LLEGIR EN CASTELLÀ
Pot ser que tot comencés amb Lady Sheppard. L'aristòcrata anglesa va arribar a Mallorca a principis dels anys 20 quan trobar “una caseta sota el sol del sud” es va convertir en la seva “ambició”, segons va escriure. Va recórrer la vall de Sóller a peu de punta a punta i, segons recull Jaume Bernat Adrover –qui relata la seva història a Dones viatgeres a Mallorca-, quan va preguntar per aquell lloc que figurava als mapes amb el nom de Fornalutx, els sollerics li van dir que no anés, que la gent allà dalt, a les faldes de la Serra de Tramuntana, era tan diferent que semblava “d'una altra raça”.
Però Lady Sheppard va pujar i va descobrir un poble que era “com si hagués retrocedit durant els segles a un racó oblidat de l'Edat Mitjana”. La van enamorar els seus carrers empedrats, les seves cases també de pedra, i va acabar comprant un habitatge que va anomenar Son Dichosa. “Va ser de les poques viatgeres que va arribar a principis de segle dins aquesta mena de prototurisme de luxe amb què van desembarcar estrangers adinerats, alguns dels quals van acabar assentant-se. Aleshores, Fornalutx no era un poble turístic, ni ho ha estat durant gaire temps”, explica l'arxiver de Sóller, Toni Quetglas.
Tot i així, abans de convertir-se oficialment en resident -i que els seus veïns l'anomenessin “sa senyora rica”-, Lady Sheppard va aconseguir allotjar-se en una de les poques fondes que hi havia. La propietària, Francina, “va renunciar a la seva pròpia habitació, que era la millor, per oferir-se-la”, afirma Adrover. Una cosa així com el germen del generós hoteler mallorquí. Avui Fornalutx té poc més de 700 habitants i un airbnb per cada set, encara que sigui únicament la punta de l'iceberg de la turistificació que pateix el municipi des de fa dècades.
La veritat és que a les 287 pàgines de A Cottage in Majorca -el llibre on anys després va explicar el seu periple de dona viatgera-, Lady Sheppard es va encarregar de no esmentar el nom d'aquell poble que l'havia acollit. Era un intent, subratlla Adrover, de no donar pistes d'on era aquell lloc “genuí”. I la veritat és que durant dècades Fornalutx va continuar com un lloc pràcticament desconegut fora de l'illa, que vivia principalment de l'agricultura, sobretot d'oliveres i tarongers. “No tenia més indústria que quatre artesans perquè Sóller, localitat a la qual sempre ha estat molt lligada per la proximitat, suplia tot això. De fet, per a molts dels primers viatgers Fornalutx era un complement a Sóller, un poble pintoresc on s'anava d'excursió en un dia, però no on allotjar-se”, assegura Quetglas.
El 'descobriment' de Fornalutx
Quan el boom turístic va esclatar a l'illa, també va passar de puntetes per aquí. “Era un dels pobles més aïllats geogràficament de la Tramuntana, i en aquella època no es va considerar un lloc atractiu per a la inversió turística”, assenyala el doctor en Geografia per la UIB i autor de l'estudi El malestar de la turistificació, Ivan Murray. Tot i això, tot aquell turisme de masses va acabar per descobrir-ho. Segurament van començar a disparar-se les primeres fotografies a les escales sinuoses. Però el poble, diuen els que encara ho recorden, estava lluny de ser el que avui protagonitza milers d'imatges a Instagram.
“Als anys 50 i 60 Fornalutx era una ruïna. De petita jo jugava per la muntanya i recordo que moltes cases estaven en un estat pèssim fins que van arribar els primers estrangers, van començar a comprar-les i a restaurar-les”, recorda Magdalena. La seva és la història d'un testimoni excepcional que va veure com es transformava el seu poble des de darrere del taulell de Can Benet, la botiga d'ultramarins que els seus pares van regentar a la plaça durant molts anys. Després d'abaixar la persiana per jubilació el 1996, va ser ella qui va decidir posar-se al capdavant i reconvertir-ho al Bar Sa Plaça.
Va ser precisament a mitjans dels 90 quan Fornalutx va deixar de ser el lloc ignot que Lady Sheppard havia somiat. Una mica abans, la seva arquitectura tradicional de cases de pedra i bancals -conservada en gran part gràcies a l'aïllament i l'orografia- va començar a ser reconeguda. Primer, el 1972, l'Estat va declarar la Serra de Tramuntana paisatge pintoresc. Segons alguns, davant dels incipients excessos de la seva urbanització. “Allò va atorgar una protecció urbanística i patrimonial molt important per al municipi. Tot i que també és cert que, a diferència d'altres zones, no existia una gran demanda per viure-hi perquè faltaven molts serveis”, destaca Quetglas. Ja el 1983 Fornalutx va rebre la Placa de Plata del Foment de Turisme a Mallorca per la Defensa i Manteniment de la Vila i el II Premi Nacional de Pobles Embellits i Mantinguts d'Espanya per part de la Secretaria General de Turisme. Un currículum de guardons al qual el 2017 va sumar la seva inclusió a la llista dels Pobles Més Bonics d'Espanya.
A les cases que van trobar a la ruïna aquells estrangers dels anys 50 i 60 –entre els quals hi havia el fotògraf anglès Tom Weedon i la seva dona Veronica More– es van sumar les que els ancians del poble anaven abandonant. “Moltes eren a la part de la muntanya o a zones sense accés en vehicle i els grans ja no podien pujar les costes i les escales i les venien. Als estrangers, en canvi, els semblava habitatges encantadors. Sobretot perquè molts venien a retirar-se, s'escapaven d'Europa, de la metròpoli i buscaven la natura”, rememora el Joan, un altre dels veïns.
Moltes cases estaven en la part de la muntanya o en zones sense accés en vehicle i els majors ja no podien pujar les costes i les escales i les venien. Als estrangers, en canvi, els semblava habitatges encantadors. Sobretot perquè molts venien a retirar-se, escapaven d'Europa, de la metròpoli i buscaven la naturalesa
Del túnel de Sóller al nou boom
El 1996 la inauguració del túnel de Sóller va suposar una fita també per a Fornalutx. Els seus tres quilòmetres de longitud permetien finalment evitar l'antiga carretera del Coll de Sóller i salvar el pas de muntanya. “Fins aleshores el Coll i les mateixes muntanyes havien aconseguit protegir-lo. Li havien permès gaudir d'aquest retard virtuós en el desenvolupament turístic, però la construcció del túnel va facilitar enormement l'accés”, explica Murray. Va ser en aquesta mateixa època quan es van inaugurar alguns dels primers hotels com Can Verdera, ja lluny de les antigues fondes.
Tot i això, el veritable boom va arribar amb el lloguer de vacances. El 2007 es van concedir les tres primeres llicències per a allotjaments turístics. L'any següent ja en van ser set. I la febre airbnb no va deixar de créixer fins al punt que aquest 2024 es comptabilitzen 102 habitatges de lloguer de vacances en un municipi que amb prou feines supera els 700 habitants. És a dir, Fornalutx té un Airbnb per cada set residents. “Amb això, i sobretot després de la crisi del 2008, ha passat de ser un poble on el turisme era una mica anecdòtic a un poble molt turístic. De fet, ara és pràcticament un decorat”, lamenta Murray. El nombre de places turístiques ja arriba a les 536 i, en anys anteriors, ha aconseguit sobrepassar el d'empadronats.
El veritable boom va arribar amb el lloguer vacacional. En 2007 es van concedir les tres primeres llicències per a allotjaments turístics. A l'any següent ja en van ser set. I la febre airbnb no va deixar de créixer fins al punt que aquest 2024 es comptabilitzen 102 habitatges de lloguer vacacional en un municipi que a penes supera els 700 habitants. El nombre de places turístiques ja arriba a les 536 i, en anys anteriors, ha aconseguit sobrepassar el d'empadronats.
Abans –però també després- que aquesta turistificació fos evident als seus carrers, va començar per acaparar habitatges i fins i tot antigues explotacions agrícoles. “Els antics porxos dels oliverars es van adaptar i van llogar turistes com una forma de mantenir la terra i els bancals, perquè els margers són molt cars. Encara que moltes d'aquestes reformes estaven als llimbs legals. Amb el temps han passat a enriquir els seus propietaris, i en lloc d'arreglar els porxos el que fan és construir a sobre cases del segle XXI, amb les piscines i tot”, critica Joan.
La rendibilitat del lloguer turístic va acabar disparant el preu de l'habitatge. A l'aparador de l'única immobiliària que continua oberta, la casa més barata anunciada està a la venda per 495.000 euros. Segons Murray, això ha suposat una expulsió poblacional cap a Sóller, on la situació, reconeix, no és gaire més favorable.
Després de la crisi de 2008, ha passat de ser un poble en el qual el turisme era una cosa anecdòtica a un poble molt turístic. De fet, ara és pràcticament un decorat
Entre el bristre&grill i l'Aperol Spritz
Quan cau la tarda a Fornalutx, no només es palpa la turistificació, sinó també l'existència de dues zones clarament diferenciades: abans i després de la plaça. A l'anterior, el carrer Arbona Colom, desfilen els vestits de setí, els bronzejats impossibles i els daurats. És, o almenys sembla, l'evolució d'aquell prototurisme de luxe buscant sempre allò que és chic. Aquí el forn és la Sourdough Bread, l'últim restaurant que ha obert és un bistro&grill d'origen hongarès amb hamburgueses a 19 euros. Fins i tot la fusteria que encara resisteix –a diferència de la ferreria, que va tancar fa uns anys-, ha perdut la meitat del seu local per veure'l convertit en el Moxie, on es promociona l'Aperol Spritz i l'hora “gin o'clock”. “T'asseus i ets l'únic mallorquí entre un munt de turistes. No sents que sigui un lloc per a tu”, lamenta Biel.
Aquí el forn és la Sourdough Bread, l'últim restaurant que ha obert és un ‘bistro&grill’ d'origen hongarès amb hamburgueses a 19 euros. Fins i tot la fusteria que encara resisteix –a diferència de la ferreria, que va tancar fa uns anys-, ha perdut la meitat del seu local per a veure'l convertit en el Moxie, on es promociona l'Aperol Spritz i l'hora 'gin o’clock
Els que s'atreveixen a passar de la plaça en troben una versió casual de la turistificació que s'escriu en terrasses atapeïdes per turistes en xancletes i vestits estiuencs. De fet, la quantitat de taules fa que travessar el carrer de Sa Plaça es converteixi gairebé en una cursa d'obstacles. A prop, el Bar Sa Plaça i el Deportivo encara aconsegueixen mantenir locals entre els seus parroquians. “Hem hagut de canviar els nostres hàbits. Ara molts fornalutxers no s'asseuen a la terrassa del Deportivo, es queden a una de les finestres laterals i xerren allà pujats a tamborets”, afirma Joan. Només cal enfilar la carretera Ma-2120 de baixada a Sóller per comprovar-ho.
Un altre dels actes ja gairebé prohibitius és fer la compra a la botiga de queviures del poble. “Els productes han canviat, ara estan pensats bàsicament per a turistes, i els preus han pujat moltíssim”, diu Biel. La Maria assenteix: de ser el supermercat de totes les cases ha passat a ser el lloc on comprar l'ingredient oblidat quan no hi ha més remei.
Els productes han canviat, ara estan pensats bàsicament per a turistes, i els preus han pujat moltíssim
En aquesta cruïlla de cerveses de mitja tarda i sopars en horari europeu es creua una família alemanya que demana al fotoperiodista que els immortalitzi enmig d'aquesta postal de carrers sinuosos i testos a les portes de les cases. “És fotògraf”, diu el marit, que també porta una càmera penjada al coll. És la primera vegada que trepitgen Fornalutx. “El nostre amfitrió a Porto Cristo ens va dir que havíem de venir per la llum i la veritat és que és preciós”, elogien.
Una mica més d'experiència com a turista té Noel, que esgota amb pressa els últims metres fins a l'allotjament. “Els pares d'un amic van heretar una casa aquí i cada estiu vam intentar reunir-nos. Jo és la quarta o la cinquena vegada que vinc”, explica. Fornalutx, diu, continua sent el poble “espectacular” que el va atreure la primera vegada, però la tranquil·litat de llavors ha mutat. També els preus. “Ara és un caos total, hi ha molt turisme, molta més gent que altres anys. Ara mateix vinc corrent després de passar-me mitja hora per aconseguir aparcar. I els preus han pujat moltíssim. De fet, aquest any el meu amic ens ha llogat alguna cosa perquè era impossible trobar un lloguer normal”, lamenta.
“Vivim del turisme i això no ho podem evitar”
Molts coincideixen que el nou Fornalutx és una font constant de “tensions internes”. “Els canvis en els hàbits i la dificultat per aconseguir habitatge assequible o altres llocs de treball conviuen amb el fet que molts viuen del turisme”, reconeix Murray. Per a la resistència que decideix no cedir casa seva al lloguer de vacances la situació també és complicada. “Hi ha una pressió social molt forta. Si no ho fas, ets el ximple. I el pitjor és que molts propietaris d'aquelles cases de vacances també van després a les manifestacions contra la massificació turística i et diuen que als seus clients no els toquin perquè són 'turisme de qualitat'”, afegeix Joan.
Fa anys que aquí la principal activitat és l'hoteleria i la restauració, que suposen prop del 37% de l'economia del municipi. “Vivim del turisme i això no ho podem evitar”, afirma Toni, assegut a la terrassa del Bar Deportivo. “Aquí el que no treballa a l'hostaleria té un fill o una dona que ho fa. I que duri”, afegeix la Maria. Això sí, reconeixen la molèstia de la massificació de cotxes i el cert enuig perquè els estrangers s'hagin sumat a comprar cases en què no viuen sinó que, simplement, lloguen turistes. “I el benefici els ho queden tot ells”, critica Gori.
Per a Joan -que reconeix que en arribar al poble als anys 80 s'entretenia parlant amb la propietària del souvenir perquè llavors no comprava pràcticament ningú-, Fornalutx és una versió en miniatura del que passa a tot Mallorca. La turistificació que tot ho devora i per a la qual no hi ha plans decreixentistes. En gran part perquè, amb una població tan petita, molts, inclosos càrrecs polítics de l'Ajuntament, estan ficats al negoci. “No és que vulguem tornar a l'Arcàdia del lloc idíl·lic o que no vulguem el progrés, és que aquí el progrés només va en una direcció”, critica.