Hamaques a 340 euros i una safata de sushi per 185: els preus prohibitius de la costa d'Eivissa

Enterrada en la sorra, la fita de concessió d'un dels lots d'una platja de Sant Josep (Eivissa) estableix el preu màxim de lloguer d'una hamaca i ombrel·la: deu euros en cas que el lloguer duri tot el dia o cinc euros en cas de voler-lo només per a la meitat de la jornada. Al costat, Ashley, originària del Regne Unit, descansa en una enorme balinesa doble al costat d'una amiga seva, Sarah, que pren el sol en un altre llit idèntic. L'escena és idíl·lica: la mar, les glaçoneres recentment servides en les taules baixes per a aconseguir les ampolles amb poc esforç i vacances en un destí com Eivissa.

Al costat de les dues turistes hi ha arremolinats venedors ambulants que venen ombrel·les, pareos i ulleres de sol. L'ombrel·la està a 20 euros, en teoria, 10 euros més cara que la del Cala Bassa Beach Club. No obstant això, les angleses han pagat 50 euros per gandula, no els 10 euros que marca la fita. Per què? Feta la llei, fet el parany: els establiments cobren més als turistes perquè fan ús de les seves instal·lacions. El local ocupa un dels 80 quilòmetres de litoral que té el municipi, el més costaner de tota l'illa i també el terme municipal on els preus a peu de platja (dins del domini públic marítim-terrestre) s'han disparat, malgrat estar regulats.

Les cartes d'aquestes concessionàries ofereixen sushi (uns 185 euros per 40 peces), ostres (12 euros la unitat) i altres plats més bàsics, però no per a totes les butxaques. Així i tot, són adulats per alguns que els comparen amb altres negocis d'Eivissa encara més abusius, com els clubs Hï, Ushuaïa o l'acabat d'estrenar UNVRS, tots propietat de la família Matutes.

La platja del famosos

Per a una persona de classe mitjana és difícil prendre's una ‘canyeta’ en algun dels restaurants-club que plaguen la costa josepina. Al Blue Marlin, a Cala Jondal, els 250 ml de cervesa costen -informa el cambrer, Cristian- “només deu euros”. L'exclusiu establiment, que va obrir en 2004, fa més de dues dècades, compte fins amb dos molls propis on atraquen amb freqüència dinguis de poca grandària que porten a iots, catamarans o velers de gran envergadura freqüentats per turistes o personalitats conegudes. Gairebé mai per residents.

Sobre els còdols -fragments de pedra- d'aquesta mateixa platja on a penes hi ha uns metres per a la gent de nevera i ombrel·la portada de casa, els paparazzis han fotografiat des de Leonardo DiCaprio fins a Jeff Bezos, fundador de la mastodòntica Amazon, passant per Naomi Campbell. En els tres anys que Cristian porta treballant a Cala Jondal a penes han augmentat els preus, assegura. “Quan vaig arribar les copes valien 16 euros i avui dia continuen valent el mateix”, apunta.

Just al costat, a l'esquerra, hi ha dos altres beach clubs i, finalment, un restaurant abans de la fi de la cala. Es tracta de les quatre concessionàries de Cala Jondal, a les quals es van adjudicar en l'últim concurs 270 hamaques i 135 ombrel·les a empreses diferents. Entre tot, crida l'atenció que un dels subcriteris avaluables sigui l'aspecte mediambiental.

L'encarregat de gestionar la reserva de les hamaques en es Jondal, un d'aquests beach clubs, explica a eldiario.es que el preu per cada una és de deu euros i que per ombrel·la és el mateix. Però les condicions per a optar a aquesta reserva és “menjar i beure en el restaurant”. “Si no, hi ha gent que ve i només consumeix aigua, per exemple”, afegeix el treballador, no sense un cert to de protesta.

Un beach club ofereix una hamaca per deu euros i una ombrel·la per aquest, però obliga a menjar i beure en el restaurant. No val amb demanar-se una aigua

D'altra banda, els clients amb una reserva per a la part de restauració no poden gaudir després gratuïtament de les hamaques: l'establiment fa una distinció de les dues àrees per al consum. El mateix empleat assenyala que, normalment, els comptes solen rondar els cent euros per persona amb menjar i beguda. El preu de la sagnia de cava, per exemple, és de 80 euros. Això sí, això no sembla ser un problema: “Normalment, la gent demana de tot”.

Enguany els preus són fins i tot una mica més elevats que l'anterior, però segurament (seguint la regla de tres que “cada any pugen”) son també més baixos que el que ve. L’increment -valora un cambrer- no té res a veure amb la demanda, sinó que cada any l'illa en general es va tornant “una mica més cara”.

El projecte de quatre amics

A Cala Bassa, en cap moment informen els clients que tenen possibilitat de pagar per hamaca i per ombrel·la deu euros. En concret, Sarah i Ashley havien pagat primer 200 euros per unes balineses a la part superior, prop del quiosquet i ara, al migdia, descansen per poc menys sobre la sorra de la triada fa poc com a millor platja de 2025 pels lectors de la revista internacional de viatges Condé Nast.

Una altra turista que pren el sol en una de les balineses més pròximes al chiringo assegura que ha pagat per l'exclusiva gandula un total de 240 euros. És igual que sigui per a una persona o per a dues persones, “el preu és el mateix”, determina. Assenyala, a continuació, una altra zona més pròxima a la platja i afegeix: “Aquestes d'aquí valen 340”. Malgrat això, en acostar-se eldiario.es a preguntar-li el preu a un cambrer, el treballador afirma que són deu euros per l'ombrel·la i altres deu per l'hamaca. Quan se li pregunta per què alguns dels clients han arribat a pagar més de 300 euros per algunes d'elles assegura que es tracta d'un plus “pel servei triat”. L'empresa té adjudicats des de 2023 dos lots de 127 hamaques i 64 ombrel·les en total per un import de 117.691 euros (sense IVA).

Marc Ramón Roig, eivissenc de naixement i un dels quatre amos d'aquest beach club, un dels primers de l'illa (es va crear en 2011), refusa donar declaracions a aquest diari i es desmarca de l'etiqueta de ‘turisme de luxe’. “Tenim preus per a tota mena de clients”, assegura. Encara que els plats del restaurant van des dels 40 fins als gairebé 900 que costa el més exclusiu caviar. També aclareix que el negoci de la seva propietat, més que ser un beach club, pertany al sector de la restauració. El nom propi de l'empresa i els preus del servei semblen per si mateixos xocar amb la versió del copropietari.

Fa ja gairebé quinze anys que Ramón Roig va fundar al costat de Roger Requena, Javier Salvatierra i Xavi Margui el ja famós CBbc. Eren quatre amics amb un projecte entre mans. “Decidim que valia la pena somiar en gran. Ho vam fer front a la mar d'Eivissa, amb el cor ple d'il·lusió i el cap curull d'idees”, expliquen en la pàgina web de l'empresa. Ho van aconseguir. Ara, el projecte no sols inclou els restaurants, les ombrel·les i les hamaques, sinó que un es pot donar un massatge, es pot comprar un caftán o un biquini (per preus estratosfèrics) o pot arribar fins al chiringo a recordar tot el que abans era Cala Bassa i ja no és.

Una platja familiar

Les famílies eivissenques encara parlen amb nostàlgia de com era el lloc abans que Roig i els seus amics materialitzassen els seus designis: una platja familiar, fins i tot més que Platjes de Comte, on s'anava més a fer torrades a l'hivern o a la primavera. “Hi havia tota una pineda, on ara està el beach club, baix la que podies gaudir de l'ombra. Hi anàvem molt perquè era molt bonica i continua sent-ho, només que abans era més salvatge”, reviu Conchi Riera, que fa anys que ja no s'acosta. Sobretot, recorda quan els seus fills jugaven amb els peixos, buscaven petxinetes i es tiraven de les roques.

Els eivissencs celebraven allí els aniversaris dels nascuts al maig de seguida que amenaçava amb fer bon temps. Primer amb la família i més tard amb els amics amb els quals s'acampava -llavors la normativa ho permetia- i es gaudia de les nits d'estiu. A poca distància, dormia també l'ermità de Cala Bassa, que cavalcava entre la llegenda i la realitat. Presumptament, era un home que habitava en una de les coves (n’hi ha de terrestres i marines) de l'entorn de la platja.

El que més recorda Tomeu Torres, de 25 anys, és quan en les excursions de primària, el seu col·legi organitzava una sortida amb bici des de Sant Antoni. Una data “anhelada” per tots els nens que, acompanyats dels pares, mares i professorat, recorrien el passeig marítim i, en arribar, preparaven el menjar abans de passar-se tota la tarda jugant en vestit de bany. “Aquests moments ja no se celebren aquí per l'exagerada massificació que viu la platja”, lamenta el portmanyí.

Hi havia tota una pineda, on ara està el beach club, baix la que podies gaudir de l'ombra. Hi anàvem molt perquè era molt bonica i continua sent-ho, només que abans era més salvatge

Conchi Riera — Resident

33 expedients a onze lots

Des de l'Ajuntament de Sant Josep han explicat a eldiario.es que en 2024 van obrir un total de 33 expedients que afecten onze lots per incompliments de contracte dels beach clubs del municipi. No han especificat de quins establiments es tracta a l'haver expedients oberts, ja que els afectats han presentat al·legacions o recursos.

Quant a aquesta temporada turística, s'ha aixecat ja alguna acta, però no s'ha tramitat cap expedient, afegeixen des de l'equip municipal de Govern. Els incompliments de contracte es graduen de lleus a molt greus i les sancions van de l'1% al 10% del preu del contracte per a molt greus, que depèn del cánon que hagin ofert per a explotar la instal·lació.

L'Ajuntament ha informat aquest dimarts que reduirà entre un 10 i un 15% el nombre d'hamaques a les seves platges a partir de l'estiu de 2026, quan s'acaba l'actual contracte de licitació aprovat l'any 2023. En aquest sentit, l'alcalde Vicent Roig ha assenyalat que “s'actua contra els excessos a les platges del municipi”, encara que s'han estat permetent a través de les adjudicacions en els últims anys.

D'altra banda, s'han impulsat mesures per a regular el soroll i protegir zones vulnerables com el Parc Natural de Ses Salines. Això ha provocat que l'històric quiosquet de sa Trinxa s'hagi quedat sense les seves habituals sessions de dj, la qual cosa ha provocat descontent entre alguns assidus i també regirada en les xarxes socials. Les postures són similars al dilema continu que viu l'illa des de fa anys: conservar l'hàbitat natural de les espècies o esprémer Eivissa fins a treure-li el rèdit més gran.