Gran manifestació per les mesures de PP i Vox contra el català a Balears: “Amb 70 anys he de tornar a protestar”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Els tons verds de les samarretes eren diferents, però a Balears aquest color té un significat especial, encara més quan es tracta d'una protesta. Onze anys després, una altra marea verda -que recorda clarament a la que es va enfrontar a l'expresident José Ramón Bauzá (PP) per voler desmantellar l'escola en català a les Illes- ha inundat aquesta tarda el centre de Palma, concretament, la Plaça Major.
Tot i que el Correllengua va néixer el 1995 i sempre ha estat un acte reivindicatiu a favor del català, aquesta edició ha cobrat encara més força, si és possible, per les polítiques que han adoptat PP i Vox en contra de la llengua pròpia de les Balears. La crispació de la ciutadania que defensa la llengua ha anat augmentant durant els últims mesos i aquest diumenge milers de persones han sortit al carrer per manifestar el seu descontentament.
Si bé des de les administracions públiques PP i Vox -que governen a la majoria d'institucions de les Illes des de les eleccions del maig de l'any passat- advoquen reiteradament pel retrocés de la llengua catalana, la societat civil ha decidit respondre amb manifestacions i mobilitzacions a favor del seu ús. En aquesta ocasió, “Sí a la llengua” ha estat el lema escollit per a la Diada de la Llengua -o Correllengua-, coorganitzada entre Joves de Mallorca per la Llengua i l'Obra Cultural Balear (OCB).
“Als meus 70 anys torno a protestar”
L'acte d'aquest diumenge ha començat a les 17.00 hores de la tarda amb la congregació de tots els participants i una “ballada” popular a càrrec del grup Magranes. Aquesta hora prèvia a l'acte central de la jornada ha servit per animar l'ambient mentre les quatre “Flames per la Llengua” del Correllengua, que aquests dies han recorregut les quatre illes, arribaven a la destinació final: la Plaça Major de Palma.
Des de la Porta Pintada i inundant el carrer de Sant Miquel, acompanyades per batucades i les agrupacions de xeremies de tota l'illa, les quatre flames han arribat a una plaça atapeïda de gent de totes les edats (segons els organitzadors, unes 40.000 persones, dada que rebaixa a 5.000 la Policia Local) que les ha rebut amb castellers i mapes amb forma de Mallorca i una senyera pintada, la bandera representativa de Balears.
Un cop allà, a l'escenari, s'han iniciat els parlaments. Primer, les cantautores Mar Grimalt i Miquela Lladó han llegit el manifest que ha acompanyat aquests dies el Correllengua. El text demana el “compromís de la ciutadania” en la defensa de la llengua catalana, que des de fa vuit segles es fa servir cada dia. També recorda les “restriccions històriques que han patit els catalanoparlants”, que han aconseguit sobreviure gràcies a la “fidelitat envers la llengua i la cultura pròpies”. Demana, a més, el “compromís de les institucions” per a la recuperació de la llengua. Segons el manifest, això es durà a terme amb “l'abandonament de l'odi i dels atacs contra el català”.
També hi ha intervingut el president de l'associació Joves de Mallorca per la Llengua, Pau Emili Muñoz, que ha començat el seu discurs al crit de “Català, català, català”, parafrasejant el president de l'Obra Cultural Balear el 1977, Josep Maria Llompart. Muñoz ha instat que se'ls escolti a totes les institucions “des d'Europa fins a la Casa Reial”. També s'ha reafirmat que els joves estan compromesos “amb el llegat dels nostres avantpassats que ja van lluitar per preservar la llengua i la cultura”. “No estem cansats, continuarem lluitant contra els que ens volen exterminar com a poble”, ha afirmat.
No estem cansats, continuarem lluitant contra els que ens volen exterminar com a poble
Ha acabat el president de l'Obra Cultural Balear, Toni Llabrés, amb un discurs molt crític cap al Govern de Marga Prohens (PP). “Estem aquí per compromís, i responsabilitat, tenim una llengua i la volem viva en tots els àmbits de la vida pública, a les escoles, la sanitat i les administracions”, ha relatat. En la seva intervenció també ha demanat al PP que torni al “consens estatutari” i que abandoni “aquest nefast inici de legislatura”. “Presidenta Prohens, ja n'hi ha prou”, ha afirmat. A més, ha instat la responsable màxima de l'Executiu balear a triar entre situar-se “amb la majoria social del poble de Mallorca” o “continuar agenollada davant del feixisme”. Llabrés ha finalitzat amb un dels lemes que ha promocionat l'OCB durant els dies previs a la manifestació: “El nostre amor a la llengua i a Mallorca és infinitament més gran que el seu odi”.
Presidenta Marga Prohens (PP), ja basta. O està amb la majoria social del poble de Mallorca o continua agenollada davant el feixisme (Vox)
Neus Duran, la secretària de Joves de Mallorca per la Llengua, i Josep Buades, membre de l'entitat, han assegurat en declaracions a elDiario.es que estan “molt contents” amb l'edició del Correllengua d'aquest any. “La societat mallorquina ha respost amb tota la força”, expliquen. També argumenten que una jornada com la d'avui “serveix com a termòmetre per veure quants són i en quin punt estan” en relació amb les persones que defensen el català dels atacs de PP i Vox.
A més, s'han pogut veure tant les samarretes d'aquesta edició del Correllengua com les que es van fer servir fa onze anys contra el TIL, el sistema trilingüe (castellà, català i anglès) que va voler implementar sense èxit José Ramón Bauzá a l'escola balear. Duran i Buades argumenten que “estem vivint un paral·lelisme” perquè les dues mobilitzacions estan emmarcades en un context d'atacs a la llengua catalana.
Al carrer, manifestants de totes les edats abarrotaven el centre de Palma. Una assistent explica a elDiario.es que és “super necessari que ens moguem” davant dels atacs del PP i Vox a la llengua catalana. “No hauria pensat que, als meus 70 anys, hagués de tornar a protestar per aquest tema amb la senyera. Quan érem joves vam lluitar molt i ara estem retrocedint”, declara a elDiario.es.
Polítiques d'atac constant al català
Vox, que sosté l'Executiu autonòmic de Marga Prohens (PP) al Parlament gràcies a un acord rubricat l'any passat, ha pressionat els populars per retirar el català a la majoria d'àmbits públics, com l'administració, la sanitat o l'educació, per així acabar amb la immersió lingüística a l'arxipèlag balear. Per exemple, una de les primeres mesures que va fer l'Executiu autonòmic del PP quan va arribar al poder va ser aprovar, mitjançant un decret de mesures urgents, que l'acreditació del català per treballar com a sanitari públic a les Balears fos un mèrit i no un requisit, com venia succeint fins al moment.
D'altra banda, els conflictes en matèria lingüística en educació tampoc no han parat de succeir-se. De fet, els populars van estar a punt de no aprovar els Pressupostos autonòmics perquè Vox els exigia com a condició que eliminessin el català com a única i principal llengua vehicular a l'escola, el que a la pràctica suposa eliminar la immersió lingüística, necessària perquè els alumnes adquireixin unes competències sòlides en català -llengua minoritzada a l'arxipèlag-. En contrapartida, Vox presumeix d'haver implementat la “lliure elecció de llengua”. Amb aquesta opció, recau a les famílies i a la direcció dels centres escollir si els nens estudien en castellà o en català.
Aquesta mesura ha despertat les crítiques de la comunitat educativa balear, que directament parla de “segregació lingüística”. A més, la immensa majoria de centres educatius de totes les Illes ja es van manifestar en contra: el professorat de cada institut o col·legi, amb vestimenta negra en senyal de dol o amb les samarretes de la marea verda contra el TIL –el sistema trilingüe que va voler implementar Bauzá a l'escola balear-, posava amb lletres gegants amb el lema “La llengua no es toca”.
Qui tampoc no queda absolta de polèmiques és l'administració pública, perquè encara que es tracta d'un projecte preliminar, tant el Partit Popular com Vox van votar a favor d'una moció presentada pels segons amb què volen “garantir que el desconeixement del català no penalitzi a l'accés a la funció pública”, com explica el document.
A més, més enllà del Govern, a escala municipal, la llengua pròpia també viu un greu retrocés. Un dels casos més recents ha passat a l'Ajuntament de Calvià, també governat per PP i Vox, on el català ha deixat de ser oficialment la llengua usual del Consistori per primer cop en 35 anys. Així, han aprovat un nou reglament que regula les llengües oficials i ara l'administració municipal podrà fer servir indistintament tant el castellà com el català.
Tot i que tots els atacs anteriors ja són motiu més que suficient per a la mobilització, la Diada per la Llengua que ha tingut lloc aquest diumenge cobra encara més sentit després dels darrers esdeveniments: Vox vol canviar l'Estatut d'Autonomia i substituir la denominació “català” per la de “llengües balears”. És a dir, que a l'Estatut balear ja no es digui que la llengua pròpia i cooficial de les Illes és el català, sinó les suposades “llengües balears” (mallorquí, menorquí i eivissenc).
Tot això ve propiciat per la distinció amb el títol de “Reial” que la Casa Reial ha atorgat recentment a l'Acadèmi de sa Llengo Baléa. Es tracta d'una entitat contrària a la unitat del català que defensa erròniament que a les Balears no es parla aquesta llengua, sinó el pseudoidioma balear, tot i que la majoria d'experts en la matèria afirmen que el balear és un dialecte del català (com ho podria ser l'andalús de l'espanyol). Davant l'allau de crítiques que ha rebut la Casa Reial per la concessió d'aquest títol, Zarzuela ha justificat la decisió amb uns suposats informes que no ha volgut fer públics.
Cinc dies de Correllengua Interilles
La manifestació d'aquest diumenge ha estat el colofó final que ha coincidit amb el desenllaç de cinc dies de Correllengua, que aquest any ha fet participes a totes les illes, estrenant-se a Menorca i les Pitiüses (Correllengua Interilles), per celebrar el 30 aniversari de l'entitat organitzadora, Joves de Mallorca per la Llengua. Des de dimecres passat 1 de maig, fins avui, dia 5, la “Flama per la llengua” ha recorregut 59 municipis de les quatre illes, reunint uns 20.000 participants.
La manifestació d'aquest diumenge ha estat el colofó final que ha coincidit amb el desenllaç de cinc dies de Correllengua. Des de dimecres passat 1 de maig, fins avui, dia 5, la 'Flama per la llengua' ha recorregut 59 municipis de les quatre illes
El Correllengua és una cursa no competitiva de relleus que consisteix a lliurar com a testimoni la flama. El seu ritual és molt senzill: la Flama ha sortit cada dia des d'un punt diferent i s'ha traslladat caminant, corrent o amb bicicleta (a l'estil de l'olímpica) entre els diferents municipis de cada illa, sense ser mai apagada. En arribar, s'ha llegit un manifest reivindicatiu. A més, en alguns dels pobles s'han organitzat concerts o ballades populars per rebre-la. És el cas de sa Pobla (Mallorca), on dissabte a la nit es va celebrar un concert a càrrec dels menorquins Rudymentari i del popular grup català Gossos, que celebren el seu retorn.
Aquesta activitat cultural se celebra amb l'objectiu de promoure i defensar l'ús del català. La idea va néixer el 1995 amb la finalitat de demostrar, com argumenten des de Joves de Mallorca per la Llengua, la “vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l'ús social”. Normalment s'organitza de forma bianual, alternant-se amb l'Acampallengua, una altra activitat que promou l'entitat. Més concretament, Joves de Mallorca per la Llengua és una associació juvenil sense ànim de lucre que, des del 1994, lluiten per defensar la llengua i la cultura pròpies de Mallorca.
1