LLEGIR EN CASTELLÀ
Pau Rigo, l'ancià de Porreres (Mallorca) que va matar un lladre quan aquest va assaltar casa seva el febrer del 2018, ha defensat que el va disparar amb la seva escopeta en veure que, en un moment donat, l'atracador es va dirigir cap a ell i va pensar que el mataria. L'assaltant, Mauricio E., va irrompre a la vivenda amb el seu germà, Fredy, per robar els diners que el jubilat tenia a la seva caixa forta i, tal com ha relatat l'home, durant l'episodi “cada vegada es van posar més nerviosos i violents”: “M'empenyien i em preguntaven on tenia els diners fins que en un moment no vaig poder més. Vaig pensar: 'Aquesta gent em matarà'”. “Ho vaig fer per defensar-me. ¿Què havia d'haver fet? ¿Deixar-me matar?”, ha deixat anar dirigint-se al tribunal.
L'ancià s'asseu per segona vegada a la banqueta dels acusats, a l'Audiència Provincial de Balears, després d'haver estat jutjat pels mateixos fets el setembre de 2023. En aquella ocasió va ser declarat culpable mitjançant una resolució que va desencadenar la controvèrsia i va reobrir el debat sobre la legítima defensa i si en aquest cas es va produir o no una reacció proporcionada per part del jubilat. Després d'això, la Justícia va anul·lar el veredicte de culpabilitat per diversos errors en el plantejament i l'Audiència Provincial va exonerar finalment l'ancià en considerar que no hi havia prova “suficient” que l'acusat tingués “ànim de causar la mort” de l'assaltant. El mes de maig passat, però, el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) declarava nul·la l'absolució a petició de la Fiscalia i ordenava la repetició del judici.
El Ministeri Públic reclama quatre anys de presó per a l'octogenari per un delicte d'homicidi, i entre cinc i sis anys de privació de llibertat per a Fredy E. i els dos inculpats que van planificar el robatori, Marcos R. i José Antonio S. Mentre l'ancià ha defensat que va actuar en defensa pròpia, el germà del mort ha assegurat que en cap moment no li volien fer mal i que tan sols va forcejar amb l'home per arrabassar-li l'escopeta quan aquest ja havia disparat Maurici.
A preguntes de la fiscal, Rigo ha recordat que, en un instant en què va sortir a l'exterior de la vivenda, en què viu amb la seva dona, va ser abordat per dos encaputxats [en al·lusió als dos germans], que li van agafar i “van recargolar” el seu braç, li van tapar la boca i el van agafar pel coll. “Em van dir que em calmés. Pel que deien, pensaven que tenia 200.000 euros a casa. Em van introduir dins de la casa mentre em deien que estigués tranquil, que venien a emportar-se els diners. El primer que em van demanar va ser la caixa forta. Vaig tornar a sortir perquè la clau la tenia al cotxe”.
“Cada vegada es posaven més nerviosos i violents”
De nou dins del xalet, va baixar al soterrani amb un dels dos [suposadament Fredy] mentre l'altre assaltant es va quedar amb la seva dona a la seva habitació. En comprovar que a la caixa forta només hi havia 15.000 euros, “vam tornar a pujar i cada vegada es posaven més nerviosos i violents. Jo els deia que marxessin, però em sacsejaven i em preguntaven on eren els diners fins que un moment no vaig poder més i vaig decidir fer alguna cosa: defensar-me”. L'ancià ha recordat que tenia “molta por” atès que feia uns mesos havia patit un altre robatori en què li “havien posat la pistola al cap i un ganivet al coll. Em van deixar lligat i segrestat. Vaig pensar que em farien el mateix amb les brides”.
En un moment donat que els atracadors “pujaven i baixaven”, Rigo ha relatat que va agafar l'escopeta, que li havia donat temps a carregar. “Vaig dir a la meva dona que es quedés a l'habitació i que no es mogués. Van aparèixer els dos germans i em van colpejar. Em van trencar la columna vertebral”, ha explicat. A l'instant en què es van abalançar novament feia ell -“estàvem molt a prop”-, el jubilat, que llavors tenia 78 anys, va estrènyer el gallet. “No vaig pensar mai a disparar. Va ser en defensa pròpia. Jo no vaig atacar, em van atacar, que no és el mateix. Vaig ser atacat tenint l'escopeta a les mans, i què faria? Vaig disparar a ull. No sabia on havia disparat” , ha assegurat.
El germà del mort: “No sóc una persona que es dediqui a robar cases”
Per part seva, Fredy, germà del mort, ha narrat, a preguntes del seu advocat, que va ser un altre dels acusats, Marcos R., qui li va proposar executar el robatori. “Els primers dies vaig fer orelles sordes, però em van insistir. Em van dir que era una cosa fàcil perquè es tractava de gent gran i ells ja havien anat a casa seva. Em van preguntar si coneixia algú per dur a terme el robatori”, ha relatat, incidint: “No sóc una persona que es dediqui a robar cases. En primera instància vaig avaluar la situació i vaig pensar: 'm'agafaran'. Al final vaig pensar que era fàcil, perquè era una casa de camp i no feia falta pràcticament res. Només anar-hi i agafar els diners”.
Segons ha relatat, els altres dos acusats, el mateix Marcos i José Antonio S., li van proposar portar armes i unes brides, però ho va rebutjar “absolutament” perquè “no aniria a matar ningú”. El mateix dia dels fets, ha recordat, es van despertar d'hora i, una vegada al cotxe on anaven Marcos i José Antonio, el seu germà i ell van comprovar que hi havia una pistola, un ganivet i unes corretges. En arribar a Porreres, es van aturar després de la casa i Fredy i Mauricio van baixar del vehicle amb caputxes i dues potes de cabra. “En veure la vivenda, ens vam treure les sabates i vam saltar el mur que separa el camí de la propietat”, ha explicat.
En un moment donat, ha manifestat, va veure Rigo sortir del xalet. “Quan es va capgirar, el vaig abordar i li vaig tapar la boca. Va fer un crit però li vaig dir: 'tranquil, això passarà. No volem que les coses siguin violentes, no li farem mal”. Després d'això, ha assegurat que l'ancià va mostrar la seva disposició a col·laborar. Mentre la dona del jubilat era al pis de dalt, Rigo va agafar les claus de la caixa forta, que estaven al seu cotxe, i junts van baixar al soterrani. Maurici, per la seva banda, esperava al pis superior amb la dona.
“[Marcos i José Antonio] ens havien dit que obríssim la caixa forta, agaféssim el que hi hagués i sortíssim de l'habitatge. No sabíem quants diners hi havia”, ha manifestat, recordant com, en obrir Rigo la caixa forta, es va trencar la nansa de la motxilla i va pujar a buscar el seu germà per dir-li que acudís a ajudar-lo. “Jo estava molt nerviós, volia tornar a baixar, agafar els diners i anar-me'n”, ha abundat Fredy, que, en ser preguntat sobre si va veure l'ancià pujar les escales des del soterrani, ha apuntat que en baixar amb Mauricio va veure Rigo pujar, però “no hi vaig parar atenció”.
“No vinc a retreure res a cara a Rigo”
“Jo estava molt nerviós i ansiós, només me'n volia anar. Crec que vam carregar dues motxilles. A continuació, vam començar a pujar les escales, el meu germà davant meu. De sobte ens vam trobar a Pau amb l'escopeta apuntant, dient-li al meu germà: 'Et mato', i li va disparar. El meu germà va reaccionar lamentant-se 'm'ha matat, m'ha matat' i va caure a un lateral. Va ser tot molt ràpid, no va donar temps a fer res”, ha apuntat Fredy. Visiblement emocionat, ha traslladat al tribunal que “és una tortura per a mi, és recordar-ho dia rere dia”, moment en què la magistrada ha ordenat un recés.
En reiniciar-se la vista oral, l'acusat ha insistit que va ser “una cosa molt sorprenent”. “Vaig anar a agafar el meu germà i vaig veure que Pau estava carregant de nou l'escopeta, em vaig girar i vam iniciar un forcejament. Em vaig abalançar sobre ell per treure-li l'escopeta, però fins aquell moment no havia rebut cap cop. Li vaig colpejar perquè deixés anar la escopeta. En caure a terra vaig poder arrabassar-la, vaig agafar el meu germà i vaig llançar l'escopeta al camp”. En retrobar-se amb els dos acusats que estaven al cotxe, van intentar tranquil·litzar-lo.
Fredy E. ha finalitzat la seva intervenció mostrant-se “seguríssim” que si en algun moment previ al tret hagués copejat Rigo, “no estaria aquí assegut”. “Poden dir que sóc la persona més dolenta del món, però sé exactament el que va passar. Abans del tret en cap moment el vaig agredir. Va ser una mala decisió [perpetrar el robatori] i volia anar-me'n perquè sé que estava fent una cosa dolenta. No vinc a retreure-li res ni a dir-li que sigui un assassí. Li tinc empatia, podria ser el meu avi”, ha conclòs.