La finca mallorquina de 1926 que ha estat enderrocada per construir un xalet de dos pisos amb piscina
LLEGIR EN CASTELLÀ
La Vila Miralmar, un immoble de l'any 1926 i amb elements representatius de la seva època, destacava per sobre de la resta de xalets i habitatges de luxe que ocupen la zona de Gènova de Palma. D'aquella finca blanca, envoltada de buguenvíl·lies i arbres fruiters, només es mantenen dempeus les zones del darrere i el jardí escalonat que s'ubica al costat de l'entrada. L'habitatge ja ha estat demolit per construir un xalet amb dues plantes i piscina en un territori muntanyós on pocs es poden permetre un sostre.
En un inici, la llicència d'aquesta obra, que va ser concedida a l'empresa Construcciones Vidal el 17 de gener de l'any passat, només contemplava la reforma i l'ampliació de la casa. Tot i això, tal com apunten fonts de l'Ajuntament de Palma a elDiario.es, durant el transcurs dels treballs l'empresa concessionària va presentar un informe en què deia que existia “risc d'esfondrament” i, per tant, demanava la demolició de l'immoble per qüestions de seguretat.
“L'enderrocament sobrevé a la llicència i es pren la decisió de demolir amb el compromís que allò nou sigui igual que allò antic”, han ressaltat des del Consistori, remarcant que no es tracta d'un “edifici catalogat” i que, en tractar-se d'una llicència aprovada durant la legislatura passada (quan governava l'esquerra, ara és el PP qui controla l'Ajuntament), s'hauria d'haver protegit “en el seu moment”. A més a més, sostenen que es conservarà la façana original.
La supervivència d'aquest edifici es tracta d'un objectiu pel qual l'Associació per a la Defensa del Patrimoni de Mallorca (ARCA), una de les entitats conservacionistes més importants a l'illa, porta lluitant més de dos anys. Des del 2022, ARCA ha demanat al Consistori palmesà que Villa Miralmar entrés dins de la llista d'habitatges catalogats amb valor patrimonial.
En concret, l'entitat va demanar la protecció de l'immoble pel fet que mantenia “l'estètica tradicional de la façana marítima de la zona i l'època, i ressaltava actualment entre el caos permès a la zona”. També han fet una menció al jardí esglaonat que es troba a la part frontal del terreny, cosa que atorgava a Miralmar “gran presència i caràcter”.
“El 2022 demanem la catalogació de Miralmar i de molts altres immobles dins de les al·legacions a l'aprovació inicial del nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma. Nosaltres sol·licitem de manera contínua des de fa anys una revisió exhaustiva del catàleg d'edificis protegits, ja que es detecten carències importants”, expliquen des de l'associació. Aquesta recalca que si haguessin existit “controls més exhaustius”, Miralmar probablement encara continuaria dempeus.
Sobre el compromís de l'Ajuntament de Palma de recrear la façana original de l'habitatge, des d'ARCA asseguren que es tracta d'una situació que encara els manté intranquils i que els obliga a estar “molt atents i vigilants perquè sigui així, inclòs el jardí”.
El patrimoni dels barris, en perill
Segons ha asseverat l'entitat de defensa del patrimoni, l'esfondrament de la Vila Miralmar correspon a una tendència que passa a molts barris de Palma que no tenen gran densitat d'immobles protegits: la destrucció d'habitatges tradicionals, d'època o singulars amb valor històric a causa de la pressió immobiliària.
“Aquests barris són els que acumulen més pèrdues d'edificis singulars i originals durant els darrers anys fruit de la pressió immobiliària i uns plans urbanístics que permeten un aprofitament excessiu o uns plans especials obsolets amb criteris antics que continuen afavorint la substitució dels immobles originals i la desaparició de l'empremta de la història”, asseguren des d'ARCA. L'associació afirma que és una situació que s'està “denunciant contínuament i no se li està posant remei”.
Els barris de Palma acumulen pèrdues d'edificis singulars i originals durant els últims anys fruit de la pressió immobiliària i els plans urbanístics
Actualment, segons el darrer Pla d'Ordenació Detallada del PGOU aprovat el 2021, el nombre total de béns catalogats i protegits és de 1273, d'entre els quals 418 estan qualificats com a “residencial”. Més de la meitat d'aquests immobles, els quals estan totalment protegits o només se'ls pot intervenir per a una renovació idèntica dels elements originals, estan localitzats a barris pertanyents al nucli antic de Palma, una de les zones amb més patrimoni protegit de Ciutat. Tot i això, segons ha explicat l'entitat, el document deixa en “total oblit” barris amb menys densitat de patrimoni, però que encara conserven elements aïllats amb valor històric o puntual.
“Gènova, al costat d'altres barris com el Terreny, Cala Major, el Molinar, el Jonquet i l'Eixample, acull tresors a protegir. Es tracta de patrimoni una mica més humil que el Centre Històric, però que dóna caràcter i genera sentit de pertinença per a la ciutadania que hi viu”, ha denunciat ARCA. L'entitat remarca que reben moltes trucades i missatges de residents d'aquestes zones per alçar la veu contra l'especulació immobiliària i l'habitatge de luxe. Segons el Pla detallat del PGOU 2021, menys d'un terç dels béns protegits pertanyen a aquests barris.
Tal com va declarar l'Ajuntament de Palma, s'han rebut més de 600 al·legacions al nou Pla Detallat 2023, que encara està en estat de tramitació i que impedeix l'aprovació total del PGOU 2023, ja que només s'ha aprovat l'Ordenació Estructural, que detalla de manera àmplia les línies a seguir del Pla General. D'aquest número, 160 pertanyen a ARCA, les quals moltes pretenen posar remei a la manca de protecció del patrimoni dels barris esmentats i revisar “a fons” el Pla Detallat, el qual han qualificat de “molt deficient” en qüestions de conservació. “La desaparició del nostre patrimoni afecta la memòria col·lectiva, amb voluntat política encara estem a temps de parar aquesta pèrdua i desfiguració del nostre entorn”, ha dit l'entitat.
Miralmar, un exemple de tants
La Villa Miralmar només es tracta de l'exemple més recent de tota la situació de destrucció del patrimoni que denuncia ARCA des de fa anys. De fet, el ja enderrocat immoble compartia carrer amb una finca on va residir el compositor Manuel de Falla i on va compondre part de la seva obra artística. Al principi, aquesta casa comptava amb protecció administrativa pels seus “interessants trets ambientals” i per “haver acollit personatges rellevants”, segons el Consell de Mallorca. Tot i això, es va enderrocar el 2016 per construir un bloc d'habitatges que no tenen res a veure amb la façana mallorquina de la casa de Falla.
Segons ha explicat l'entitat a aquest diari, l'Arxiu Manuel de Falla va remetre una carta en el seu moment en què destacava el valor de l'immoble a la vida del compositor, ja que, entre altres obres, va compondre “Balada de Mallorca”, una cançó inspirada en l'obra de Chopin. “La protecció patrimonial d'aquests enclavaments és fonamental, i és el nostre deure defensar-los i assenyalar-los convenientment, ja que són moltes les persones que agraden de visitar-los en els seus viatges”, diu part de la missiva signada per Elena García de Paredes de Falla, una de les familiars del músic i gerent de l'Arxiu Manuel de Falla.
A més, si s'extrapola aquesta problemàtica a altres barris similars a Gènova, durant l'estiu del 2022 es va esfondrar la vila de Son Matet, un immoble situat al barri de Cala Major construït als anys vint igual que Miralmar i que donava nom al carrer on estava situada. ARCA la definia com un “habitatge amb gran presència i amb torre”, però, a causa, segons expliquen, d'“una gestió del patrimoni ineficient i a la pressió urbanística”, finalment va acabar demolint-se, encara que la seva desaparició no es va constatar fins a mesos després, concretament al març del 2023.
“Cala Major és una de les barriades que més pèrdues d'edificis singulars i originals ha tingut en els darrers anys. Tot això segueix afavorint la substitució dels immobles originals i la desaparició de la petjada de la història”, va declarar la institució després de fer-se ressò de la demolició, la qual es va efectuar el març del 2021. Aquest immoble, que estava situat en una de les pujades que donaven a una de les portes del Castell de Bellver, concretament al Carrer Polvorí, no va ser l'únic que va acabar demolit, doncs dos mesos després es va constatar l'esfondrament de dues casetes més de característiques similars a la mateixa costa: “Aquestes petites edificacions són força característiques en aquella zona i dels pocs exemples que queden”, va lamentar l'entitat.
Aquesta ha demanat any rere any que s'incloguessin al nou PGOU de Palma com a elements patrimonials protegits, però, a causa de la llarga tramitació de la norma, no s'ha aconseguit arribar a una protecció legal plena i definitiva a temps i la problemàtica ha acabat amb la demolició d'habitatges amb valor històric i cultural que no es podran tornar a recuperar.
0