LLEGIR EN CASTELLÀ
La jutgessa ha obert judici oral contra l'expresident de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) Joan Gual de Torrella, per a qui la Fiscalia reclama una pena de nou anys de presó dos presumptes delictes de prevaricació, dos de frau a l'administració i suborn arran de la presumpta manipulació, entre 2015 i l'any 2000, de diverses adjudicacions públiques relatives a la cobejada explotació del Club Nàutic d'Eivissa i a la gestió dels amarratges del port de Maó. Al costat de Gual de Torrella s'asseuran a la banqueta altres membres de l'antiga cúpula de l'organisme així com l'advocada de l'Estat i exassessora jurídica de l'APB Dolores Ripoll, el paper de la qual, tal com es desprèn del sumari, va ser imprescindible a l'hora de decantar els concursos a favor de les respectives empreses guanyadores, Club Nàutic d'Eivissa (CNI) i Marina Asmen.
En una interlocutòria a què ha tingut accés elDiario.es, la titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma recull les conclusions formulades per la Fiscalia i les empreses Sernautic Balear i Portocolom Nàutic, suposades perjudicades en el procediment. En concret, la primera de les mercantils xifra en 371.715 euros els danys patits i, per tant, demana ser indemnitzada amb aquesta quantitat, mentre que la segona eleva els perjudicis a 36.738.000 euros. No obstant això, el jutge decreta en la seva resolució no interposar de moment cap fiança en concepte de responsabilitat civil en espera que es concreti que efectivament van resultar damnificats en aquestes quantitats.
El Ministeri Públic reclama quatre anys de presó per cooperació necessària en la prevaricació per al que va ser director de l'APB, Juan Carlos Plaza; el cap d'explotació, Armando Parada; l'excap de l'àrea de gestió, Fernando Berenguer, i la mateixa Dolores Ripoll. Per a l'exalcalde d'Eivissa Rafa Ruiz, Anticorrupció demana tres anys de presó per prevaricació i frau, els mateixos que per a l'exvicepresident Miguel Puigserver per suborn. De la mateixa manera, el fiscal Juan Carrau considera el president del Club Nàutic d'Eivissa, Juan Marí, autor d'un delicte de frau i cooperador al de prevaricació, pels quals demana tres anys de presó. Finalment, Justo Saura, Benito Reynés, Javier Mas, Jorge Martín, Marc Pons i Basilio Sastre, per part de l'empresa beneficiària a Maó, s'enfronten a tres anys de privació de llibertat per frau i prevaricació.
L'acusació pública, en el seu escrit de qualificacions provisionals, sosté que, de manera continuada i permanent i, almenys des de l'any 2015 fins al 2020, els processats que exercien càrrecs a l'APB es van concertar entre si i amb altres particulars l'adjudicació de dos títols d'explotació del domini públic portuari a Eivissa i a Maó.
Ho van fer, assenyala el fiscal Carrau, “en benefici dels particulars i apartant-se per això dels criteris de legalitat, transparència, objectivitat i concurrència que han de presidir les decisions públiques” i generant, a més, un perjudici per als interessos econòmics de l'APB. Segons el parer d'Anticorrupció, tots els acusats van actuar sota la seva condició de funcionaris públics, cadascun dins les funcions que els eren pròpies a l'APB, i tots ho van fer per beneficiar injustament els particulars que van resultar adjudicataris de l'explotació del domini públic portuari, en un cas el Club Nàutic d'Eivissa i a l'altre, l'entitat Marina Asmen, a Maó.
Aquest concert i les resolucions arbitràries es van dur a terme, en part, de manera coetània en el temps i en els mateixos Consells d'Administració de l'APB, segons els arguments del fiscal, que la jutgessa recull a la interlocutòria d'obertura de judici oral.
En el cas de l'adjudicació a favor del CNI, la Fiscalia refereix que d'aquest concert també va participar Rafael Ruiz, exalcalde d'Eivissa, en la condició de vocal del Consell d'Administració de l'APB i primer edil en el moment dels fets. Carrau considera que Gual de Torrella i la resta de directius acusats, amb l'assessoria de l'advocada de l'Estat Ripoll, es van posar d'acord amb els responsables del CNI perquè fos aquest club el que seguís explotant la dàrsena de l'Autoritat Portuària que el club portava ocupant des de juny de l'any 1927.
Per part del CNI, Marí a la presidència i Rafael Ruiz, en la seva condició de vocal del Consell d'Administració de l'APB i alcalde d'Eivissa, també van actuar perquè el CNI resultés beneficiat per l'APB. El Consell d'Administració de l'APB, continua el fiscal, va dictar diverses “resolucions arbitràries” destinades a afavorir il·legalment el CNI. A més, es van crear comissions tècniques ad hoc, i van provocar, finalment, que l'adjudicació presumptament arbitrària suposés per a l'APB pèrdues d'entre 7,6 i 12,9 milions d'euros en tot el període de concessió.
Afavoriment de Marina Asmen a Maó
En relació amb el suposat afavoriment a Marina Asmen a Maó per a la gestió de llocs d'amarratge i taller al moll de Ponent, Anticorrupció també apunta a una resolució arbitrària i concertada prèviament amb els administradors de la societat i un perjudici a l'administració per import superior 100.000 euros. Com en el cas d‟Eivissa, Gual de Torrella també hauria comptat amb la col·laboració dels directius de l‟APB acusats i amb l‟advocada de l‟Estat actuant com a assessora.
Entre altres maniobres, considera Carrau que es van elaborar uns plecs genèrics per controlar l'oferta amb criteris poc definits que no permetien als licitadors conèixer com es valorarien les ofertes i que ocultaven les veritables necessitats en aquesta zona del port de Maó . Els acusats haurien negociat aquests plecs amb les empreses posteriorment adjudicatàries. D'acord amb les investigacions, l'adjudicació va estar plena d'irregularitats i l'Autoritat Portuària hauria deixat d'ingressar uns 300.000 euros a taxes.
Els amarradors, un pastís llaminer a Balears
El cas Ports ha tornat a posar en qüestionament la gestió duta a terme per la cúpula de l'Autoritat Portuària, encarregada del control de les prestacions i els serveis de les diferents instal·lacions portuàries de l'arxipèlag. Les concessions d'amarratges presumptament irregulars i els contractes de dubtosa legalitat es troben al punt de mira en un sector en què els atracaments sempre han constituït un pastís llaminer a les Balears.
Les investigacions, obertes fa més de quatre anys -i que van conduir el juliol del 2020 a la detenció de Gual de Torrella, que va acabar cessat com a president de l'APB i substituït en el càrrec per l'expresident del Govern Francesc Antich, i quatre directius més de l'entitat- apunten a una perpetuïtat en el temps d'aquest tipus de pràctiques. No en va, el cas Ports enfonsa les seves arrels en la causa que fa més de 15 anys va assolar l'APB arran dels tractes de favor que va rebre l'empresa Trapsayates, de la qual n'era propietari l'expresident de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) Gerardo Díaz Ferrán, en dos concursos per a l'explotació d'amarradors a Maó i Eivissa.
Durant gairebé una dècada, van romandre sota el punt de mira de la justícia, a més de Díaz Ferrán i del seu exsoci Gonzalo Pascual, més d'una desena d'exalts càrrecs de l'Autoritat Portuària, entre ells els seus expresidents Francesc Triay (PSOE ) i Joan Verger (PP), així com nombrosos empresaris vinculats a la mercantil beneficiària. De tots ells, només tres van acabar condemnats. Tot i les elevades penes de presó i les milionàries indemnitzacions que se sol·licitaven, els tres acusats -Díaz Ferrán, l'empresari Pedro Hernández i l'exdirector de l'APB Ángel Matías- van ser finalment sentenciats, en virtut d'un acord de conformitat entre acusacions i defenses, al pagament de 8.500 euros a multes.