El Govern balear del PP arxiva la causa contra el conseller de Vox que va anomenar “croada d'alliberament” la guerra civil

El Govern del PP a Balears ha arxivat la denúncia interposada contra David Gil, portaveu adjunt de Vox al Consell de Mallorca, que el mes de febrer passat es va referir al cop d'Estat feixista del 1936 com “l'última croada d'alliberament”, fent apologia de la guerra civil i de la dictadura franquista mentre es debatia una iniciativa sobre la senyalització de carreteres construïdes per presos republicans.

Així ho han determinat els juristes de la Conselleria de Presidència -responsable en matèria de memòria democràtica-, els qui han elaborat un informe en què reconeixen que l'expressió emprada és “desafortunada”, si bé consideren que no està contemplada al tipus infractor de l'article 36 de la Llei de memòria democràtica, que regula les infraccions greus i les tipifica amb sancions entre 2.000 i 10.000 euros.

No només això. Els advocats asseveren que, durant el discurs que va efectuar Gil al ple del Consell del 8 de febrer passat -en què va pronunciar les expressions denunciades-, Vox defensa una “política de reconciliació i concòrdia” que “no obre ferides, sinó que busca tancar-les en promoure un relat que abasti totes les víctimes”.

Els juristes incideixen fins i tot que el conseller de Vox va al·ludir al cop d'Estat ia la Guerra Civil com una “tragèdia”, per la qual cosa consideren que això no és un “enaltiment” d'aquests fets històrics, encara que recorden el “perjudici” que causa l'ús d'aquesta “desafortunada terminologia”.

Després de conèixer l'arxiu de les indagacions, el PSIB-PSOE ha retret a la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), i al president del Consell de Mallorca, el popular Llorenç Galmés, pel que ha considerat com una “deriva neofranquista”. Els socialistes lamenten, a més, que el tancament de les investigacions es produeixi dies després que la formació d'extrema dreta iniciés els tràmits per derogar la Llei de memòria democràtica de Balears.

En un comunicat, el PSIB recrimina que, amb la seva expressió, Gil va defensar la “legitimitat” del cop d'Estat davant l'“estupor dels presents” i la “permissivitat” del president del Consell, a qui han responsabilitzat de la “direcció del debat”, criticant així mateix que el Govern arxivi la causa per “no considerar prou lesives les afirmacions fetes en públic”, encara que les “hagi lamentat”.

“Evitar la persecució de delictes d'odi i enaltiment de genocides suposa tornar a la cultura del càstig i la humiliació, i retrocedir en el camí de la recuperació de la dignitat dels centenars de milers de persones que van ser represaliades i assassinades a el transcurs d'un cop d'Estat, que ara Vox abandera amb la connivència del PP”, al·leguen.

Segons els socialistes, que s'eviti l'aplicació de les normes davant aquests fets “demostra fins a quin punt el PP ha assimilat els postulats antidemocràtics i obertament colpistes de Vox. Així, han censurat que s'hagin afavorit ”actuacions contràries a la convivència“ per la ”simple conveniència política de Prohens“, per ”salvaguardar el pacte entre PP i Vox que sosté el Govern i el Consell de Mallorca“.

El Grup Socialista al Consell “ha deplorat” aquesta actitud del PP que, al seu parer, posa per davant “l'interès personal de Prohens per mantenir-se al Consolat de Mar [seu de la presidència del Govern balear] a qualsevol preu”, per damunt de “fer complir les normes que anteriorment la seva formació va ser capaç de pactar”, i ha posat l'exemple de la Llei de memòria democràtica.

Finalment, el PSIB ha remarcat que el seu “compromís” estará “sempre amb la reparació, la dignitat i la justícia” de les persones i famílies de les víctimes del franquisme, que, des del seu punt de vista, “tornen a ser revictimitzades” amb aquestes actituds del PP. Per aquests motius, ha reiterat la voluntat de denunciar i perseguir“ qualsevol vulneració” fins a l'última instància per evitar que “els responsables quedin impunes”.

Podem, per la seva banda, va interposar una denúncia contra Gil davant la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica en considerar que els fets podrien ser constitutius de delicte. La formació morada recorda que, els dies posteriors, el conseller de Vox, “lluny de mostrar penediment”, va mantenir les seves declaracions, “justificant-se en el fet de ser 'un bon catòlic'”.

Els pactes entre el PP i Vox després de les eleccions autonòmiques i municipals del maig passat estan tenint severs efectes en una de les grans batalles ideològiques de la dreta: la memòria històrica. A les Balears, l'extrema dreta va registrar la setmana passada al Parlament balear la Proposició de Llei que proposa la derogació de la Llei de memòria democràtica de les Illes, aprovada el 2018 durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol. La supressió d'aquesta normativa figura a l'acord de legislatura aconseguit entre PP i Vox, pel qual els de Santiago Abascal es comprometien a abstenir-se a lainvestidura de la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern, com així va acabar passant.