LLEGIR EN CASTELLÀ
Enmig de la nova crisi desencadenada entre PP i Vox a Balears, i que en aquesta ocasió ha derivat en la ruptura total de les seves relacions, la presidenta del Govern, la popular Marga Prohens, ha anunciat la retirada dels Pressupostos autonòmics del 2025 davant la manca d'acords amb la resta de grups parlamentaris. La líder balear ha avançat aquesta decisió durant el ple celebrat aquest dimarts a la Cambra autonòmica, marcat principalment per l'acord aconseguit in extremis pel PP amb els partits d'esquerres per evitar la derogació de la Llei balear de memòria democràtica, la supressió de la qual va imposar l'extrema dreta a l'inici de legislatura a canvi de facilitar la investidura de Prohens.
Durant la seva intervenció, Prohens ha manifestat que l'Executiu retirarà el projecte de Pressupostos “en vista que no es donen les condicions” de cara a la seva aprovació. Les negociacions amb els de Santiago Abascal han acabat dinamitades davant l'enduriment de les condicions plantejades per aquests, que, entre altres qüestions, exigien la supressió del català a la funció pública i la seva eliminació com a llengua vehicular en l'educació pública de les illes, en contra del que estableix aquest sentit la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que estableix que les institucions han d'assegurar el coneixement i l'ús progressiu de la llengua pròpia -com així la considera l'Estatut d'Autonomia balear- en l'àmbit de l'ensenyament.
S'obre ara, per tant, un escenari en el qual Govern s'ha mostrat disposat a negociar amb l'esquerra uns nous comptes, tal com ha manifestat el portaveu parlamentari del PP, Sebastià Sagreras, qui ha apuntat al mes de febrer com la data en la qual podria presentar-se el nou text. “El que és clar és que buscarem treure la majoria”, ha recalcat Sagreras, que, respecte a la possibilitat que la retirada del projecte obri les portes a la convocatòria d'eleccions anticipades, com han sol·licitat diversos alcaldes del PP, ha assegurat que ara com ara no es contempla aquest escenari. Amb tot, ha afegit que al PP “li agraden les nits electorals”.
Mentrestant, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha asseverat que l'Executiu “mai traspassarà les seves línies vermelles” i, per tant, “no aprovarà uns Pressupostos per a rebentar la convivència a les aules”. Atesa aquesta circumstància, s'ha compromès a “continuar negociant amb tots, com s'ha fet fins ara, i a treballar incansablement per l'estabilitat” de la Comunitat Autònoma.
Per la seva banda, Prohens ha posat èmfasi que el “full de ruta” del seu Govern és el programa electoral amb què van concórrer a les eleccions autonòmiques del 2023, destacant el seu “orgull i força” per “haver guanyat” els comicis i per liderar el partit que “genera més confiança”. “Som conscients del que implica”, ha admès, aclarint que “les línies vermelles del PP en matèria lingüística són perfectament conegudes i han estat explicades des del principi de legislatura”. Per això, ha incidit, els conservadors “no entraran en tacticismes ni en xantatges a base d'un error que s'ha de corregir perquè no representa la voluntat majoritària del Parlament”.
La presidenta balear s'ha referit, en concret, a la validació, per un “error humà” -en paraules de Costa-, de 34 esmenes que Vox va presentar a la Llei autonòmica de simplificació administrativa. Després de la incorporació d'aquestes esmenes, el vicepresident econòmic de l'Executiu va anunciar que, quan la Llei de simplificació es publiqui al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), el Govern aprovarà un decret que invalidi les mesures, l'entrada en vigor de les quals retrotrauria la legislació balear fa dècades en matèria mediambiental i de normalització de la llengua catalana.
La intenció de tombar aquestes esmenes no va agradar a Vox, que va decidir tirar per terra en primera votació els comptes de 2025 i va buidar de contingut tant l'articulat com les seccions que componen el text dels pressupostos.
Amb tot, Prohens ha rebutjat fer “cordó sanitari” ni Vox ni cap partit que “de manera lliure i democràtica” ha obtingut representació parlamentària, com li ha demanat el portaveu parlamentari de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia. “Els 62.000 votants de Vox em segueixen mereixent el màxim respecte”, ha subratllat, incidint que “no cal etiquetar ni aïllar cap grup, perquè això és una cosa que tampoc no ho fa l'esquerra”.
La líder del PP ha recordat que des que l'extrema dreta “decidís al mes de juliol trencar de manera unilateral els acords de governabilitat, amb arguments que ni tan sols afectaven aquesta comunitat autònoma, perquè aquesta no té les competències de menors estrangers no acompanyats, aquest Govern només s'ha guiat pel seu programa de govern i la paraula donada als ciutadans”, que van donar “la seva confiança majoritària” al PP a les eleccions de maig de 2023. “Som un govern en minoria i això implica negociar llei a llei i iniciativa a iniciativa, sense acceptar xantatges i amb el programa de govern del PP com a úniques línies vermelles”, ha explicat Prohens .
“Tot és molt més senzill”, per a Prohens, perquè, com ha recordat, “la situació d'un govern en minoria no és nova a Balears i obliga a negociar llei a llei”, cosa que, ha reivindicat, “es pot fer des de la centralitat, posant els interessos dels ciutadans de les Balears per sobre d'interessos partidistes”. Per part seva, Apesteguia ha retret al Govern que insisteixi a afirmar que va arribar a un pacte d'investidura amb Vox perquè “no van tenir alternativa”. “Això no és veritat, Més li va allargar la mà des del principi amb la condició que no arribaran a cap acord amb Vox”, ha precisat.
L'ecosobiranista ha criticat a més el Govern perquè tot i que Vox decidís al juliol trencar els acords de governabilitat, aquest Executiu autonòmic “ha mantingut Vox com a soci preferent”, i “només han intentat pactar amb l'esquerra per solucionar els errors a què ha portat Vox”.
Per part seva, la portaveu de la formació d'extrema dreta al Parlament, Manuela Cañadas, s'ha mostrat indignada després de l'acord del PP amb l'esquerra per no derogar la llei de memòria democràtica i la retirada del projecte de pressupostos autonòmics. “Nosaltres no tenim cap por de res ni de ningú. Volen convocar eleccions? Que les convoquin. Suposo que tindran els números suficients. I, si no en tenen, que resin perquè no hi hagi un diputat de Vox que sigui fonamental per a ells”, ha advertit en declaracions als mitjans als passadissos de la Cambra.
Fins ara, les cessions per part del PP han estat la tònica pràcticament habitual en les negociacions amb l'extrema dreta. El mes d'octubre passat, el Govern tirava endavant la seva proposta de sostre de despesa del proper any gràcies a l'abstenció de Vox, que tot just un dia abans anunciava el seu posicionament després d'arrencar el compromís dels populars que no accediran al repartiment de menors estrangers no acompanyats que proposa el Govern central, així com la implantació d'altres mesures per lluitar contra la “immigració i l'ocupació irregular”.
Ja en el debat dels comptes del 2024, la llavors portaveu d'extrema dreta, Idoia Ribas, advertia: “Vox no extorsiona ningú, només s'agenolla davant Déu”. En aquella ocasió, el PP va poder tirar endavant els pressupostos després de doblegar-se davant de les exigències dels d'Abascal, els qui, a canvi de brindar el seu suport als comptes, van arrencar dels populars el compromís de destinar 20 milions d'euros per desmantellar l'escola en català i eliminar totes les subvencions a patronals i sindicats.