El fals rumor de la fugida massiva de ciutadans xinesos a Mallorca: “Qualsevol negoci tanca si no és rendible”

Les últimes setmanes, el tancament de diversos basars regentats per ciutadans xinesos a diferents punts de Mallorca ha provocat una allau d'especulacions a les xarxes socials sobre una suposada retirada massiva d'aquesta comunitat. Les hipòtesis sobre aquest presumpte èxode no han trigat a circular acompanyades de missatges que busquen raons ocultes més enllà de qualsevol explicació lògica. I la veritat és que la realitat, tal com apunten fonts del mateix col·lectiu a elDiario.es, és molt més complexa i menys alarmant. “Al final els negocis tenen un cicle de vida: quan hi ha un auge en un determinat segment, la gent obre nous comerços, però quan perden negoci a causa de la competència, com les compres en línia, els tanquen o els reorienten”, comenta l'empresari Minwei Jiang, propietari de la primera immobiliària xinesa de Mallorca.

La seva empresa, Huading, està situada al bell mig de Pere Garau, tradicionalment refugi de la classe obrera i des de fa dècades barri multicultural amb un 40% d'habitants extracomunitaris procedents, en la seva majoria, del país asiàtic. La comunitat xinesa palmesana va fugir del centre històric per instal·lar-se a l'eixample i de mica en mica Pere Garau es va anar convertint en el seu epicentre. Des d'aquest enclavament, els residents xinesos han diversificat les seves activitats en els últims anys, passant del comerç minorista a la restauració, la importació, el disseny o la venda en línia. Als seus carrers, els rètols en mandarí conviuen amb fruiteries llatines i carnisseries halal mentre, a poc a poc, aquesta barriada de l'extraradi de Palma va caient als tentacles de la especulació immobiliària, la cobdícia dels fons d'inversió i, amb això, de la imparable gentrificació.

Des d'un dels despatxos de la seva immobiliària, Jiang, també vicepresident de l'Associació Xinesa de Balears (Achinib), assenyala les compres en línia com un dels factors que han abocat al tancament a alguns d'aquests establiments. “Avui en dia, la gent, si té una urgència o una necessitat, segueix comprant a les botigues, però si no té pressa, prefereix fer comandes per Internet i que se'ls emportin a casa, cosa que es veu facilitada per una rapidesa més gran en el transport. Abans trigaven dues o tres setmanes a enviar-t'ho; ara, en una setmana o menys ja t'arriba a casa”. L'empresari apunta que també els preus d'aquestes plataformes on line influeixen en la caiguda dels negocis dels magatzems físics.

Increment dels lloguers i els costos laborals

La pujada dels costos dels locals com dels personals també ha portat els propietaris de basars a tancar reajustaments per adaptar-se a les noves realitats, a més de l'increment dels lloguers, amb pujades de fins al 30% a l'hora de renovar el contracte, segons comenta Jiang. Un cop d'ull a Idealista permet comprovar que, per exemple, el preu pel qual es renda un dels locals de la zona, de 420 metres quadrats, puja als 3.800 euros mensuals. “Hi ha magatzems que són força grans i altres de més petits i familiars. Si el negoci no funciona i no dóna rendibilitats, arriba un moment en què ha de tancar perquè no es pot mantenir”, explica l'empresari.

En caminar per les proximitats de la plaça Abu Yahya, ubicada també a l'extraradi de la capital balear, crida l'atenció un local enorme amb cartells que anuncien la liquidació dels seus productes. Es troben a 50% i els transeünts entren per fer una ullada. Tot just queda gènere a les prestatgeries i bona part es troba barrejat amb altres estris a l'espera de ser adquirits. El dependent que atén els clients eludeix fer declaracions sobre la situació que travessen algunes de les botigues xineses de Mallorca, però en preguntar-li sobre els motius del tancament de l'establiment, respon succintament: “Moltes despeses, pocs diners”.

En caminar per les proximitats de la plaça Abu Yahya, situada a l'extraradi de Palma, crida l'atenció un enorme local amb cartells que anuncien la liquidació dels seus productes. Es troben al 50% i els transeünts entren per a donar un cop d'ull. A penes queda gènere en les prestatgeries i bona part es troba barrejat amb altres estris a l'espera de ser adquirits

La difusió en xarxes del tancament de diversos locals va provocar la bogeria immediatament. Un dels més coneguts, Súper China, ubicat al polígon Son Castelló, als afores de Palma, va tancar amb forrellat a finals del mes de març. La nau venia productes a l'engròs i, en anunciar que aviat tancaria les persianes i que regalaria el gènere que li quedava, el boca a boca va fer la resta. La Policia Local va haver de personar-se a les portes del local per regular el trànsit, ja que cotxes i furgonetes aparcats en doble fila formaven cues interminables per aconseguir l'estoc de la botiga.

Des d'aleshores, aquest gran magatzem està buit a l'espera que un altre negoci ocupi el seu lloc, però els cartells dels productes que tenia a la seva disposició encara pengen de la façana, recordant temps millors en què molts hi acudien per adquirir béns de tota mena. A partir d'aquell moment, les xarxes van començar a cremar-se amb el fals rumor que la comunitat xinesa estava abandonant Mallorca.

Canvis en els hàbits de consum: dels basars a les compres online

Tal va ser la repercussió que l'Achinib va haver de difondre un comunicat en què explicava les causes per què alguns dels basars i comerços regentats per empresaris xinesos estaven tancant o liquidant el seu estoc. Tot i que cadascun tenia unes motivacions diferents, en termes generals l'associació assenyala que les principals causes són la inflació, l'augment dels costos de lloguer i subministraments, així com els canvis en els hàbits de consum dels clients, unes circumstàncies que, al·lega, “han afectat molts petits comerços, no només els de la comunitat xinesa”. “La competència de grans superfícies i l'apogeu del comerç electrònic també han influït en la viabilitat de certs negocis tradicionals”, recalquen des de l'entitat.

L'Associació Xinesa de Balears apunta a la inflació, l'augment dels costos de lloguer i subministraments i els canvis en els hàbits de consum dels clients com a principals causes que "han afectat molts petits comerços, no només els de la comunitat xinesa". 'La competència de grans superfícies i l'auge del comerç electrònic també han influït en la viabilitat de certs negocis tradicionals', recalquen des de l'entitat

En efecte, els basars, que durant anys van ser un recurs accessible per aconseguir des de material escolar fins a eines de bricolatge, competeixen ara amb gegants del comerç electrònic. A això s'hi afegeix l'encariment dels lloguers comercials, especialment en zones cèntriques de Palma, i l'augment general dels costos de vida i de transport en una ciutat on el comerç és una víctima més de com l'especulació i la irrupció de grans empreses inversores estan arrasant amb el tradicional mode de vida de les barriades.

Mentrestant, alguns empresaris apunten a l'enduriment de certes normatives administratives i fiscals, cosa que ha suposat una dificultat addicional per a la continuïtat dels seus negocis. La pandèmia i els canvis econòmics, asseguren, han portat a molts empresaris a replantejar-se el seu futur i explorar altres oportunitats.

El comunicat finalitzava recordant que la comunitat xinesa a Balears “ha contribuït durant dècades al teixit comercial i empresarial de la regió”. “Com a Achinib, donem suport als nostres empresaris i treballem en estreta col·laboració amb les institucions locals per a fomentar un entorn favorable per a tots els emprenedors”, sentenciava la nota. Per part seva, fonts de l'Ajuntament de Palma, en ser preguntats per aquest mitjà sobre el tancament de basars, es limiten a respondre que, en tractar-se de comerços privats, el Consistori “no té res a veure” amb ells.

“Aguantem com podem”

Des de la seva oficina a Pere Garau, Minwei Jiang subratlla que, amb tot, molts basars resisteixen i fins i tot alguns han encarat reformes per adaptar-se als nous temps, com és el cas del Bazar de Pedro Garau, a escassos metres de la immobiliària Huading. Està abillat amb una nova coberta que ressalta més la seva presència. La seva propietària explica que el local fa 18 anys que és a la zona i que ha trampejat contra vent i marea crisis econòmiques i els embats de la pandèmia de la COVID. “Aguantem com podem i treballem com qualsevol altre negoci”, resumeix.

Lluny de desaparèixer, la comunitat xinesa a Mallorca manté una presència activa i creixent. La seva història a l'illa es remunta a finals del segle XX, en sintonia amb l'arribada de migrants xinesos a altres regions d'Espanya. Primer van arribar joves emprenedors a la recerca d'oportunitats, que van obrir restaurants i petits comerços. Amb el temps, van anar establint xarxes familiars i ampliant la seva presència a sectors estratègics del teixit comercial balear.

Lluny de desaparèixer, la comunitat xinesa a Mallorca manté una presència activa i creixent. La seva història a l'illa es remunta a finals del segle XX, en sintonia amb l'arribada de migrants xinesos a altres regions d'Espanya. Primer van arribar joves emprenedors a la recerca d'oportunitats, que van obrir restaurants i petits comerços. Amb el temps, van anar establint xarxes familiars i ampliant la seva presència a sectors estratègics del teixit comercial balear

La seva irrupció i assentament a Espanya, com assenyala l'antropòleg social i doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid Joaquín Beltrán Antolín al seu treball La presencia china en España. Globalización y Transnacionalismo, es troben immerses en la dinàmica de la diàspora xinesa que, des de mitjans del segle XIX, va establir nodes per primera vegada a tots els continents del món, sortint de la seva habitual destinació localitzada al Sud-est asiàtic a partir del segle X.

La transformació duna etapa

Per part seva, el geògraf i professor universitari Jesús M. González assenyala que, fins a finals dels noranta, es tractava d'un fenomen puntual i numèricament poc rellevant, com apunta al seu estudi Fronteres a la ciutat. La població de nacionalitat xinesa a Palma. No en va, d'acord amb les dades que maneja aquest investigador, entre el 1988 i el 1997 vivien a la ciutat només 47 persones d'origen xinès. Aquella primera generació, explica, es dedicava principalment a la restauració i va arribar a Espanya després que es produís “una certa saturació d'aquest tipus de negocis a la resta d'Europa”.

Avui, a més de ser propietaris de negocis consolidats, molts ciutadans xinesos participen activament en associacions, festivals i actes culturals. De fet, a principis d'aquest any, es va presentar públicament un projecte ambiciós per aixecar un gran temple budista als afores de Palma. Una iniciativa que, segons els seus impulsors, es convertiria en la primera d'aquestes característiques a Espanya.

Els tancaments d'alguns basars no suposen, doncs, el final d'un cicle migratori, sinó la transformació d'una etapa. Com molts altres comerciants, els empresaris xinesos estan explorant noves fórmules per seguir presents en el mercat actual. Alguns han reorientat els negocis cap a la venda especialitzada. Altres han decidit tornar a la Xina després de dècades de feina a l'illa, deixant pas a les noves generacions. La comunitat xinesa a Mallorca continua escrivint la seva història, marcada ara pel relleu generacional, la innovació i l'adaptació constant als canvis d'un món cada cop més interconnectat.