El fiscal demana nou anys de presó per a l'expresident de l'Autoritat Portuària de Balears pel cas Ports

La Fiscalia Anticorrupció reclama una pena de nou anys de presó per a l'expresident de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) Joan Gual de Torrella per dos delictes de prevaricació, dos de frau a l'administració i suborn en el marc del cas Ports en relació amb adjudicacions públiques a Maó i Eivissa.

El Ministeri Públic demana igualment quatre anys de presó per cooperació necessària en la prevaricació per al que va ser director de l'APB, Juan Carlos Plaza; el cap d'explotació, Armando Parada; l'excap de l'àrea de gestió, Fernando Berenguer, i l'advocada de l'Estat Dolores Ripoll.

Per a l'exalcalde d'Eivissa Rafa Ruiz, Anticorrupció demana tres anys de presó per prevaricació i frau; els mateixos que per al vicepresident Miguel Puigserver per suborn.

Igualment, el representant del Ministeri Públic considera el president del Club Nàutic d'Eivissa, Juan Marí, autor d'un delicte de frau i cooperador al de prevaricació, per la qual cosa demana tres anys de presó. Per part seva, Justo Saura, Benito Reynés, Javier Mas, Marc Pons i Basilio Sastre, per part de l'empresa beneficiària a Maó, s'enfronten a tres anys de presó per frau i cooperadors en prevaricació.

En el seu escrit de qualificacions provisionals, el fiscal Juan Carrau considera que, de manera continuada i permanent i almenys des de l'any 2015 fins al 2020, els acusats que exercien càrrecs a l'APB es van concertar, entre ells i amb uns particulars, per a l'adjudicació de dos títols d'explotació del domini públic portuari a Eivissa i a Maó.

Ho van fer, assenyala, “en benefici dels particulars i apartant-se per això dels criteris de legalitat, transparència, objectivitat i concurrència que han de presidir les decisions públiques” i generant, a més, perjudici per als interessos econòmics de l'APB .

Seguint les qualificacions provisionals, tots els acusats van actuar en la seva condició de funcionaris públics, cadascun dins de les funcions que li eren pròpies a l'APB i tots ho van fer per beneficiar injustament els particulars que van resultar adjudicataris de l'explotació del domini públic portuari, en un cas el Club Nàutic dEivissa i en l'altre cas l'entitat Marina Asmen, a Maó.

Aquest concert i les resolucions arbitràries es van dur a terme, en part, de manera coetània en el temps i en els mateixos Consells d'Administració de l'APB, segons els arguments del fiscal.

Club Nàutic d'Eivissa

En el cas de l'adjudicació a favor del Club Nàutic d'Eivissa, l'escrit refereix que va participar també d'aquest concert Rafael Ruiz en la condició de vocal del Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària i alcalde de la ciutat d'Eivissa en el moment dels fets.

En detall, Carrau considera que Gual de Torrella i la resta de directius acusats i amb l'assessoria de Ripoll es van posar d'acord amb els responsables del Club Nàutic d'Eivissa (CNI) perquè fos aquest club qui seguís explotant la dàrsena de l'autoritat portuària que el club ocupava des del juny de l'any 1927.

Per part del CNI, Marí a la presidència i Rafael Ruiz, en la seva condició de vocal del Consell d'Administració de l'APB i alcalde d'Eivissa, van actuar també per a que el CNI resultés beneficiat per l'APB. El Consell d'Administració de l'APB, segueix el fiscal, va dictar diverses “resolucions arbitràries” destinades a afavorir il·legalment el CNI. A més, es van crear comissions tècniques ad hoc.

L'adjudicació arbitrària al Club Nàutic d'Eivissa va suposar per a l'APB una quantitat entre 7,6 i 12,9 milions d'euros en tot el període de concessió.

Afavoriment de Marina Asmen a Maó

En relació amb el suposat afavoriment a Marina Asmen a Maó per a la gestió de llocs d'amarratge i taller al moll de Ponent de Maó, Anticorrupció també apunta a una resolució arbitrària i concertada prèviament amb els administradors de la societat i un perjudici a l'administració per import superior a 100.000 euros.

Com en el cas d'Eivissa, Gual de Torrella també hauria comptat en aquest cas amb la col·laboració dels directius de l'APB acusats i l'advocada de l'Estat actuant com a assessora.

Entre altres maniobres, considera Carrau que es van elaborar uns plecs genèrics per controlar l'oferta amb criteris poc definits que no permetien als licitadors conèixer com es valorarien les ofertes i que ocultaven les veritables necessitats en aquesta zona del port de Maó , Aleshores, haurien negociat aquests plecs amb les empreses posteriorment adjudicatàries.

La titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma va dictar al juny interlocutòria per la qual obria la porta a jutjar Gual de Torrella i la resta d'acusats pel presumpte amany de les dues adjudicacions públiques. La interlocutòria implicava a la pràctica tancar la instrucció del conegut com a cas Puertos després de quatre anys d'investigacions.