LLEGIR EN CASTELLÀ
“Em va caure l'ànima als peus”. Tomeu és apicultor des de fa una dècada i així és com recorda la seva topada amb la vespa velutina, també coneguda com a vespa asiàtica, al seu apiari de Galilea, Mallorca, una tarda d'aquest estiu passat. Des de la conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural de Balears van llançar la veu d'alarma els primers dies de l'estiu: s'havien notificat, localitzat i eliminat quatre nius de velutina al terme municipal de Palma entre l'abril i el juny i demanaven la col·laboració ciutadana i dels apicultors per localitzar més nius. Fins a 21 s'han retirat avui. Una xifra altíssima que preocupa científics i experts.
Aquestes primeres setmanes després de l'avís, Tomeu observava sovint els seus nou ruscs, amb l'esperança de no detectar-la. Vigilava les abelles durant una hora, en diferents moments de la jornada i diferents dies. Al matí, al migdia i va ser a la tarda quan va topar amb l'insecte invasor. “Que no vegis la vespa asiàtica als teus ruscs no vol dir que no tinguis algun niu a prop”, explica Tomeu.
Balears va ser el primer territori europeu que va aconseguir erradicar la vespa asiàtica l'any 2020. La velutina es va introduir a França el 2004 i va suposar la primera invasió amb èxit d'una vespa a Europa. Espanya la va detectar per primera vegada el 2010, concretament a la localitat navarresa d'Amaiur. Des de llavors, causa estralls a tota la cornisa cantàbrica, està assentada i estesa i la seva erradicació és impossible.
Va ser a l'octubre del 2015 quan es va confirmar la seva presència a Mallorca i es va retirar un niu, a Sóller. La feina dels anys següents va ser clau per evitar la seva expansió a Mallorca. Menorca, Eivissa i Formentera mai no han tingut velutina. I així segueix avui dia.
El 2016 es van detectar 9 nius als municipis mallorquins de Sóller, Deià, Fornalutx i Bunyola. L'any següent, la presència de l'espècie va aconseguir el seu bec més alt, amb 21 nius detectats als municipis de Sóller, Deià, Fornalutx, Bunyola, Valldemossa, Esporles, Santa Maria, Lloseta i Escorca. El 2018 es va detectar només un niu, a Sóller. Al no detectar més nius durant dos anys, la tardor del 2020 es va donar per erradicada.
Va tornar a confirmar-se un niu el 2021, però cap el 2022 i 2023. “La principal hipòtesi que fem servir és que l'any passat ja estava la velutina de nou a Mallorca, però no la vam detectar”, explica Miquel Puig, gerent del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB).
“El material per a l'anàlisi genètica és car”
Aquesta teoria també la comparteix Mar Leza, doctora en Biologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB). “Pensem que l'any passat degué passar desapercebuda, perquè no és normal que de sobte enguany tinguem tants nius, però necessitem l'anàlisi genètica dels tots els nius per a saber si són de la mateixa família o si són diverses famílies diferents”. Malgrat haver presentat el pressupost per a la compra del material necessari per a realitzar aquestes anàlisis a la fi de juliol, amb un cost total que ronda els 11.000 euros, en aquests moments encara no està aprovat.
“Anem fent el que podem, comptabilitzar el nombre d'individus de cada vesper, categoritzar-los, però no podem començar amb les anàlisis genètiques perquè el material és molt car”, afegeix Leza. Després de donar-la per erradicada el 2020, l'any següent es va tornar a detectar un niu. Gràcies a aquestes anàlisis, van constatar “que es tractava d'una nova entrada, que no havia quedat res de la primera invasió”, explica la biòloga.
Anem fent el que podem, comptabilitzar el nombre d'individus de cada vesper, categoritzar-los, però no podem començar amb les anàlisis genètiques perquè el material és molt car
“L'erradicació és possible, com va passar el 2015, però si no hi ha planificació de tot el procés de post erradicació i una estratègia de detecció primerenca de l'espècie, després passa això, que de sobte un any tens 17 nius secundaris, aquest esforç ha de ser sostingut en el temps”, manifesta Leza.
“Va arribar al 15, al 21 i aquest any una altra vegada, és evident que seguirà entrant encara que l'erradiquem de nou, per això cal reforçar totes les zones d'entrada de material per fer deteccions primerenques”, sosté l'experta en velutina. Leza explica que van desenvolupar “una xarxa de trampeig de detecció primerenca d'espècies invasores” i van detectar “al port d'Alcúdia vespa europea, que no és present de manera natural a les Balears”. “Són xarxes que funcionen per evitar que aquestes espècies invasores s'estableixin a les illes, però el projecte durava tres anys i sense fons no podem continuar”, denuncia la doctora. Aquesta afegeix que “el cost econòmic que aquestes espècies s'assenten a Balears és molt més gran que els programes de detecció primerenca”.
“Si als dos anys de localitzar una espècie invasora no l'has controlat, erradicar-la és molt difícil, per això el proper any és clau i nosaltres aquí tenim l'avantatge que les zones d'entrada podrien estar controlades, no com passa a la península, que la velutina pot entrar per carretera, fins i tot volant d'una comunitat autònoma a una altra”, ressalta Leza.
El gerent del COFIB assegura que “hi ha bona predisposició per part de la Conselleria per dotar de finançament l'estudi genètic dels nius trobats, però l'Administració té els seus terminis i, de vegades, són lents”. Puig també considera que, “quan hi ha una invasió de qualsevol espècie exòtica, la primera temporada és crucial, és quan cal actuar amb tota la fermesa i fortalesa, perquè després no hi ha marxa enrere”.
“Aquest any ha estat una cosa estranyíssima”, continua Leza, “si ho comparem amb la invasió del 15, perquè es va trobar un únic niu, el següent any 9 nius, el següent 21, era una mica progressiu quant a número de nius i a distàncies”. Aquella primera entrada de la velutina a les Balears es va desenvolupar amb una progressió lògica quant a expansió. “Els nius estaven més a prop entre si i anaven augmentant el radi en cinc quilòmetres d'invasió d'un any a l'altre, però ara són a zones molt distanciades entre si”, argumenta la doctora.
El gerent del COFIB explica que, dels 21 nius localitzats, 17 són secundaris, dos primaris i dos de reposició. I els llocs on s'han detectat són molt diferents, com ara el centre de Palma, Valldemossa, Banyalbufar, Calvià, Mancor, Andratx, Estellencs o Esporles. La via d'entrada de les espècies invasores a Balears són els ports i aeroports.
Espècies endèmiques, al punt de mira de la vespa
Benito és apicultor des de fa sis anys, té cinc apiaris a diferents zones del terme municipal de Calvià i en dos dels seus apiaris hi ha hagut velutina. “Una tarda vaig veure com anaven als ruscs dues o tres vespes asiàtiques, cada pocs minuts, tenia el niu a 200 metres de l'apiari”, explica Benito. “I a l'altre apiari on he tingut, em van avisar els del COFIB, estava a només 100 metres dels meus ruscs i ni n'havia vist”, recorda l'apicultor.
“Les abelles estaven agressives”, detalla Benito. “Un dia normal pots passejar per l'apiari sense vestit, no et picaran, però aquell dia, estant a deu metres dels ruscs, ja els vaig veure les intencions i em vaig posar el vestit, estaven estressades, a la defensiva i és perquè estaven alerta pels atacs de la velutina”, puntualitza l'apicultor.
Un dia normal pots passejar per l'apiari sense vestit, no et picaran, però aquell dia, estant a deu metres dels ruscs, ja els vaig veure les intencions i em vaig posar el vestit, estaven estressades, a la defensiva i és perquè estaven a alerta pels atacs de la velutina
La vespa asiàtica alimenta la seva cria amb abelles, per això l'impacte que té sobre l'apicultura local. “Vam analitzar la dieta de la velutina i vam veure que l'espectre de preses és de moltíssimes espècies”, explica Leza. “A més d'abelles, vam veure mantis, borinots, fins a paneroles i Balears és un punt calent de biodiversitat, tenim moltíssimes espècies endèmiques que no viuen en un altre lloc del món i que són potencials preses de la velutina”, detalla la científica. “Si comença a menjar-se una espècie que només tenim aquí, el mal que pot fer sobre aquesta població és molt gran”, puntualitza Leza.
Vam analitzar la dieta de la velutina i vam veure que l'espectre de preses és de moltíssimes espècies. A més d'abelles, vam veure mantis, borinots, fins a paneroles i Balears és un punt calent de biodiversitat, tenim moltíssimes espècies endèmiques que no viuen en un altre lloc del món i que són potencials preses de la velutina
“Les abelles de Balears no coneixen altres depredadors, per això quan veuen aquesta vespa, es queden paralitzades, sense sortir del rusc, no recullen pol·len ni nèctar i va disminuint la població fins que col·lapsa”, especifica l'experta. Aquesta explica la diferència amb les abelles peninsulars: “Elles sí que coneixen altres depredadors, com el vespó europeu, hi han coevolucionat, però les abelles de Balears no, i sistemes de trampeig que es poden posar al nord d'Espanya, no sabem si funcionarien aquí”.
El president de l'Associació Balear d'Apicultors (ABA), Gerrit Parra, subratlla els tres grans inconvenients de la presència de velutina a les illes i el qualifica d'“emergència ambiental”: “El dany que fa a les abelles mel·líferes és la punta de l'iceberg, afecta la pol·linització i és un problema de salut pública”. “Sabem que s'alimenta de diversos pol·linitzadors, necessaris perquè tinguem fruites i verdures i, si cau la pol·linització, cauen els nostres cultius”, ressalta Parra. “A més, també s'alimenten de fruites i les fan malbé, no es poden comercialitzar, perquè estan picades, mossegades”, matisa el president d'ABA.
10 persones mortes a Galícia
La velutina no només provoca la mort dels ruscs, només a Galícia han mort almenys 10 persones per les picades d'aquest insecte. “És un problema de salut pública, a Galícia s'han disparat les morts per insectes des que va arribar la vespa asiàtica”, exposa Parra. Efectivament, s'estima que a tot el país moren 0,08 persones per milió a l'any per picada d'insecte ia Galícia puja fins a 2,2. De fet, el 75% dels ingressos per anafilàxia per picades d'insectes a Galícia són deguts a la velutina.
ABA està formada per més de 250 apicultors. “El 95% són aficionats i només un 5% s'hi dediquen de manera professional”, explica el president. “La collita de mel d'aquesta primavera no ha estat bona ni dolenta, ha estat mediocre, però el més dur per a les abelles ha estat l'estiu, amb molt poc menjar i molta calor, hem tingut molta mortalitat de ruscs”, relata Parra .
Precisament, el canvi climàtic fa estralls entre les abelles, altera els seus cicles naturals i també allarga els de la velutina. “A hores d'ara haurien d'estar hivernant les reines de la vespa asiàtica, però les temperatures són més altes del que hauria i continuen treballant”, afegeix el gerent del COFIB. L'últim niu localitzat va ser fa pocs dies a Estellencs. Leza explica que “en els darrers anys s'ha vist que a molts llocs ja no hibernen, tenen activitat durant tot l'any, perquè les condicions climàtiques els ho permeten”.
El canvi climàtic fa estralls entre les abelles, altera els seus cicles naturals i també allarga els de la velutina
El niu de la velutina està format per una reina, obreres i mascles. Leza explica que “el niu el comença a la primavera una reina ponedora al costat d'un seguici d'obreres amb qui construeix el niu primari, molt petitó, de la mida d'una pilota de tennis”. Al costat d'aquest seguici fan el niu secundari, tipus circular i pot mesurar entre 60 i 70 cm d'alçada. La biòloga afegeix que “aquest niu arriba al màxim de mida a la tardor, que és quan neixen els mascles i les noves reines, que són fecundades per crear nous nius la primavera següent”. “A l'hivern no en queda res, moren tots, fins i tot la reina fundadora, però s'ha encarregat de deixar entre 200 i 300 noves reines per a la següent generació, que són les úniques que sobreviuen i passaran l'hivern aletargades”, completa la doctora en Biologia .
A l'hivern no en queda res, moren tots, fins i tot la reina fundadora, però s'ha encarregat de deixar entre 200 i 300 noves reines per a la generació següent, que són les úniques que sobreviuen i passaran l'hivern aletargades
Aquesta hibernació la fan, per exemple, sota l'escorça dels arbres. “Són impossibles de detectar i, amb l´arribada de la primavera, cadascuna d´aquestes reines fundarà un nou niu, completant així el cicle”, remata Leza. No hi ha estudis sobre quantes reines aconsegueixen tirar endavant el niu amb la següent estació, però a Galícia, en tan sols quatre anys, van passar de detectar una desena de nius a localitzar-ne 10.000. L'any passat se'n van eliminar gairebé 30.000. La velutina va arribar fa una dècada a terres gallegues.
“Els ciutadans van detectar més de la meitat dels nius”
La primavera que ve serà crucial per controlar l'expansió de la vespa asiàtica a les illes i aconseguir, en el millor dels escenaris, la seva eradicació. La col·laboració ciutadana tornarà a ser clau en la detecció de nius. “Els ciutadans van detectar més de la meitat dels nius localitzats, com més ulls hagin mirant, més possibilitats de localitzar-los, els ciutadans van ser part imprescindible de l´equip d´eradicació”, relata Leza. “No mateu vespes”, recorda Leza que deien en la campanya anterior, “i és que cadascuna és un tresor que ens ajuda a localitzar el niu on hi ha la reina i la resta d'individus”.
Quan el COFIB rep l'avís de presència de velutina en una zona determinada, primer confirmen que és positiu, “perquè hi ha altres espècies de vespes autòctones que poden confondre”, explica el seu gerent. Un cop corroborat que es tracta de l'espècia invasora, es desplacen els tècnics de Sanitat i Control de Fauna del COFIB i trampegen amb esquers de peix blau i, “si piquen, aquí ve la feina fina i complicada, trobar el niu”, ressalta Puig.
Els tècnics segueixen les vespes amb prismàtics i cronometren el temps que fan servir a sortir del parany, deixar l'esquer al niu per alimentar la cria i tornar a buscar més proteïna. “Aquests viatges són molt rectilinis, la velutina optimitza el seu vol i ho fa per sobre del bosc, no per dins, baixa a l'esquer, torna a guanyar altura, vola fins al seu destí i, quan ha arribat, baixa al niu i això ens permet visualitzar-les, diguem que retallen sobre el cel”, explica el gerent del COFIB.
Aquesta manera tan peculiar i pràctica de desplaçar-se permet als tècnics especialitzats del COFIB traçar al mapa la zona aproximada on es troba el niu, que la van ficant gràcies a la col·locació de noves trampes cada vegada més properes al niu. La localització final és a peu i buscant entre els arbres. “De vegades estan en pins molt elevats, a uns 20 o 30 metres d'alçada i en zones de difícil accés”, ressalta Puig. Tot i la complexitat de la recerca, “en un o dos dies localitzem i traiem el niu”, exposa el gerent del COFIB.
Els resultats de l'estudi genètic seran fonamentals per dissenyar l'estratègia del 2025. “Necessitem saber quants focus de velutina hi ha per perfilar com actuar la primavera que ve”, afirma el gerent del COFIB. A l'espera que s'aprovi el pressupost per estudiar-lo, serà a partir del març quan comenci el trampeig de les noves reines “a les zones on es van detectar nius amb un atraient comercial químic molt específic”, afegeix Puig. “Cal estar preparats si s'avança la primavera i, una vegada més, la col·laboració dels ciutadans a la detecció serà fonamental per aturar l'expansió de la velutina a les Balears”, recorda el gerent del COFIB. Puig conclou optimista: “Tornarem a eradicar-la”.