LLEGIR EN CASTELLÀ
L'arxipèlag balear va protagonitzar a finals del mes de maig manifestacions multitudinàries i inèdites que van posar el focus en els efectes adversos de la turistificació a la vida de les persones que resideixen a les Illes. “Mallorca no es ven” i “Si ens neguen el sostre, ens neguen el futur. Dret a un habitatge digne” van ser alguns dels lemes de la manifestació convocada a Palma a finals de maig i que també va tenir lloc a Eivissa i Menorca. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les Illes van rebre 17,8 milions de turistes el 2023.
El lloguer turístic està limitat a tot l'arxipèlag balear, però el problema és la proliferació d'aquesta pràctica que es realitza il·legalment al conjunt de les Illes. Per combatre-la, les institucions insulars desenvolupen diverses estratègies. D'una banda, compten amb un cos d'inspectors encarregat de vigilar que el lloguer turístic es desenvolupa per les vies legals. De l'altra, els Consells Insulars (disposen de les competències en matèria d'inspecció i sanció) arriben a acords amb comercialitzadores i plataformes digitals com Airbnb, Booking o Expedia perquè col·laborin en la lluita contra l'oferta turística il·legal.
En el cas de Mallorca, on el lloguer turístic a edificis plurifamiliars està permès encara que amb limitacions, el Consell Insular disposa de 20 inspectors de turisme que treballen per tallar els lloguers il·legals. L'any passat, quan encara hi havia una coalició progressista al Consell de Mallorca, la Direcció Insular d'Ordenació Turística va elaborar un pla de xoc específic per lluitar contra el lloguer turístic d'habitatges plurifamiliars a Palma, amb una partida econòmica de 700.000 euros. El pla d'acció va venir dotat de la incorporació de cinc inspectors més, i per això la plantilla va passar de 15 a 20 efectius.
L'anterior Executiu progressista explicava que una de les mesures del pla implicava incrementar “les hores d'inspecció, que s'allarguen a les tardes i caps de setmana”, amb l'objectiu de detectar més anuncis. L'any 2022, el Consell Insular va localitzar 237 habitatges que es publicitaven il·legalment a Mallorca, encara que la institució sospitava que podria haver-hi al voltant de les 500. Cal recordar que les infraccions molt greus se sancionen amb multes entre 40.001 i 400.000 euros a l'illa. “Aquesta lluita també millora la convivència entre visitants i residents”, va assegurar Andreu Serra (PSOE), aleshores conseller insular de Turisme.
Mallorca té 959.801 habitants empadronats a l'illa, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del mes d'abril del 2024. El Consell Insular va fixar, a través del Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics (PIAT), el límit màxim de places turístiques en 430.000, quan governava Catalina Cladera (PSOE). Un nombre de places que ha estat reduït un 4,2%, fins a les 412.000, segons ha anunciat recentment Llorenç Galmés (PP), president del Consell de Mallorca, després de les eleccions locals i autonòmiques del 2023.
D'aquesta manera, l'Executiu insular fa un gir de guió, ja que el PP s'havia oposat un any abans a la modificació del Pla territorial insular (PTI) que proposava eliminar 17.000 places de la borsa d'habitatge; va votar al Parlament, juntament amb Vox, contra la moratòria de noves places turístiques i va rebutjar l'eliminació de les places del Consorci Borsa d'Allotjaments Turístics (CBAT). “S'han de posar límits”, va justificar Galmés, en referència a la reducció de places turístiques.
Entre 10.000 i 15.000 places il·legals a Mallorca
El Consell de Mallorca té oberts avui dia 650 expedients per oferta turística il·legal, dels quals 239 s'han obert en els darrers sis mesos i les sancions dels quals podrien ascendir, en el cas d'aquests últims, a 16,9 milions d'euros. Cal tenir en compte que les darreres dades actualitzades són del passat mes de febrer. “Des de setembre de 2023, el nombre d'expedients oberts en habitatges on es realitzaven lloguers il·legalment ha augmentat un 248,5% a Mallorca, dels 95 que es van obrir el mateix període de l'any anterior als 239 actuals”, va assegurar José Marcial Rodríguez (PP), conseller insular de Turisme. Les sancions han suposat la proposta de multes per valor de 16,9 milions d'euros. “Des de la posada en marxa del pla en els darrers sis mesos, la recaptació per aquest tipus de sancions s'ha disparat fins als 2,353 milions d'euros, davant els 1,09 milions del mateix període de l'any anterior”, va afirmar José Marcial Rodríguez.
La majoria d'aquests expedients s'han obert a Palma i, principalment, per lloguers a plurifamiliars -a la capital estan prohibits-, que s'enfronten a sancions mínimes de 40.000 euros i màximes de 100.000 euros. El conseller insular de Turisme va assenyalar que amb les dades que avui dia compta la institució insular, a Mallorca hi hauria entre 10.000 i 15.000 places turístiques il·legals i ha avançat que s'està treballant amb una empresa de geolocalització per aconseguir una millor determinació d'aquesta xifra. D'altra banda, Rodríguez va destacar que el pla del Consell Insular es basa en quatre aspectes: fiscal, turístic, urbanístic i diàleg amb les comercialitzadores.
En matèria fiscal, després d'haver creuat les dades amb l'Agència Tributària, el 83% dels allotjaments turístics registrats confirmen que paguen l'impost de turisme sostenible (ITS) i que la resta (17%) no ho fan, segons es desprèn de les dades detectades pel Consell Insular. El pas següent és comprovar, a més, els casos d'allotjaments que estan pagant la taxa malgrat no disposar de llicència. “Hi ha casos sorprenents que actuen pensant que tenen llicència”, va afirmar Rodríguez.
A Mallorca hi hauria entre 10.000 i 15.000 places turístiques il·legals. El 83% dels allotjaments turístics registrats confirmen que paguen l'Impost de Turisme Sostenible (ITS), l'ecotaxa
Eivissa prohibeix el lloguer turístic a habitatges plurifamiliars
En el cas d'Eivissa no es permet el lloguer turístic en habitatges plurifamiliars, mentre que està restringit a Formentera: malgrat que es permet en determinades àrees, està prohibit a les zones residencials de Sant Francesc, Sant Ferran i la Mola. Per part seva, la més gran de les Pitiüses té 162.000 persones residint a l'illa -segons dades de l'INE del passat mes de gener-, 80.000 places en establiments hotelers i 18.500 llicències turístiques a cases particulars -segons dades del Consell Insular-. Cal tenir present que durant els mesos de juliol i agost, Eivissa sobrepassa els 300.000 habitants de mitjana diària, segons l'Índex de Pressió Humana (IPH) de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat).
No hi ha dades exactes sobre quant de lloguer turístic il·legal hi ha a l'illa, però és possible que entre 30.000 i 40.000 persones s'allotgin en pisos turístics il·legals durant la temporada alta. Per vigilar-ho, el departament d'Ordenació Turística del Consell Insular incorporarà un nou inspector -que caldrà sumar als vuit que ja en té-, un instructor i sis administratius, segons ha informat Mariano Juan (PP), conseller d'Ordenació Turística i Lluita contra l'Intrusisme.
Pel que fa al debat que s'ha generat al voltant de la saturació turística, el Consell d'Eivissa considera que és provocada per la comercialització d'habitatges residencials com a turístics -la qual cosa està prohibida per llei-, “la qual cosa provoca que els preus pugin i hi hagi dificultats a l'accés a l'habitatge”, va afirmar Vicent Marí (PP), president del Consell Insular. Igual que en el cas de Mallorca, fonts de la màxima institució insular van explicar a elDiario.es que “l'important és l'acord amb Booking”. Després d'aquest acord, la plataforma digital ha retirat 35 anuncis il·legals detectats pel departament d'Ordenació Turística del Consell Insular. En un es publicitava una casa de fusta situada al Parc Natural de ses Salines.
“El departament fa cinc anys que treballa de manera perseverant i això està donant els seus fruits”, va assegurar Mariano Juan, conseller insular d'Ordenació Turística i Lluita contra l'Intrusisme. “Amb les eines que tenim es posa límit als infractors”, va afegir. De la mateixa manera, el Consell Insular posa el focus en la recaptació per multes als infractors “que ha augmentat fins a assolir el rècord”. “El tema dels expedients sancionadors va a un ritme potent. A més a més, s'han augmentat les quanties de les sancions, passant la mínima de 20.000 euros a 40.000 i quedant la màxima en 400.000 euros”.
Pel que fa a les últimes accions, el Consell Insular ha informat recentment que una empresa comercialitzadora s'enfronta a una multa de 80.000 euros per llogar dos habitatges en un mateix edifici d'Eivissa, mentre que nou més s'enfronten a una multa de 40.000 euros cada una per la comercialització d'habitatges turístics il·legals a Eivissa, Sant Josep i Santa Eulària des Riu i una darrera ha estat sancionada amb 4.000 euros per “obstaculitzar la tasca inspectora”. En total, les multes pugen a 444.000 euros. Durant el 2024, el Consell Insular ha recaptat més de 153.000 euros per sancions en matèria de turisme il·legal.
Pel que fa a Formentera, que compta amb 11.511 habitants empadronats, l'illa té un sostre de places turístiques fixat a 20.585, de les quals 12.081 són per a hotels i 8.504 per a comercialització d'estades turístiques. Fonts del Consell Insular expliquen a elDiario.es que, en aquests moments, les funcions inspectores les realitzen els zeladors. D'altra banda, la institució insular està a l'espera de contractar un funcionari que faci la tasca d'inspector de turisme, i que comptarà amb la col·laboració de la Policia Local, com ja passava fins ara.
No hi ha dades exactes sobre quant lloguer turístic il·legal hi ha a Eivissa, però és possible que entre 30.000 i 40.000 persones s'allotgin en pisos turístics il·legals durant la temporada alta
“La plaça d'inspector no és d'allò més agradable”
“Inspector de turisme, programa de 'lloguer segur' i fomentar el lloguer anual mitjançant deduccions d'impostos, com les taxes de l'IBI i de les escombraries”, va respondre Artal Mayans (Sa Unió), conseller insular de Turisme, Habitatge i Innovació, en una entrevista a Formentera Radio, sobre la política del Consell Insular d'Eivissa. “És veritat que Formentera no deixa de ser un poble petit, tots ens coneixem, i les funcions de l'inspector és com qui posa una multa: no és una plaça d'allò més agradable”, va respondre Mayans sobre les dificultats per aconseguir que algú ocupi plaça d'inspector de turisme. “Però és una feina que s'ha de fer”, va assegurar.
Interrogada sobre aquesta qüestió, Alejandra Ferrer (Gent per Formentera), expresidenta del Consell Insular, que va tenir responsabilitats polítiques en matèria de turisme, afirma a elDiario.es que la institució no podia tenir inspector perquè el traspàs d'aquesta plaça s'havia de fer des del departament d'Ordenació Turística del Consell de Mallorca. “Creem una àrea d'inspecció amb un equip molt variat: policies locals, zeladors i funcionaris de diferents disciplines”, afirma Ferrer. Així, l'expresidenta destaca que els plans d'inspecció no es feien exclusivament als establiments turístics, sinó sobretot “als residencials que es lloguen turísticament”.
“Sempre és millor tenir un inspector, però sent creatiu i amb l'ajuda de la Policia Local i dels funcionaris es pot fer molt bona feina”, defensa Ferrer. Fins a l'abril del 2023 -últim any de la legislatura progressista-, es van obrir 72 expedients per lloguer sense llicència turística amb sancions de 248.462 euros, segons dades facilitades per l'expresidenta. En anys anteriors es van obrir entre una desena i mig centenar d'expedients que van recaptar entre 43.000 i 504.000 euros.
“Hi ha unes 45.000 persones que no sabem on s'allotgen”
Pel que fa a Menorca, amb una població de 96.467 habitants, disposa de 84.058 places turístiques, segons dades del departament d'Ordenació Turística del Consell Insular. La institució menorquina ha obert aquest any 20 expedients per lloguer turístic il·legal, segons va anunciar Núria Torrent, consellera insular d'Ordenació Territorial i Turística, a una roda de premsa d'aquest mes de maig. Els set inspectors de què disposa la institució insular podrien haver detectat 40 possibles casos més que s'estan estudiant en aquests moments. De fet, el lloguer turístic d'habitatges als nuclis urbans està prohibit des del 2018 –excepte per als habitatges que tinguessin en vigor una llicència anterior a la zonificació– encara que a les plataformes digitals es continuen anunciant il·lícitament.
El grup ecologista GOB Menorca calcula que durant els mesos d'estiu hi ha unes 45.000 persones -no residents- que no se sap on s'allotgen. “Després de sumar la població empadronada, les places turístiques legals, una estimació (generosa) de gent que té casa però no està empadronada i una estimació de gent que dorm a casa de familiars, ens queden unes 45.000 persones que no sabem on dormen”, afirma a elDiario.es Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB Menorca. Així, segons l'estudi del grup ecologista, la majoria d'aquestes persones dormen a cases residencials, però es lloguen turistes. Cal tenir en compte, destaca Camps, que només prop de 6.000 cases estan donades d'alta oficialment per exercir el lloguer turístic. “Encara que hi pot haver un marge d'error, la xifra és enorme”, denuncia Camps.