Una immobiliària de luxe posa a la venda per un milió d'euros un poblat talaiòtic del segle III aC
LLEGIR EN CASTELLÀ
En poc més de 700 quilòmetres quadrats de territori, Menorca compta amb més de 2.000 jaciments de l'era talaiòtica -datada entre el 1200 i el 800 aC-, catalogats i amb un alt grau de conservació. Túmuls funeraris megalítics coneguts com a Navetes i construccions ciclòpies anomenades Taula ubicades en grans recintes de pedra, són dos dels monuments més característics que poblen l'illa. Jaciments que, pel seu valor històric, han fet a Menorca mereixedora del títol de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Tot i la importància d'aquestes construccions, que expliquen segles d'antiguitat, la immensa majoria dels jaciments es troben dins finques privades. Finques que, com tot allò privat, es poden vendre i es poden comprar.
És el cas del poblat talaiòtic de Binisafullet, un jaciment considerat Bé d'Interès Cultural (BIC) i que es troba dins una finca de 6.000 m2 que està a la venda. Encara que el jaciment no es pot edificar, modificar, remoure, ni reformar, la parcel·la en què es troba sí que pot canviar de propietaris i amb ella el poblat, això sí, previ pagament dels 950.000 euros que l'agència Setheby's demana per la propietat. “El poblat talaiòtic de Binissafullet està situat al municipi de Sant Lluís. És un recinte prehistòric que va estar en ús especialment des d'aproximadament els segles IV i III aC”, especifiquen des d'aquesta agència de béns arrels especialitzada en propietats de luxe.
“El 99% dels jaciments talaiòtics a Menorca són propietat privada. Si bé és cert que el Consell Insular va assumir al seu moment la gestió de Torre d'en Galmés i en les darreres dècades ha comprat també el castell de Santa Àgueda i alguns altres, en general són molt pocs els jaciments totalment públics”, explica a elDiario.es l'arqueòleg Carlos de Salort. Per part seva, el conseller i portaveu de Més per Menorca, Josep Juaneda, detalla que, encara que hi ha pocs casos, l'adquisició de monuments per part de l'Administració no és excepcional.
El 99% dels jaciments talaiòtics Menorca són propietat privada. En general, són molt pocs els jaciments totalment públics
“El 1977, el Ministeri de Cultura va adquirir Torre d'en Galmés, a Alaior, i el 2019 va cedir la seva titularitat al Consell Insular de Menorca. Trepucó, al terme de Maó, tenia una part municipal i el 2018 el Consell va comprar la part que quedava privada. El mateix any el Consell va adquirir Son Catlar, a Ciutadella, abans va adquirir Montefí”, enumera el dirigent menorquinista. Aquest insisteix que l'Administració “ni pot ni ho ha de comprar tot”, tot i que considera que “és positiu que passi” de manera selectiva.
Poblats talaiòtics en hotels
La realitat és que l'oferta de Sotheby's no és nova ni és l'única. El 2013 una immobiliària va vendre la finca Binigaus Nou de 120 hectàrees i que es va convertir en un hotel boutique rural. Dins del municipi de Ferreries, la firma hotelera francesa Les Domaines de Fontanille va adquirir el 2017 la finca Santa Ponça que acull un talaiot i un hipogeu funerari. Sense anar més lluny, el talaiot de Torrellissar Vell a Alaior, que conté un dels únics recintes de taula completament conservats i que integra la llista de monuments considerats Patrimoni de la Humanitat, és dins una finca dedicada a l'explotació agrícola privada.
Per la seva banda, des de Sotheby's assenyalen que aquesta propietat “està als listings de Sotheby's Menorca International Realty des de fa una mica més d'un any” i reconeixen que la notícia del poblat talaiòtic en venda ha generat interès en els seus clients. “Han augmentat considerablement el nombre de consultes interessades per la venda d'aquesta propietat”, subratllen a elDiario.es. Preguntats pel perfil de clients que expressen interès en aquest tipus de propietats, la immobiliària subratlla que es tracta de “persones que tenen un vincle especial amb Menorca i tot allò que té a veure amb la història, l'art i la cultura de l'illa”. També reconeixen que han rebut algunes ofertes d'organismes públics. “No podem revelar de quina administració es tracta ni la naturalesa de les ofertes. Estem obligats a guardar la confidencialitat”, destaquen.
La notícia que el poblat talaiòtic està en venda ha augmentat considerablement el nombre de consultes interessades per la venda d'aquesta propietat. Són persones que tenen un vincle especial amb Menorca i tot el que té a veure amb la història, l'art i la cultura de l'illa
Però, com és possible que alguna cosa que és precisament Patrimoni de la Humanitat –és a dir, de tots– sigui alhora privat? Juaneda planteja que això és conseqüència directa de l'enorme densitat patrimonial. “Menorca és l'illa amb més densitat de restes arqueològiques del món. A 700 km2 tenim més de 2.000 béns arqueològics catalogats i distribuïts per tota l'illa, entre els quals hi ha poblats prehistòrics sencers, monuments individuals com talaiots, navetes, o restes d'estructures disperses, identificades i la majoria no excavades. D'aquests jaciments, n'hi ha 1.491 que són Bé d'Interès Cultural -la màxima categoria de protecció dins de les propietats rurals-”, explica. Així mateix, comenta que “és impossible que tot sigui públic, perquè implicaria que l'administració hauria de ser propietària de tot el camp, de tot el sòl rústic: un absurd”.
En aquest mateix sentit s'expressa l'arqueòleg de Salort, que considera que seria “meravellós” que els jaciments fossin públics, però que, a causa del volum de recursos que requeriria en el cas de Menorca, ho considera una idea “una mica utòpica”. “El més interessant és reflexionar sobre qui volem que gestioni i com. Volem que els nostres jaciments estiguin conservats i protegits? Volem que siguin investigats? Que siguin accessibles? Si volem que hi hagi una gestió cal posar diners. Quants diners esta disposada a posar l'Administració? El Consell Insular no té prou recursos per gestionar tots els jaciments que hi ha”, explica. També afegeix que “el patrimoni històric pot ser un bé de mercat, però no només un bé de mercat amb valor econòmic, sinó també simbòlic i identitari col·lectiu, per això està regulat i protegit per lleis”.
L'interessant és reflexionar sobre qui volem que gestioni i com. Volem que els nostres jaciments estiguin conservats i protegits? Volem que siguin investigats? Que siguin accessibles? Si volem que hi hagi una gestió cal posar diners. Quants diners està disposada a posar l'Administració?
Menorca en venda
Com es cuida el que discursivament és de tots, però als papers és propietat només d'alguns? Cal destacar que, encara que es trobin en mans privades, la gestió, cura i manteniment dels jaciments arqueològics a Menorca està inclosa en la legislació que regula el patrimoni nacional, que regeix a escala estatal i autonòmica. És a dir, encara que siguin propietat privada, les construccions megalítiques que poblen l'illa són vigilades, controlades i mantingudes pel Consell Insular de Menorca en col·laboració amb els ajuntaments i amb el Ministeri de Cultura. “De totes maneres, és cert que aquells monuments que són de titularitat pública reben més atenció i inversió”, assenyalen fonts del Consell.
Amb tot, en estar dins de propietats privades, la majoria dels talaiots no són de lliure accés, encara que això no ha estat un obstacle per poder visitar els jaciments. A menys fins ara. “Des de temps immemorials i de la mateixa manera que amb la majoria dels camins rurals, els menorquins hem pogut accedir de manera respectuosa a poblats, coves i monuments amb la connivència dels propietaris”, explica l'arqueòleg de Salort.
Tot i això, de Salort reconeix que la irrupció del turisme massiu ha modificat aquests acords tàcits històrics. “La massificació turística té molt a veure que el vell 'establishment' menorquí s'hagi anat desintegrant, ja sigui perquè alguns propietaris han vist l'oportunitat de guanyar un duro cobrant entrada i oferint alguns serveis al visitant o perquè aquests espais s'han massificat arribant a generar problemes”, conclou.
Quanta distància hi ha entre la possibilitat eventualment virtuosa de la gestió privada de jaciments arqueològics i la mercantilització sense filtre d'un espai declarat Patrimoni de la Humanitat? Juaneda assenyala en la mateixa adreça que Carlos de Salort. “És clar que influeix el context de massificació turística, aquest tipus de transaccions estan directament relacionades amb aquest fenomen i amb la mercantilització de tot. El Consell i el Govern haurien d'actuar per frenar l'especulació i donar resposta a la preocupació creixent de la ciutadania, que té la sensació que a Menorca tot es ven”, subratlla el conseller.
La marca Menorca Talaiòtica i la declaració de Patrimoni de la Humanitat semblen haver accelerat un procés que ja s'endevinava decadent i destructiu abans del guardó de la UNESCO, però que des de llavors i de cara a l'estiu a les planes sembla un camí d'anada. Menorca es ven. “No és desgavellat que algú pugui pensar que posseir un jaciment mil·lenari a Menorca és una inversió, o que aparegui un excèntric que vegi la possessió d'un jaciment com una cosa sumptuosa. També pot ser el contrari: potser qui ho compri vulgui deixar-ho com està o invertir en investigació. Però jo sóc pessimista i m'inclino més per la segona opció”, diu Carlos de Salort.
2