroja, condemnada per evasió d'impostos

La cantant Ana Torroja, exintegrant de Mecano, també va ser condemnada a la causa al pagament d'1,4 milions d'euros a Hisenda després d'assolir un acord amb què evitar la presó així com la seva exposició pública arran d'un procés en què va reconèixer que havia defraudat 796.410 euros en impostos -enfront dels dos milions que estimaven les acusacions-. Per fer-ho, l'exvocalista va utilitzar una estructura societària distribuïda a Panamà, Antilles Holandeses, Països Baixos i Espanya, de la qual es va servir per simular que residia al Regne Unit i no tributar l'IRPF. La Fiscalia, però, va retirar els càrrecs contra l'advocat Gabriel Feliu, que l'havia assessorat en la compra d'un xalet luxós a Camp de Mar (Andratx). Lola Flores, Camilo Sesto, Isabel Pantoja o Lolita són alguns dels músics a qui es va sumar Torroja per eludir les seves responsabilitats amb l'Agència Tributària.

Diversos fòrums a Internet van arribar a remetre al Bufete Feliu “per a la fundació de companyies a l'estranger o offshore, oficines, serveis i professionals, comptes bancaris així com targetes de crèdit a l'estranger”. Les investigacions van arribar a relacionar aquest despatx mallorquí, que assessorava els seus clients en opulentes operacions econòmiques, amb fins i tot 816 societats amb uns actius declarats per import de 307 milions d'euros.

El gran cop contra la corrupció urbanística

Les investigacions del 'cas Llampec' van transcórrer en paral·lel al cas Andratx, les primeres indagacions del qual arrador semblaven limitar-se a escasses llicències atorgades de forma il·legal, acabaria erigint-se en el paradigma de la corrupció urbanística a les illes. El procediment judicial va arribar a esqueixar-se en 79 peces separades i a sumar més de 140 imputats entre exalts càrrecs del PP, promotors, arquitectes i funcionaris. I, pel mig, diversos testaferros.

Els fets van portar a la detenció, entre altres nombrosos càrrecs, del llavors alcalde d'Andratx, Eugenio Hidalgo (PP), que aquell mateix dia -27 de novembre del 2006- s'autoproclamava “pres polític” en apuntar que tot era un “muntatge” contra ell, mentre Jaume Matas, aleshores president del Govern, assegurava ser el “primer sorprès” pels fets en una roda de premsa que va oferir per defensar la seva honorabilitat i la del seu gabinet i alçar-se en defensor de les institucions balears. Amb l'urbanisme salvatge d'Andratx, molts van veure engrossir el seu patrimoni amb quantitats de set xifres, paradisos fiscals mitjançant, mentre altres feien els ulls grossos.

Al sumari també van sortir a la llum noms com el de la biògrafa del rei Joan Carles I, Selina Scott, per la construcció suposadament irregular d'una piscina a la seva residència estival mallorquina –les investigacions van ser finalment arxivades–, així com el de Florentino Pérez com a propietari d'una mansió de luxe valorada en 25 milions d'euros. Si bé una pericial va determinar l'existència d'indicis de delictes de prevaricació urbanística i contra l'ordenació del territori en la construcció d'una piscina de 200 metres quadrats, gimnasos i vestidors annexos a l'habitatge de l'empresari, aquest mai no va arribar a ser imputat i les indagacions acabarien finalment sobresegudes per prescripció.