LLEGIR EN CASTELLÀ
“Sé que em pot perjudicar perquè igual no donen una bona referència de mi i l'any que ve… Però vull que es doni a conèixer la realitat, que les noves persones que vinguin no hagin d'estavellar-se contra el mur amb el qual ens donem nosaltres”, assumeix Fernando. El seu nom és fals perquè, d'una altra forma, la seva història no podria contar-se. La història de les condicions en les quals viuen i treballen els temporers de Terracor que han comptat la seva vivència a elDiario.es. Aquest conglomerat mallorquí està format per sis empreses dedicades al cultiu i venda de fruites i verdures. En el seu organigrama figuren cinc socis. Un d'ells, el secretari general de Vox en Balears i conseller del Consell de Mallorca, Toni Gili.
A 8.000 quilòmetres del seu país i sense més contactes que els seus propis companys, la majoria se senten atrapats en un panorama que no saben molt bé com resoldre. “Alguns hem demanat un augment de sou que se'ns ha denegat, i també hem parlat amb associacions de colombians aquí perquè ens puguin tirar una mà, però de moment no hi ha hagut cap millora”, afirma un altre dels afectats.
La realitat que expliquen els temporers de Terracor és que les condicions no són falagueres: segons la seva versió, el seu salari ronda els 6 euros l'hora i en les seves jornades el “normal” és que treballin dotze hores. En el quadrant del mes de maig que un dels empleats mostra a elDiario.es figuren també jornades de 13, 14 i fins i tot 17 hores. En les nòmines consultades no apareixen hores extra remunerades.
El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, quan ha tingut coneixement dels fets, a través de la seva Secretaria d'Estat de Migracions, ha actuat. En coordinació amb la de Delegació del Govern en Balears, ha localitzat a l'empresa i, una vegada realitzat aquest tràmit, ha notificat la denúncia a Inspecció de Treball perquè acudeixi i realitzi la visita pertinent de cara a, si és el cas, depurar responsabilitats.
elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb Toni Gili abans de la publicació d'aquest reportatge, però el polític ha derivat la consulta a la responsable de comunicació del grup, qui ha especificat que l'any passat l'empresa va superar una inspecció en els allotjaments dels temporers, però no ha sabut concretar quin organisme es va encarregar d'aquesta inspecció ni quines van ser les instal·lacions revisades. “Els treballadors no tenen cap luxe, és cert, però complim la normativa”, afegeix. Tampoc ha pogut proporcionar informació sobre les condicions laborals ni les jornades de treball actuals dels empleats. “El problema en Balears és que coincideix la temporada alta turística amb l'agrícola i això fa que la competència pels treballadors sigui molt fort”, explicava en un reportatge anterior Gili, enginyer tècnic agrícola i responsable d'Innovació i Producció de la companyia.
Allotjament precari i sense higiene
Al migdia, el sol d'agost cau a plom sobre la carretera de Manacor. Una recta gairebé infinita d'asfalt flanquejada per camps on destaca un hivernacle blanc amb el logotip de Terracor. A sota, una frase: “Agricultura d'aquí, del dia”. El que s'aixeca darrere -un diria que estratègicament amagada- és precisament una de les dues instal·lacions on l'empresa allotja els seus temporers. “La primera vegada que vaig venir, ja fa gairebé vint anys, sí que em va sorprendre. Ara ja…”, reconeix un dels treballadors abans d'encongir-se d'espatlles.
Entre hivernacles d'hortalisses i planta aromàtiques s'aixeca una gran nau de pedra. Al lateral el buit de l'antiga porta dona pas a una mena de saló tan precari com els terres i les parets sense acabar. Més al fons, sobre un terra ja enrajolat, s'arriba a la cuina i a la successió de fogons i prestatgeries que guarden el menjar i estris de les 28 persones que hi viuen. Algunes treballadores permanents de l'empresa.
Les habitacions són de l'altra banda, on la nau adquireix més l'aspecte d'una antiga casa mallorquina de camp i encara conserva part de l'encallat de les parets. Allà on hi havia espai s'ha col·locat un llit. Fins i tot a l'antic saló. Les habitacions compartides se succeeixen a un costat i a l'altre. Algunes amb la porta oberta perquè és l'única ventilació que tenen, d'altres amb finestres tapiades per panells de fusta. En una encara dormen els que han cobert el torn nocturn: des de les sis de la tarda fins a les sis del matí per preparar les comandes dels hotels.
Tot el conjunt té un aspecte atrotinat. Els socis de l'empresa ho coneixen bé. Fa tot just vint minuts que Toni Gili ha marxat. Els cables pengen de les bigues, les columnes que sostenen l'immens porxo estan esquerdades i corcades. Sota el sostre hi conviuen rentadores, cadires, extintors i cartells que indiquen que està prohibit fumar. Aquí i allà s'acumulen caixes buides de fruita, bidons de Repsol i garrafes amb els productes utilitzats als hivernacles, alguns dels quals són a escassos metres de les habitacions. A més de la desena de sacs d'escombraries amuntegats al costat del mur exterior, un altre dels espais en pitjor estat és un cobert en què també s'ha habilitat un dormitori al costat d'un embull de cables, canonades, mànegues i ferros de més d'un metre d'alçada.
“Quan ens contracten ens diuen que tindrem allotjament, però no com serà. Després quan arribes tampoc tries si ets a la casa o als contenidors, però tots paguem el mateix: 80 euros al mes”, explica un dels temporers. Una quantitat que l'empresa els descompta directament de la nòmina i que suposa uns ingressos mensuals de 2.240 euros només amb aquestes instal·lacions. També inclou els serveis d'electricitat i aigua, de fet també tenen aigua corrent, “però no és apta per al consum”, diuen.
Quan ens contracten ens diuen que tindrem allotjament, però no com serà. Després quan arribes tampoc tries si ets a la casa o en els contenidors, però tots paguem el mateix: 80 euros al mes
Prefabricats i la crisi de l'habitatge
“Jo no visc així al meu país, jo tinc una casa, però no està tan malament. Al final es tracta de no gastar gaire i poder enviar a casa tots els diners possibles”, explica una treballadora. Alguns han tret el cap al mercat immobiliari de Mallorca -on la mitjana del lloguer supera ja els 1.400 euros- i han tornat horroritzats i encara més resignats. D'una banda, la crisi de l'habitatge fa pràcticament impossible plantejar-se qualsevol alternativa. De l'altra, per als qui han arribat emparats per l'ordre del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que regula la gestió col·lectiva de contractacions en origen, la posada a disposició del treballador d'un allotjament adequat és una de les obligacions de l'empresari. Un allotjament que ha de complir, diu l'article 2, les condicions d'“habitabilitat i higiene adequades”. El seu compliment, afegeix, “podrà ser objecte de certificació i/o verificació”. Però entre la temporada 2023 i 2024 no hi ha constància oficial que algú hagi inspeccionat les instal·lacions de Terracor.
“Sincerament, jo esperava una mica millor. Els meus amics es van inscriure per a altres llocs a Espanya i van arribar abans”, relata un altre dels temporers. Les fotografies que li van enviar quan encara ell era a Colòmbia eren les d'un apartament “normal” compartit. Allò el va animar a fer el pas. Tenia experiència al camp i passar nou mesos en una illa del Mediterrani no sonava malament. La seva intenció era aconseguir diners per poder tornar a la Universitat –va haver d'abandonar Medicina per manca de recursos– i ajudar també la seva germana a pagar els estudis. “En arribar vaig veure que tot era diferent, però no em vaig plantejar anar-me'n. A Colòmbia diem 'ja que fiquem les potes, fiquem també el cos”, recorda.
Un dels treballadors va haver d'abandonar la carrera de Medicina a Colòmbia per falta de recursos i va decidir venir a Mallorca per a aconseguir diners. Quan li van ensenyar les fotografies dels apartaments, assegura que eren 'normals'. No obstant això, diu que 'en arribar' es va adonar que 'tot era diferent
Ell és un dels nois dels contenidors. Des de fa mesos comparteix una caseta prefabricada amb dues persones més. La llitera, el llit, la taquilla i l'armari plegable amb prou feines deixen espai per moure's. L'ordre del Ministeri assenyala que “és recomanable” que “l'espai total habitable del dormitori arribi a un mínim de 3,5 metres quadrats per persona”. “Em va fer vergonya explicar-ho als meus amics. No els vaig enviar cap foto i només els vaig dir que les condicions no eren gaire aptes. A la meva mare ni d'acudit li explico”, afirma. Aquesta és la confessió més estesa entre els companys: que la família no sàpiga, no es preocupi.
A més del seu, una altra mitja dotzena de contenidors prefabricats es reparteixen pel terreny. Fins i tot la caseta on encara penja el rètol d'oficina allotja ara dues treballadores. En una altra s'acumulen neveres, fogons i bombones de butà en una mena de segona cuina. Més allunyat, un nou mòdul fa de bany, segons expliquen, per als nois senegalesos. Un bany de cortines arrelades, desguassos embossats i floridura. L'infern al paradís del turisme.
Premi al millor productor sostenible
La situació dels temporers de Terracor surt a la llum després que elDiario.es dediqués un reportatge als temporers colombians que des de fa anys arriben a Mallorca per a salvar la temporada agrícola davant la falta de mà d'obra local. Només en els dos últims anys, entre 400 i 500 ciutadans d'aquest país han desembarcat a l'illa de la mà d'Unió de Pagesos, Asaja i empreses particulars per a dedicar-se a la recollida i distribució de fruites i hortalisses. Al costat d'ells, recorren els camps i els hivernacles altres tants treballadors del Senegal o Romania, alguns d'ells amb contractes permanents.
Constituït el 2017, Terracor Grup té la seva seu principal a Manacor, encara que treballen més de 305 hectàrees tant en aquest municipi com a Petra, Felanitx i Porreres. Entre els seus principis hi ha el “compromís molt ferm amb el respecte per la nostra terra” i el medi ambient, i un dels seus eslògans principals és “democratitzam el rural perquè tota Mallorca ho gaudeixi”. A través de les seves sis marques, no només es dedica al cultiu i comercialització de fruita i verdura, sinó que també compta amb el seu propi restaurant -amb vista a un dels seus hivernacles- i organitza “experiències agrícoles i gastronòmiques” per a locals i turistes.
L'any 2022 l'empresa va inaugurar el nou centre agrícola a la finca de Sa Teulera (Petra), des d'on comercialitzen fins a 8 milions de quilos de producte local a l'any. A més de col·laborar amb diverses entitats públiques i privades de Mallorca, així com amb ONG, el 2021 va rebre el premi BBVA als Millors Productors Sostenibles.